divendres, 7 de maig del 2010

Buscant l'amor

Hem deixat el nostre personatge vaguerejant uns dies, ociós, matant el temps, fins que per fi arriba l'amor. Algú potser no veurà amb bons ulls aquesta trobada, però l'amor és així, capritxós i inesperat. El lector ja estava avisat i es preveia alguna trobada, fos la que fos. Així doncs, els dos primers dies va creuar-se amb aquella dona fina i prima, amb cara dolça de faccions delicades que en la seva joventut devia haver tingut certa bellesa, feta de gràcia i alegria, però que ara estava arrugada, gastada, aflaquida; la boca, petita, tenia el plec d'amargor i patiment que marca els llavis de les dones un cop passats els trenta anys; tenia els ulls negres, bonics i vius de meridional, els cabells castanys, ondulats, lleugers com el fum, disposats, seguint la moda de l'època, com una aurèola aèria al voltant del front llis, de pell delicada que feia olor de sabó fi i d'essència de violeta... Més endavant, però, es va trobar amb ella, una dona de mirada perduda, prima, que desprenia certa llangor. Tenia el cabell llis i negre, amb un llarg serell, i una pell blanca, suau, gairebé transperent, que deixava entreveure unes venes color blau cel. Ell no oblidaria mai aquells ulls ametllats de tall oriental, on es podia percebre cert espurneig desconcertant. A partir d'aquí, van conversar, van menjar plegats i van veure cervesa tèbia.

dimecres, 5 de maig del 2010

Buscant una acció

El meu segon dubte neix no en el qui sinó en el què. Què farà aquest personatge trist i malencòlic? L'acció ha de ser important en un relat, però el meu heroi no reacciona. L'he intentat posar en mil batalles, però sempre fracassa. Me l'han ferit i gairebé mor de por. Potser és un covard. Li he donat poders i insuflat coratge, però es desinfla aviat i surt corrents. L'he envoltat de dones belles i riqueses a mans plenes, però no ha tocat res, ni tan sols ho ha perdut. L'he acompanyat a regions llunyanes, a racons exòtics, però s'ha marejat de donar voltes. Finalment l'he deixat vagar, de cames i pensaments, amunt i avall per carrers mullats i un passeig ple d'arbres. L'he abandonat perquè potser errant perdut trobarà alguna cosa.

dimarts, 4 de maig del 2010

Buscant un personatge

He buscat un personatge per un relat. L'he buscat arreu, sota terra, sobre els arbres, entre edificis alts i petits, entre el mar blau i la muntanya blanca, entre els vius i els que ja no hi són.
Primer he pensat que descriuria el seu naixement: quin dia va néixer? plovia a bots i barrals? feia un dia esplèndid? quin Sant el protegiria fins a la fi dels seus dies? seria de pare desconegut o de casa bona? tindria alguna marca a la pell o un ull de cada color? hauria de ser ros, morè, rosat o negre negre?
Qualsevol detall podria ser important pel seu posterior desenvolupament, per passar de puntetes o esdevenir heroi, qui sap si antiheroi.
Finalment ha nascut a primera hora del matí d'un dia normal, en el si d'una família sense massa història, confesso que no ha llempegat ni ha fet sol. Ha nascut i ja semblava una ànima en pena, d'aspecte mújol, trist, abatut com descriu el diccionari.
Què hi farem, no sempre es pot trobar el personatge ideal!