Les pomes i les llàgrimes de la Tsukiko

Un fragment d'una novel·la deliciosa, com les pomes que desprenien una olor dolça que, amb el fred de l'hivern, era més intensa que mai: "Vaig agafar un poma del cistell. Vaig intentar pelar-la sencera, com la meva mare, però la pell se'm va trencar a mitges. Tot d'un plegat, els ulls se'm van negar de llàgrimes. Ja no eren només les cebes, el que m'irritava els ulls, sinó també les pomes. Me la vaig menjar sense deixar de plorar. Entre queixalada i queixalada, sentia el degoteig de les llàgrimes que picaen amb l'aigüera metàl·lica. Entre menjar i plorar no donava a l'abast." El cel és blau, la terra blanca. Una història d'amor. Hiromi Kawakami. p. 75.

Vi de Solitud

Sant Jordi passat per aigua, un xic, però passat per aigua. Sant Jordi treballant, un xic, però treballant matí i tarda. Sant Jordi amunt i avall, un xic, entre Figueres, Roses i Sant Pere. Sant Jordi amb cinc roses, un xic no, cinc roses vermelles i de bon matí. Sant Jordi català, un xic no, molt català, com fa anys no ho era. Sant Jordi amb ex-libris, un, només un, amb ploma, tinter i el meu nom en majúscules (gràcies Dolors, t'estimo). Sant Jordi amb un llibre: Vi de solitud. Irène Némirovsky.

El lector no hi és i la terra és blanca

El lector fa uns dies que no hi és!!

Ha perdut la constància! afirmen uns.

Ha pedut l'esma, les ganes i la il·lusió! exageren els altres.

Haurà perdut l'hàbit de llegir i l'hàbit d'escriure! s'exclamen els amics.

Deu estar enfeinat! Els estudis, la feina, els projectes, la lesió al genoll, els brunyols,... potser no té massa temps? es preguta la família.

De cop, algú que sap alguna cosa més que la resta, aixeca el dit, un cop tots han callat, diu:

"Ahir vaig parlar amb el lector, vaig estar a casa seva. És cert que estudia i que s'ha fet mal al genoll, però m'ha confessat que ha llegit una novel·la encara per publicar, una bona novel·la, també ha devorat la darrera novel·la de l'Amélie Nothomb, una novel·la escrita per pur divertiment, una novel·la que només funciona com a novel·la, i que ja ha acabat l'Emperador o l'ull del vent, un altre llibre d'en Porcel que l'ha obligat a tenir el diccionari ben obert."

Els uns, els altres, els amics i la família han canviat la seva expressió, uns pocs ja es dirigeixen cap a casa, quan aquell aglú afegeix:

"Ah! i no patiu, que al moble del menjador vaig veure dos llibres, pensaria que els té preparats per aquest propers dies:

Un de compar recent, encara per obrir: La terra blanca. Xavier Cortadellas. Ed. Columna, 2010.

Un altre agafat de la Biblioteca: El cel és blau, la terra blanca. Hiromi Kawakami. Quaderns Crema, 2009."

El lector ha llegit...

El lector ha llegit cap per amunt, cap per avall, del dret i del revés, d'esquerra a dreta, mai de dreta a esquerra, començant pel final o pel principi, en diagonal, fent saltirons, per capítols, de pressa i pausadament. Ha llegit en castellà molt, en català més, en anglès poc, en francès una vegada, en italià Calvino, en llatí i traduint sense gaire èxit. Ha llegit teatre, assaig, novel·la llarga i curta, de gènere i d'autor, poesia en veu baixa i recitada. Ha llegit sol i acompanyat. Ha llegit al sofà, al llit, al reservat, a la cadira, sota un arbre, de peu dret, al cotxe, al tren, a l'autobús, a l'avió i al ferri camí d'Atenes. Ha llegit autors d'aquí i d'allà, també del més enllà. Ha llegit, sempre, sense ulleres. El lector ha llegit i ara hi torna. Fins aviat!

Un escriptor que pinta

Manuel Baixauli és, ara mateix, un escriptor que pinta. Ens ho diu en l'epíleg del seu reescrit Espiral. Un dia vaig descriure ESCRIPTOR i des de llavors vaig pensar que, sempe, llegiria la seves properes obres. Aquest cop ho he fet i l'experència és la següent: L'autor és metòdic i obsessiu, metòdic a l'hora d'escriure, de reescriure i obsessiu en els temes, en les situacions descrites. Als seus microrelats hi trobem els morts, els nostres (els familiars i amics), el nostre passat que conviu amb el nostre present. La mort (una nena bella i petita) s'escampa al llarg dels relats, ens persegueix, se'ns anuncia. Hi veiem tot allò que hem perdut, tot allò que hem destruit. Als seus mircorelats hi ha el somni, imatges oníriques, una fantasia macabre que ens provoca un breu somrís. Als seus mircorelats hi ha el jo i també l'altre. L'autor, el narrador, el personatge es desdoblen molt sovint, es busquen i es troben. Baixauli ha reescrit la seva primera obra. Algú dirà que és boig, que no calia, jo l'aplaudeixo! Baixauli parla amb Baixauli i ens ofereix una obra d'una obsessió perfecta. Només em queda dir-li que té sort de no tenir un germà bessó, llavors la seva obsessió no tindria límit.

Los girasoles ciegos

"La Bíblia, para referirse a quienes se hallan desorientados, dice de ellos que son como los girasoles ciegos: no ven la luz del sol, andan perdidos."

Llegeixo quatre històries, quatre relats de postguerra, quatre derrotes doloroses que em deixen abatut i pensatiu.

