dimecres, 12 d’agost de 2009

Baixauli, l'ESCRIPTOR

Aquest és el missatge que un noi va escriure a l'escriptor Manuel Baixauli després d'un club de lectura organitzat per un dona, l'Esther:
Confesso que l'Home manuscrit, abans del divendres 12 de desembre (2008), no era un llibre que m'hagués tret la son... però durant la nit de divendres no hi havia manera de dormir i només pensava en aquell escriptor metòdic que havia escoltat amb molt d'interès.
Bé... així que no tenia cap més opció que escriure un text... Te l'adjunto per dos motius:
- Perquè vaig gaudir molt de la xerrada.
- Perquè abans que quedi perdut en algun lloc desconegut de Finlàndia prefereixo que en quedi constància.
Espero que aquest retrat personal no et molesti i que el puguis jutjar amb un somriure.
Records i moltes gràcies per la trobada.
El noi que tenies a la dreta.
_______________________________
Si voleu continuar... us deixo l'escrit al que es referia el noi i que deia així:
ESCRIPTOR
Escriptor és metòdic.
Escriptor és convidat a parlar del seu llibre. Abans d’entrar confessa no haver-lo llegit.[1]
Escriptor és metòdic i ja ha complert els quaranta.
Escriptor no escriu, reescriu.
Escriptor té un tic. Estén la mà dreta amb el polze aixecat. L’altre mà subjecta el polze i, aparentment, pretén arrencar-lo en algun moment.
Escriptor també és lector. El millor lector. Lector de clàssics. Lector de múltiples lectures que perjura no haver tingut mai entre mans.
Escriptor és pintor.
Escriptor és metòdic. Defuig la improvisació. Tot i així contesta improvisant tot allò preparat durant quatre setmanes.
Escriptor no és creient. El que realment ignora és que serà canonitzat per múltiples miracles.
Escriptor amaga quelcom. Alguna vegada ensenya part del que amaga. És llavors quan fa evident que encara amaga més.
Escriptor és vanitós. No més que cap altre.
Escriptor ha viscut moments difícils. Escriptor potser comença a creure.
Escriptor, no recordo si us he dit, és metòdic. Tot i així confessa no haver preparat aquest acte.
Escriptor reescriu i no agafa l’autobús literari. Escriptor és veu obligat a agafar el tren.
Escriptor és un gran escriptor. Com tot gran escriptor té al darrere una gran dona.
Escriptor és viatger. Sovint visita Finlàndia a la recerca del seu passat.
Escriptor viu lluny. On viu hi ha un pou.
Escriptor, potser, no és res més que un dels seus personatges que podria ser real. _________________________________ Un noi que improvisa abans de fer els quaranta [1] Aquesta confessió la fa en veu baixa, poc abans d’entrar a la sala. Escriptor també és irònic.

5 comentaris:

  1. Hola,
    he arribat aquí per A l´atzar agreixo...
    Sóc de La Plana, i jo dic que has de ser germà dels Carol Bruguera perruquers.

    M´agrada el teu blog, vàreu fer un club de lectura amb en Manuel Baixauli?

    Vaig sentir un conte d´en Calvino per la ràdio, era un començava a cridar a algú com si no el sentissin, aleshores tothom que passava pel carrer s´hi afegia. Però en definitiva no buscaven a ningú. Ja tornaré a passar si m´ho saps dir.
    Gràcies
    Imma C.

    ResponElimina
  2. Hola Imma C. i moltes gràcies pels teus comentaris... anem per pams:

    - No sóc germà dels Carol Bruguera perruquers, conec la seva exitència, la meva mare de jove va fer de perruquera, la meva germana en tenia un posa llapís promocional a la seva habitació, i de l'únic que estic segur és que si hi anés em tallarien els cabells sense pagar ;)

    - Vam fer un club de lectura amb en Baixauli? Sí, l'Esther de l'Atzar agraeixo el va organitzar per conductors de clubs de lectura. El resultat personal ja el coneixes...

    - El conte d'en Calvino que vas escoltar per la ràdio es titula "El hombre que llamaba a Teresa". Clavino el va escriure el 12 d'abril de 1943, encara no havia fet 20 anys.
    Jo el tinc en castellà, és dins el volum La Gran Bonanza de las Antillas (Ed. Tusquets, col. Fábula, 1999). També el tinc en un volum de la seva obra completa en italià (3 volums que em van regalar des de Verona i que guardo amb molta estima).

    Gràcies altra vegada i fins aviat,

    Albert Carol Bruguera

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per la resposta.
    Em va encantar sentir aquest conte, era per Radio3, en un programa que fan de 3 a 4 de la tarda, i a vegades llegeixen trossos d´algun llibre, música i més.

    Ja és casualitat que et diguis igual, són uns perruquers emprenedors i molt moderns.

    En Baixauli va venir a fer un club de lectura a Moià, a la biblioteca. El llibre va agradar molt a tothom i ell és un encant de persona.
    M´agrada molt de Calvino: Si una nit d´hivern un viatger...
    Fins aviat!
    Imma C.

    ResponElimina
  4. Ja prou que ho sabem, Imma. Els gironins estem gelosos perquè no va parar de parlar de Moià i la seva gent encantadora. No sabia que fossis valenciana. Una abraçada i a veure si algun dia coincidim en persona tu jo, l'Albert, en Manuel... perquè no? Bon estiu!

    ResponElimina