divendres, 29 d’abril del 2011

L'última trobada escalenca

Biblioteca de l'Escala. L'última trobada. Un bon grapat de bons lectors. Sándor Márai. El general. Kónrad (Jospeh Conrad?). Krisztina. Nini. Els tròpics. Un quadre despenjat i tornat a penjar quaranta-un anys després. Un quadern groc ple de secrets i cremat. La cacera. Traïció. Honor. Fidelitat. Covardia. Dues preguntes, un munt de preguntes. Un món acabat i decadent. Un imperi desaparegut. Uns personatges peculiars. La música. L'art. L'amistat filial, fraternal, maternal, paternal.
Al voltant d'aquest llistat va transcòrrer la tertúlia.
Vam llegir un llibre extraordinari, ple de silencis, on és més important el que no s'explica, tot allò que s'insinua, que tot el que escoltem en boca del general. Una conversa que esdevé un monòleg on l'interlocutor és el propi lector.
Vam xerrar i vam escoltar opinions per a tots els gustos. Vam rellegir algun fragment, ens vam preguntar el per què i què n'hem tret de tot plegat.
Sándor Márai va ser un home marcat per l'exili, per un món perdut, per una vida difícil, per una dona que el va acompanyar durant seixanta anys.
Sándor Márai sol, malalt i vell es va tirar un tret a l'edat de vuitanta-nou anys.
Sándor Márai em recorda a Stefan Zweig.
Sándor Márai ens ha deixat un seguit de novel·les i escrits d'una gran força i bellesa.
Us el recomano vívament.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Sant Jordi a la Bisbal

El dia de Sant Jordi, el lector va tornar a fer de llibreter.
L'Espiral ens en va donar l'oportunitat. Gràcies!!!
A les 8:15 arribem a la Bisbal i muntem la parada amb la Laura, en Quim i la Dolors. La Laura anirà a la llibreria, ens retrobarem per dinar, i el tercet es quedarà matí i tarda sota les Voltes.
Una diada fantàstica, magnífica companyia, un petit ruixat a les sis i molta gent amunt i avall.
Vam comprar roses, vam fer el 10% de descompte amb la calculadora, ens vam trepitjar, vam embolicar, vam riure, vam conversar, vam menjar croissants petits, i vam vendre un munt de llibres!!!
El que em van regalar:
Laura Borràs. Per què llegir els clàssics avui.
El que es va acabar abans:
Ramon Solsona. L'home de la maleta.
Els que vaig pensar que potser llegiria algun dia:
Nancy Johnstone. Un hotel a la costa. Sofi Oksanen. Purga. Roger Coma. He conegut una noia. Alba Dedeu. Gats al parc.

dijous, 14 d’abril del 2011

Fer anys llegint

El lector llegeix i, de tant en tant, un cop cada any, celebra el seu aniversari.
El lector, no fa mai anys sol, el lector és lector, però també és bessó.
El lector, llegeix i ahir que feia un any més, recordava que fer anys ho ha fet sempre, però llegir... llegir fa tan sols mitja vida.
Fins als 15 anys recorda: un recull de Disney, Lope y su amigo Indio, El dragó de Jano, El Zoo d'en Pitus, El Trobador Català amb el Verdum recitat per l'avi i el pare, els llibres d'en Salgari i en Verne que a casa van comprar amb una minicadena.
A partir d'aquí recorda un llibre d'Anne Rice, Un grito al cielo, el llibre que ho va iniciar tot plegat. La seva germana, l'Anna, havia llegit i tenia La entrevista con el vampiro. Rice el va fer lector conscient per primer cop.
Després van venir els llibres de la tia Roser i en Joan: molts llibres, tots amb aquella agradable olor de vell i tabac: Rayuela, els d'en Monzó, la Jaén, en Sábato, l'Eco i El Nom de la Rosa llegit al llit, amb febre.
Més tard les lectures universitàries, les obligatòries i d'altres perquè sí. Al costat de la Dolors, sí, ja al seu costat, Anglada, Calvino, Borges, Dante, Virgili, Homer, alguns clàssics castellans i catalans, literautra universal.
La llibreria el va fer llegir i posar-se al dia, la biblioteca el va fer buscar i remenar entre novetats i relíquies del passat. Així, doncs, i qui sap si fins al final, el lector farà anys llegint. BONA LECTURA, AMICS!!!

dimarts, 5 d’abril del 2011

Una orquídia al menjador

El lector llegeix al menjador, avui fa un sol esplèndid, la primavera ha arribat amb força. El lector llegeix al costat d'aquesta orquídia. Amb el primer sol primaveral, i després d'un any de manyagueries, aigua i alguna que altra paraula, ha decidit florir. El lector, avui, no parlarà de llibres, però llegirà més a gust.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Llibres al front. Segona Part

Després de la Guerra Civil alguns llibres van retornar a la Biblioteca de Figueres: d'entre ells Volves grises de Ramon Xuriguera.
A sobre la taula dues edicions:
- Volves grises: novel·la. Ramon Xuriguera. Barcelona: Proa, 1932.- 220 p; 17 cm. (Biblioteca A tot vent; 51).
- Volves grises. Ramon Xuriguera. Barcelona: El Cep i la Nansa, DL, 2007.- 181 p.; 19 cm. (La Cram; 9). L'edició del 2007 està feta amb molta cura, amb una bona introducció sobre l'autor i l'obra. Una novel·la sobre la crisi sentimental i moral de la joventut. Una novel·la psicològica, descriptiva de l'ambient interior reflectit al paisatge exterior. El lector ha anotat aquest dos fragments mentre llegia: "L'altre llegia un llibre del qual no girava mai el full." p. 33 "Aquest moment de Sera era el més desfavorable a la seva projecció. No tenia res per dispersar. Passava com una volva grisa a la qual el joc d'atraccions de fora no podria sostrure res. La lluentor del marc l'engolia. No feia cap efecte." p. 55 El lector ha escollit aquesta novel·la per seguir amb el seu projecte personal. Aquesta novel·la es va llegir al Front, la seva tarjeta de préstec ens ho confirma. "Els llibres catalans s'escamparan per totes les cases, per totes les mans, per tot els camins i arribaran als camps atrinxerats i justificaran el fusell dels nostres soldats que defensen el llibre obert! I quan els infeliços esclaus de la incivilització recullin davant la terra recremda del camp de batalla el cadàver d'un dels nostres herois, es quedaran molt sorpresos de trobar-hi dins la motxilla un llibre català." (Anna Murià. Grup Sindical d'Escriptor Catalans - Diada de Sant Jordi, 1937).