He començat a llegir l'últim llibre de Jaume Cabré, només les primeres pàgines, la biblioteca me l'ha deixat trenta dies, fins al cinc del mes que vé, hi ha cinc lectors esperant.
Només he llegit quaranta planes de les mil, però ja tinc ganes de dir-ho i d'apuntar alguna cosa, com aquest fragment:
"De fet, no era un manuscrit sinó un paquet de folis marronosos: al primer full, amb una lletra molt historiada hi posava Der begrabene Leuchter. Eine Legende. Stefan Zweig.
- Qui és Stefan Zweig?
El pare, amb la lupa a la mà, distret mirant una correcció al marge que hi havia en el primer paràgraf, en comptes de dir-me un escriptor, fill meu, només em va comentar doncs mira, un paio que es va suïcidar al Brasil fa deu o dotze anys. Durant molt de temps l'única cosa que vaig saber de Stefan Zweig era que era un paio que s'havia suïcidat al Brasil feia deu o dotze, o tretze, catorze o quinze anys, fins que vaig poder llegir el manuscrit i vag saber una mica qui era." p.15
Si no vaig equivocat la novel·la El canelobre enterrat no té traducció en català. Edicions en castellà n'hi ha unes quantes, la més recent de 2007, a la col·lecció El Acantilado.
No sé quin paper jugarà aquest manuscrit al llarg de la novel·la, intueixo que la seva presència no és gratuïta, espero no equivocar-me i descobrir-ho ben aviat.
Acabo de llegir Stefan Zweig, "Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona" (preparant ressenya), m'ha fet gràcia que aparegui en el "Jo confesso", detall que encara no havia llegit en cap ressenya.
ResponEliminaApa, segueix llegint i ja ens explicaràs.
Esperaré llegir la teva ressenya, Zweig sempre ha estat un dels autors que més m'agraden.
ResponEliminaAls llibres m'hi agrada trobar aquells petits detalls que em toquen de prop: un autor, una cita, una frase, un sentiment... El lector es fa seu els llibres per allò que hi troba, no per allò que hi ha ;)
Una abraçada,
Albert.
Hola,
ResponEliminaJo també estic llegint Jo confesso i he vingut a parar en aquest blog mentre buscava pistes sobre Der begrabene Leuchter.
Bona lectura!
Marta
Gràcies, Marta,
ResponEliminaPel comentari i per deixar constància de la teva visita.
No sé si hauràs trobat les pistes que buscaves, espero, si més no, que no hagis perdut el temps.
La novel·la d'en Cabré m'està agradant molt i molt.
Bona lectura!
Albert.
m'ha encantat que algú més estigués intrigat amb aquest tema. De moment encara sóc als inicis. Suposo que més endavant en dirà alguna cosa més.
ResponEliminaàngels
Àngels,
ResponEliminaEncantat també de la teva curiositat i d'haver comentat aquesta entrada del bloc.
Gràcies,
Albert Carol Bruguera.