dimarts, 23 de novembre del 2010

Dos lectors coneguts

El lector ha conegut dos lectors, un i l'altre. Un s'informa sobre l'època, el moviment literari, les influències. Busca la intenció de l'autor, el per què de les seves paraules. L'altre llegeix el text, només el text. Es busca a si mateix, lectura rere lectura. La resta de lectors només es mouen entre aquestes fronteres.

dijous, 18 de novembre del 2010

Se una notte d'inverno un viaggiatore. Segona part

I avançant en la lectura, el lector transcriu aquest fragment, el subratlla, l'apunta, li fa un petit doblec a la pàgina 66.
"Llegir -diu ell-, és sempre això: hi ha una cosa que és present, una cosa feta d'escriptura, un objecte sòlid, material, que no es pot canviar, i a través d'aquesta cosa se'ns enfronta a quelcom d'altre que no és present, a quelcom que forma part del món immaterial, invisible, perquè és només pensable, imaginable, o perquè ha existit i ja no existeix, passat, perdut, inassolible, al país del morts... -... O que no és present perquè encara no existeix, quelcom de desitjat, de temut, possible o impossible -diu Ludmilla-; llegir és anar a l'encontre d'alguna cosa que està a punt de ser i ningú no sap encara què serà..."
El lector transcriu això i se'n torna a llegir.

divendres, 12 de novembre del 2010

Una novel·la de fal·lera i solitud

L'Esther em va portar un llibre, llegit d'una sola tirada, en un parell d'hores mentre es fa de vespre, molt original. La camarera és un llibre de fal·lera: f Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etc. Fal·lera de l'autor per les frases curtes, pel ritme ràpid, pel diàlegs de poques paraules, monosil·làbics. Fal·lera de la protagonista per la neteja, per la mare, per la Chiara, per viure en la repetició constant. Fal·lera del lector per avançar, còrrer entre les 143 pàgines de lletra gran. La camarera és un llibre de solitud: f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol. Solitud de l'autor quan descriu un hotel (un món) ple de gent amunt i avall, un hotel on tothom hi és de passada, sol o acompanyat, però de passada. Solitud de la protagonista quan passa les nits sota els llits, a casa, amb en Heinz, amb la Chiara, amb la mare. Solitud del lector quan llegeix, sota el llit, al sofà, en silenci, sol a casa.

dijous, 11 de novembre del 2010

Se una notte d'inverno un viaggiatore. Primera part

El lector obre el llibre, escrit en bolígraf blau: Albert Carol Bruguera - 99 El lector llegeix, altra volta, Calvino: descobreix, uns anys més tard, la seva existència, el seu origen. El lector recupera, aviat, el sentit de les seves lectures: "Les novel·les llargues escrites avui són possiblement un contrasentit: la dimensió del temps s'ha esmicolat, no podem viure o pensar més que fragments de temps cadascun dels quals s'allunya seguint una trajectòria i desapareix. La continuïtat del temps, podem retrobar-la únicament en les novel·les d'aquella època en que aquest temps no apareixia ja com a immòbil però tampoc com si hagués explotat, una època que ha durat si fa no fa cent anys, i després prou." El lector, per aquell temps, la va conèixer. Tot plegat li arrenca un somriure, un desig, un goig immens. El lector escriu això i se'n torna a llegir.

divendres, 5 de novembre del 2010

Sobre la taula, entre les mans

A dia d'avui, Sobre la taula: - Si una nit d'hivern un viatger. Italo Calvino. - El llibre negre dels secrets. F.E. Higgins. - El retrat de Dorian Gray. Oscar Wilde. Entre les mans: - La poseia essencial. Rosa Leveroni. - Ginesta pels morts -Un blues empordanès-. Agustí Vehí. - Tres mestres. Stefan Zweig. El lector no pot deixar de llegir, ja ho té això de ser lector, el defineix.
Ara llegeix una poesia de Rosa Leveroni
Els records
Jo fos per tu aquesta cançó dolça
que desgrana el molí;
aquest oreig suau que t'agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
en el repòs dels ports...,
o fos la punxa de la rosa encesa
d'un desig abrandat;
aquell record d'una hora de follia,
d'aguda voluptat.
Si fos l'enyoramentd'uns braços tendres
que varen ser-te amics,
o bé la revifalla rancorosa
d'aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almeny un neguit,
un odi o un dolor, una recança...
Ho fos tot, menys oblit.