Vicenç Pagès i els punts suspensius

Aquest passat diumenge, 16 d'agost, vaig llegir al setmanari Presència un article de Vicenç Pagès que tractava, entre altres coses, sobre l'ús i abús dels signes de puntució, en especial dels punts suspensius. "[...] Eugeni d'Ors va desfermar la seva ira contra els punts suspensius. Segons ell, "formen part de l'arsenal d'immoralitats de la literatura contemporània", ja que serveixen per dissimular "la inapacitat per a la precisió" [...] són el recurs dels escriptors que renuncien al mot just: un símptoma de mandra intel·lectual, d'incompetència i de deshonestedat." L'articulista i escriptor ens parla de moviments i corrents literaris, d'autors que amb el diferent ús dels signes de puntuació retraten el seu temps. Avui, segueix Vicenç Pagès, "nedem en la irresolució, la perplexitat i la indecisió, pendents del minut següent, del que encara no s'ha esdevingut, imprecisos, equívocs, confusos, inacabats, refractaris a les sentències". Després de llegir el text, un parell de vegades d'inici, una altra aquesta tarda i un quart cop quan en copio els fragments, reflexiono en veu alta: No renunciaré al mot just, això ja m'ha fet perdre bona part del vocabulari de la meva llengua, però tampoc renunciaré al meu temps i això vol dir que...