No obriu aquest llibre

Un llibre que no heu de llegir: Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?, Julià de Jodar I ara vindrà algú que em preguntarà Per què? Fa anys, quan vivíem tots a casa, algun desconegut tocava el timbre. La mare afluixava ràpidament el volum del televisor, llavors s'acostava fins a l'espiera i observava, aguantant la respiració. A l'altra banda de la porta hi esperava una parella de testimonis de Jehovà, un venedor d'alfombres o un viatjant d'enciclopèdies. Ella no obria, no feia cap gest i, després d'una curta espera, ens permetia tornar a apujar el volum. I ara vindrà algú que em preguntarà Per què? Algú fins i tot hauria obert la porta, hauria aconseguit la vida eterna i la pau interior, una nova decoració per la sala d'estar i la definitiva excusa per utilitzar l'aspirador o uns 15 volums que ajudarien a l'educació dels seus fills i que serien oberts un parell de cops l'any. Jo, però, molts anys més tard, quan algun desconegut truca a casa afluixo el volum del televisor, vaig fins a la porta de puntetes i miro per l'espiera tot aguantant la respiració. Gairebé sempre, després d'uns breus instants, torno a respirar alleugerit.