dimarts, 15 de maig del 2012

(In)comunicació i relacions (in)humanes

(Brau edicions. Narrativa contemporània, 1.)
A Germans, gairebé bessons hi trobareu un bon grapat de bons diàlegs i una manca de comunicació evident.

A Germans, gairebé bessons hi trobareu un munt de comparacions cinematogràfiques i una manca de sang i fetge que potser esperem en va... quan tot sembla esdevenir, el lector va somniar, per un moment, amb un final apocalíptic, remake de Tarantino: un petita capelleta catalana, un casament improvisat acaba en bany de sang, assassinat de germans, cunyades, antics i nous amants, tots trinxats per la màfia russa... i tot solucionat... però l'autora ens porta per altres camins més (in)humans, amb uns personatges que no estimen i s'estimen encara menys.


El llibre me l'he empassat de cop, assegut al costat de la Basílica catedralícia de Santa Maria de Castelló d'Empúries: he sentit fàstics pels maquiavèl·lics i malaltissos germans Ester i Joan, compassió per la ximple de la Raquel, repulsió per l'aprofitat de l'Albert, curiositat pels russos, sí els russos tal qual,  i  li hagués fotut un bon clatellot al penques d'en Hans.

Finalment he comprès la (in)utilitat dels éssers humans, la seva (in)comunicació constant, aquella que els fa tirar pel dret sense comptar amb la resta: volent esdevenir herois reconeguts, es converteixen en ombres ignorades.

Només, doncs, em resta felicitar a la Mercè per la novel·la!

PD: finalment, el lector es pregunta... què carai representa la portada, o n'he perdut la referència o m'ha despistat en absolut?

dilluns, 14 de maig del 2012

M'ha semblat llegir, gaudir, copiar, recomanar


He tornat a llegir un llibre d'Amélie Nothomb.

M'ha semblat llegir sobre la relació entre humans, entre escriptor i lector, via epistolar.

He tornat a gaudir d'un text d'Amélie Nothomb.

M'ha semblat gaudir de la seva visió del món, del seu ego.

He tornat a copiar un fragment d'Amélie Nothomb:

M'ha semblat copiar un fragment sobre Robinson Crusoe, sobre l'altre, sobre la joia de conèixer i el perill que comporta.

"Coneixes algú, en persona o per escrit. La primera etapa consisteix en la constatació de l'existència de l'altre: pot ser que sigui una època de meravellament. En aquest primer instant som Robinson i Divendres a la platja de l'illa, ens contemplem, estupefactes, extàtics de saber que en aquest univers hi ha un altre tan altre i tan proper a la vegada. Existim amb més força en la mesura que l'altre se n'adona, i sentim un esclat d'entusiasme per l'individu providencial que ens dóna la rèplica. Li atorguem un nom fabulós: amic, amor, camarada, hoste, col·lega, depèn. És un idil·li. L'alternança entre identitat i alteritat (<És ben bé pastat a mi! És tot el contrari que jo!>) ens fa caure en l'estupor, en una exultació de nen. Estem tan embriagats que no veiem venir el perill.


I de sobte, l'altre és allà, a la porta. Desemborratxats de cop i volta, no sabem com dir-li que no l'hem convidat. No és que ja no ens agradi, és que justament ens agrada que sigui un altre, és a dir, algú que no és un mateix. Ara bé, l'altre s'acosta com si volgués assimilar-nos, o com si volgués assimilar-se a nosaltres."


He tornat a recomanar un llibre d'Amélie Nothomb.

M'ha semblat recomanar una forma de vida.

dilluns, 7 de maig del 2012

Contraban català



Fragment anotat de la gran novel·la El amor en los tiempos del cólera:

"... que ofrecían por debajo del mostrador cuantos artificios equívocos llegaban de contrabando en los barcos de Europa, desde postales obscenas y pomadas alentadoras, hasta los célebres preservativos catalanes con crestas de iguanas que aleteaban cuando era del caso, o con flores en el extremo para que desplegaran sus pétalos a voluntad del usuario." p.151-152 (Editorial Mondadori. Barcelona, 1999 ).

 A principis de segle XX, els catalans ja ho havien inventat tot!

dijous, 3 de maig del 2012

Salvar-se a pesar de tot


Un text del meu soldat que, un dia sí i l'altre també, vaig deixant abandonat. L'esborrany, amb el text de la Lolita d'inspiració, deia així:

"La por de la bogeria també és això: el cos partit d'un cuc que segueix arrossegant-se i deixa la meitat de si mateix al seu darrere sense adonar-se'n, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de tu. De tots nosaltes." p. 127 (Ara, escric. Lolita Bosch)


"El soldat reposa entre unes pedres. La sargantana surt corrents, repetidament, d'un cau a l'altre, buscant el sol, intranquil·la, surt i s'amaga a prop seu.
Les parets de casa eren el lloc idoni per caçar-ne, amb la mà fent de cullera, prement amb suavitat. 
L'ha mig agafat, sobre el palmell la cua es recargola. Ha pensat menjar-se-la, calmar aquest buit profund; mes ella ha decidit abandonar part del seu cos, part de si mateixa, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de la guerra, a pesar dels morts, a pesar de la gana.

El soldat es posa la cua a la boca, l'últim zig-zag. Immediatament escup."

dimecres, 2 de maig del 2012

Por respeto a los demás... permanezca con la cabeza descubierta


(Por respeto a los demás...permanezca con la cabeza descubierta)


"El libro que Vd. quiera consultar, tómelo del estante, y una vez lo haya leído, no lo vuelva a su sitio, entréguelo personalmente a la Bibliotecaria, e interese de ella, el libro del catálogo que casual o accidentalmente no halle en la estantería correspondiente. 


Por respeto a los demás, se ruega:
1º Que se permanezca con la cabeza descubierta.
2º Que no fume.
3º Que guarde un silencio absoluto; y si tiene que consultar al compañero o a la Bibliotecaria, lo haga con las menos palabras posibles y en voz baja.
4º Que entre y salga silenciosamente de la sala.


Cada libro de la Biblioteca es patrimonio de todos; debiendo conservarlo para que todos puedan leerlo; por lo tanto es necesario:
1º No volver las hojas del libro con los dedos humedecidos con saliva, no doblarlas, ni marcarlas con líneas como punto de lectura. Ponga un papel.
2º No abrir ni cerrar los libros sin cuidado; hágalo con suavidad.
3º No hacer anotaciones en los márgenes de los libros.
4º De no tener las manos bastante limpias o estar sudorosas, láveselas, antes de tomar el libro; en lugar a próposito, hay el lavabo."

***Text copiat, literalment, d'un punt de llibre realitzat per "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Sucursal de Figueras".***

No us podem detallar la data, tan sols sabem que alguns portaven capell, que els bibliotecaris de sexe masculí no existien, que es fumava a tot arreu, que s'animava a parlar poc i amb les paraules justes, i que alguns, com ara, suaven més del compte.

Amb el vostre permís, i després de rentar-me les mans, continuaré llegint.