divendres, 18 de desembre de 2009

Un final, qui sap si massa trist?

L'escriptora ha decidit matar la protagonista. L'escriptora mata la protagonista quan aquesta aixeca el vol, quan obre els ulls a aquell tros de món que tanta por li feia, quan es reconcilia amb el passat i somnia amb un futur al seu costat. L'escriptora ha matat la protagonista i les lectores i lectors es pregunten per què? - L'editora ha alertat a l'escriptora que la novel·la s'allargava massa. - L'escriptora ha arribat a la trista conclusió que no sap acabar tot allò que havia començat. - L'escriptora deixa entreveure una ferotge crítica, a una societat on no és possible somniar. - L'escriptora sap, per experiència, que els finals feliços no venen. - L'escriptora ha matat la protagonista per salvar la secundària. - L'escriptora ni tan sols recorda com va acabar la darrera novel·la per encàrrec. - L'escriptora explica, a tot arreu on va, que la mort és simbòlica, que tot plegat era un somni somniat. - La negra o el negre de l'escriptora calla, s'amaga i escriu una nova novel·la, aquest cop amb final feliç. PD: la lectora i el lector, mentrestant, dormen i somnien amb la protagonista, és ella o ell qui la salven d'un final, qui sap si massa trist.

3 comentaris:

  1. Acabat "Faust". Alguns fragments m'han interessat molt. Però, en general, m'hi he perdut força. D'aquestes obres (que sembla obligatori dit que t'han estusiasmat)em va seduir molt més la "Comèdia" de Dante.
    Bones festes a tothom!

    ResponElimina
  2. Faust?? un altre d'aquells llibres pendents. Potser un dia o en una altra vida podrem dedicar el temps necessari a tots aquells llibres que hem pensat que seria bo llegir.

    Bones festes també per a tu i a tothom que m'acompanya, amb Bloc o sense.

    Albert.

    ResponElimina