 |
| (Brau edicions. Narrativa contemporània, 1.) |
A Germans, gairebé bessons hi trobareu un munt de comparacions cinematogràfiques i una manca de sang i fetge que potser esperem en va... quan tot sembla esdevenir, el lector va somniar, per un moment, amb un final apocalíptic, remake de Tarantino: un petita capelleta catalana, un casament improvisat acaba en bany de sang, assassinat de germans, cunyades, antics i nous amants, tots trinxats per la màfia russa... i tot solucionat... però l'autora ens porta per altres camins més (in)humans, amb uns personatges que no estimen i s'estimen encara menys.
El llibre me l'he empassat de cop, assegut al costat de la Basílica catedralícia de Santa Maria de Castelló d'Empúries: he sentit fàstics pels maquiavèl·lics i malaltissos germans Ester i Joan, compassió per la ximple de la Raquel, repulsió per l'aprofitat de l'Albert, curiositat pels russos, sí els russos tal qual, i li hagués fotut un bon clatellot al penques d'en Hans.
Finalment he comprès la (in)utilitat dels éssers humans, la seva (in)comunicació constant, aquella que els fa tirar pel dret sense comptar amb la resta: volent esdevenir herois reconeguts, es converteixen en ombres ignorades.
Només, doncs, em resta felicitar a la Mercè per la novel·la!
PD: finalment, el lector es pregunta... què carai representa la portada, o n'he perdut la referència o m'ha despistat en absolut?
M'agraden els comentaris que comenteu, ens ajuden a trencar esquemes o idees preestablertes sobre un llibre. Pel que dius, és un llibre del tot recomanable per passar-ho be.
ResponEliminaHola, J.Policarp,
ResponEliminaHome jo no diria per passar-s'ho bé en el sentit de riure i divertir-se, però sí en el sentit de veure l'actitud d'uns personatges molt propers, que són un desastre, en una situació extrema.
Gràcies pel comentari i per llegir-me!