Rellegint Una tempesta

Després de gairebé dos anys em rellegeixo la novel·la Una tempesta d'Imma Monsó.

En parlarem al Club de lectura de Figueres, al 24 d'Octubre, i en vaig prenent alguns apunts.

La protagonista, Sara Surp, ens explica que no escriu, ella esborra. En estat sonàmbul emplena infinitat de fulls que l'endemà poleix per donar forma a la història. No sé si l'autora segueix el mateix sistema, però m'ha semblat veure, potser m'equivoco, que en una ocasió no esborrava bé.

Posem pel cas que volem saber l'edat d'un dels personatges, en Sergi:

"Com a estudiant de medicina, va demanar la plaça a la Universitat de Lleida [...] quan va acabar es va veure abocat a acceptar una beca a Boston, sort que només serien sis mesos, però d'allà va anar a acabar el doctorat a l'Institut Pasteur, a París, i després li van oferir una beca postdoctoral a Nova York  [...]¿Hauria aconseguit renunciar a anar-hi si no fos perquè, enmig de la presa de decisió, va morir el pare? [...] Finalment, la mort del pare, fa tres anys, va ser providencial." p.66-67

Sembla ser, com se'ns explica, que és un estudiant excel·lent i suposem que es va treure medicina en cinc anys (dels 18 als 23), una beca i un doctorat en poc més de quatre (27). La decisió de rebutjar un postdoc just quan el pare mor ens situa ara farà uns tres anys (30-31). Així, doncs, sense ser gaire primmirats diríem que en Sergi té, en el moment present de la narració, com a mínim 30 anys.

Poques pàgines més tard, se'ns diu, referint-se a la seva relació amb la Gemma:

"Hi ha col·legues que pensen que és una barbaritat, amb poc més de vint anys i amb la sort que sempre ha tingut amb les dones, fer-se monògam." p.95

Potser, com deia, m'equivoco, però aquest possible error es podria tornar a relacionar amb el sonambulisme literari de Sara Surp. A la pàgina 183 se'ns explica que les cartes que rebia de l'Hug eren plenes de paràgrafs sencers extrets dels seus llibres, però que ella mai no en va ser consceint.

Això d'escriure sonàmbul té els seus punts febles.