Sóc nascut el 1980, sóc de la generació de les vaques grasses. No he conegut la guerra, la fam, la pobresa, ni l'odi entre germans. He escoltat històries llunyanes de vides properes, però tot queda lluny, massa lluny, desconegut.

La guerra:

- La guerra és absurda i els personatges viuen moments tràgics plens d'absurditat. Un victoriós que el dia de la Victòria s'entrega a l'enemic; un condemnat moribund que sobreviu amb mentides i que decideix morir abans que seguir mentint; un home amagat dins d'un armari descobert per un religiós deshorientat i fill de puta.

- La guerra és macabre i els personatges saben que moriran, que han mort abans de la mort mateixa: homes, dones i infants.

- La guerra és dels homes, ells lluiten, ells maten, ells moren. A la guerra dels homes, absurda i macabre, ells maten i moren pel que pensen.

Xerrada amb escriptor a les set de la tarda

El lector va a una xerrada literària i com sempre arriba puntual, massa puntual. Vol escoltar un autor que li fa molt el pes, li agrada sobretot la seva ironia. N'ha llegit algunes obres i aquella mateixa tarda ha iniciat el recull de contes Cercles d'infinites combinacions, publicat l'any 1990. Poc després arriba l'organitzadora, ja es coneixien, i decideixen fer una coca-cola i un cafè respectivament. Esperen l'escriptor i la presentadora. L'organitzadora s'aixeca i s'asseu, ara sí i ara també, mira el mòbil, escriu missatges, contesta trucades i parla amb el lector sobre la feina, l'escriptor, la xerrada i la presentadora. Finalment veu l'escriptor a l'altra costat de la barra, amb una cervesa a la mà, i el crida. Ella els presenta, l'escriptor li dóna la mà i, per sorpresa, diu que el coneix d'una foto, la del bloc, però que allà té la cara més plena. Ara el lector, espectador casual per haver arribat massa aviat, podria parlar de com es prepara la presentació d'una xerrada en deu minuts, de què en pensa l'autor de fer llegir Monzó a l'institut o de si l'autor es perpara o no esquemes d'allò que dirà, però el lector s'escapa, paga el cafè i puja a la sala per escoltar la xerrada. Resum de la xerrada fet pel lector: - Quan l'escriptor vol que el lector comprengui una obsessió la lectura esdevé obsessiva. (Tot i així hi ha lectors que han deixat la novel·la en aquest punt). Els jugadors de Whist - L'escriptor esdevindrà immortal com Greta Garbo o tocarà fins a la vellesa com els Scorpions? Carta a la reina d'Anglaterra

Tres llibres de gener

Avui us volia esmentar tres llibres: un de nou i llegit, un de més vell i rellegit i un de nou-vell i reescrit. - Una tempesta. Imma Monsó. - Adreça desconeguda. Kressmann Taylor. - Espiral. Manuel Baixauli. Són tres llibres, tres lectures de gener. La tempesta literària de la Monsó i els seus clubs de lectura són un bon exercici per a lectors que comparteixen opinions, per a escriptors que expliquen el que escriuen, el que borren i el que reescriuen, per a tots aquells que fan el "Ninot" amunt i avall. També hi ha un mort i altres coses com la por i la por de la por, blablabla... però a mi m'agrada fer el "Ninot". L'adreça desconeguda és un llibre epistolar, una bufetada, una denúncia, una amistat convertida en odi. Un text curt sobre l'Alemanya nazi, un text breu i visionari. L'espiral d'en Baixauli és segons ell mateix "una reescriptura i ampliació del que fou la meua opera prima, un recull de seixanta-vuit microcontes i, també, un epíleg escrit per a l'ocasió". I així arribem a dia d'avui amb tres llibres més, amb tres lectures menys...

Poema de gener amb roses de vellut

El lector llegeix poesia. El lector està enamorat. Quan el lector està enamorat i llegeix poesia, el lector es transforma i deixa de ser lector: A les set del matí deixa de ser lector i es fa xofer: acompanya la seva dona a la feina i, després d'un llarg petó, torna a casa. A les vuit del matí deixa de ser xofer i es posa el davantal: escombra, frega, treu la pols i fa el lavabo. Aquesta setmana li toca a ell i està enamorat. A mig matí deixa el davantal i surt a comprar: potser caldria comprar carn a Can Jordi i fruita a Ca la Pepi, però avui baixa al poble a la recerca d'una rosa, d'aquelles de vellut vermell, amb un llaç bonic i una targeta encara blanca. Finalment, altre cop a casa, aquell que era lector es fa aprenent de poeta i escriu:

"Que el roig vellut d'aquesta bella rosa,

atiï ardent l'amor dels nostres cors

i que el dolç cant de la temuda alosa

mai ens desvetlli del nostre etern somnieg."

Posa la rosa i el breu poema sobre el seu coixí, el d'ella, i surt, de nou vestit de xofer, a buscar la seva dona.

Maria Àngels Anglada. Poesia completa

Primera lectura de l'any:

Maria Àngels Anglada. Poesia completa. Edicions Vitel·la, 2009.

Poesia, bellesa formal i riquesa lingüística al servei del compromís, la denúncia i la solidaritat.

Solidaritat, denúncia i compromís a través de la paraula justa, la forma poètica adient i la senzillesa aparent.

A CADA AMIC

A cada amic, cisellador d'imatges i caçador de mots, vodria dir-li: - fes-te llavis pe crit d'aquesta terra. D'un a un els seus sons ara m'arriben com alts fills de la nit, diamants de l'insomni: fidelitat us serà demanada i un cant rebel a tota defallença, car no hi ha sal per guardar les paraules sinó els llavis dels fills i els vostres versos.