dijous, 27 de febrer del 2014

Joyce i les seves cartes pujades de to


Quan el lector llegeix l'antologia de les cartes de James Joyce podria recercar fragments de la seva visió sobre la literatura irlandesa, els seus ingents problemes per editar, la dura censura, prohibició i crema dels seus llibres, potser, fins i tot, li podria interessar tot allò relacionat els seus problemes econòmics i visuals.

Quan el lector recerca entre les cartes de Joyce, realment, espera trobar el grapat de cartes eròtiques a la seva estimada esposa Nora, ras i curt!

En les ocasions que el lector parla de Joyce amb altres lectors aquests sovint callen, badallen en alguns casos i s'excusen sovint en la impossibilitat de llegir aquest home, que no s'hi entén res de res i que per patir s'apunten a spinning i vinga a pedalar.

Per a tots ells el lector transcriu, ara i aquí, una carta del críptic i il·legible James Joyce, Jim pels amics:

A Nora Barnacle Joyce

[27 anys]

8 de desembre de 1909
carrer Fontenoy, 44, Dublín
"La meva dolça puteta Nora:

He fet tal com em vas dir, nena porqueta, i me l'he pelada dos cops quan llegia la teva carta. Estic encantat de veure que t'agrada que et follin pel cul. Sí, ara recordo aquella nit en què et vaig follar durant tanta estona per darrera. Va ser la follada més porca que t'hagi fet mai, estimada. La meva cigala va ser dins teu durant hores, entrant i sortint del teu cul alçat. [...] Tenies el cul ple de pets aquella nit, estimada, i follant-te te'ls vaig fer sortir; eren grossos, llargs i ventosos, espetecs petit i exierits i un munt de peterrets dolentot que sortien del teu forat a borbollons. [...] Espero que la Nora no deixarà de fer-se pets a la meva cara per tal que també els pugui ensumar.
Dius que quan torni me la mamarà i que vols que et llepi el cony, petita canalla depravada. Espero que em sorprenguis alguna hora quan dormi vestit, t'abalancis sobre mi amb l'escalfor d'una puta, amb els teus ulls endormiscats, a poc a poc em descordis botó rere botó de la meva bragueta i lentament m'agafis la titola grossa del teu amant, l'encerclis amb la teva boca humida i la mamis fins que es faci més grossa i més dura i s'escorri a la teva boca. [...]
Bona nit, la meva petit Nora que es fa pets, la meva folladora petita i porca! Hi ha una paraula encantadora, estimada, que has subratllat perquè me la pelés millor. Escriu-me més sobre això i sobre tu, dolçament, més porcament, més porcament.
Jim"

El lector continuarà pensant que a Finneganns Wake no s'hi entén una merda, però tots els lectors estaran d'acord que quan Joyce volia ser explícit ho aconseguia.

Bona lectura!


dimarts, 18 de febrer del 2014

Moments d'excés



Hi ha moments a la vida del lector que la cosa es complica. S'acumulen llibres i més llibres per ser fullejats, llegits, devorats, estudiats i gaudits amb ganes.

Ara el lector viu un d'aquests moments i sobre la tauleta del menjador hi esperen:

- Los girasoles ciegos per ser rellegit.

- L'antologia de cartes de Joyce per guadir-les i fullejar-les.

- Manazuru d'Hiromi Kawakami i Deu de setembre de Saunders per ser llegits.

- Romanticidi de Carolina Cutolo per acabar-la de devorar.

- Contrada de Llavina i D'una vella i encreclada terra de l'Espriu per fullejar.

- Els miralls de la ficció sobre Anglada i El resum de la literatura grega de Riba per estudiar.

- La cinquena planta d'en Baixauli per llegir, gaudir i devorar amb ganes.

El lector podria posar-se nerviós, entrar-li el neguit, però ben al contrari espera amb paciència els seus minuts i assaboreix amb delit com la pila baixa, canvia i mai desapareix.

Bona lectura!!!

dissabte, 1 de febrer del 2014

Cavall i llibres del front


Haver llegit aquest llibre ha significat pel lector un revolució interna, poder agafar aire nou i replantejar-se nous i antics projectes de futur.

Parafrasejant la nota d'autor que dóna inici a l'obra de Morpurgo ha vist com li ressonava l'antiga història del soldat sec i magre, mort al costat del seu coronel Chabert:

"Al magatzem de la biblioteca, enmig d'antics volums oblidats, hi ha un petit llibre cobert de pols i amb les planes esgrogueïdes. L'edició és dels anys trenta, editat per Catalònia. És un llibre vell que no destaca gens.
Per a la majoria de persones que passagessin la mirada per aquests prestatges, el volum no els despertaria el menor interès, no és més que un deslluït exemplar de la famosa novel·la El coronel Chabert d'Honoré de Balzac. A tots els possibles badocs, el llibre els resultaria tan insignificant que no els cridaria gens l'atenció. Però aquells que se'l miressin més de prop, només girant la primera fulla, s'adonarien que a la part inferior de la portada hi ha un segell mig esborrat:

Servei de Biblioteques del Front
Generalitat de Catalunya

Alguns dels curiosos, molts pocs només, i menys a mesura que passen els anys recordaran què van significar aquests llibres i aquest segell. Tot seguit trobareu algunes parts de la seva història i la d'altres llibres veïns, perquè ni aquests llibres, ni aquells que els van enviar, llegir i estimar, ni tampoc la guerra que van viure i en què van morir plegats no es perdin en l'oblit."

El lector rellegeix aquesta nota, l'esquema dels tres relats, la documentació, antics esborranys i...