El nostre llibre

Si em permeteu us parlaré d'un llibre que encara no he acabat, aquests dies n'he llegit un breu capítol que m'agradaria compartir. Aquest llibre parla, com gairebé tots, de l'amor, la por, l'enyorança, la tristesa, la felicitat, dels sentiments més profunds. Està escrit en primera persona i les veus si alternen, les tècniques narratives, també. Es combinen monòlegs interiors, diàlegs, descripcions evocadores, fragments informatius i periodístics, passat, present i esperances de futur. L'últim capítol és una mena de carta, en transcric un breu fragment: "Ara ets a la dutxa i jo m'he posat a escriure. Voldria recordar les imatges que encara em ballen dins els ulls, els nostres gestos, les últimes hores al teu costat. Arribant a l'hotel, aquest bell hotel, just a l'entrada, a dalt la volta que condueix al jardí, amb un brollador ombrejat per un magestuós pi, una gran palmera i una frondosa magnòlia, hem llegit una inscripció, com un presagi d'aquests dies:

JE GOUSTERAY LE BIEN QUE JE VERRAY PRESENT

JE PRENDRAY LES DOUCERS A QUOY JE SUIS SENSIBLE

LE PLUS ABONDAMMENT QU'IL SERA POSSIBLE

Més tard, hem baixat per l'estret passeig que conduiex fins a la platja, aquella on el mar esquitxa el campanar, el del rellotge, el que els pintors evoquen sense descans. Tot dos ens hem deixat besar pel sol abans d'arribar, entre pedres rodones, fins a l'aigua cristalina.

La mar és freda, tu em dones la mà.

T'ajudo a desfer el mocador que et protegeix del sol i et capbusses un breu moment. Només un breu moment. Tot seguit, t'acompanyo altre cop entre les pedres abans de fer un bany més llarg, sol, pensant en tu."

El llibre del que us parlo no és una obra qualsevol. Es tracta d'un text sense fi, que pretén arribar més enllà d'una vida, qui sap si fins l'eternitat.

(Per a la Dolors: aquest escrit parla de tu, dels deu anys que fa que m'estimes, dels dos anys de matrimoni que celebrem avui.)