dimarts, 30 de juny del 2009

Sense espina ni os

Hores prohibides. Núria Martí
(Ens trobem en una llibreria. El repic d'una campaneta ens indica que algú ha entrat. El llibreter d'esquenes al taulell ha flairat el perfum en un moviment imperceptible.) Llibreter (encara sense girar-se): Bon dia tingui, senyora K. Senyora K.: Bon dia, què li recomana a aquesta vella sense temps i amb massa estona per perdre... Llibreter: Avui... un llibre de casa, un llibre potser un pèl curt, escrit per a dones, un llibre amb un bon llengutage, acurat, treballat... un bon llibre. Senyora K.: què vol dir un llibre per a dones? no serà pas un d'aquells amb portades eròtiques i suggerents, d'aquells romàntics i ardents? Llibreter: No, no senyora K. Volia dir un llibre escrit per una dona, on les protagonistes són dones i on els sentiments i la societat castiguen les dones. Un text breu de passió i dolor. Senyora K.: Hi diu que m'agradarà? Llibreter: De ben segur. L'autora, en tot moment, escull el mot adequat. Senyora K.: D'acord, molt bé. Me l'emporto. Llibreter: ...

Una obra mestra inconeguda

No em serà fàcil parlar d'aquesta obra.
És el llibre que més vegades he llegit, que més cops he rellegit, que més cops he comprat i que més he recomanat, ... no em serà, doncs, gens fàcil parlar de l'obra.
No sóc pintor, de pintura no hi entenc ni un borrall. Ho dic per endavant, per no confondre al personal.
L'obra mestra desconeguda (1831) ha estat llibre de culte i referent per a molts pintors (Picasso, Cézzane, Matisse,...), tots ells han cercat, igual que els personatges de Balzac, la bellesa, l'ideal de l'art.
Jo, neòfit de la literatura, només hi he buscat paraules, un seguit de màximes que m'orientin sobre properes lectures, sobre pròxims escrits. L'ideal de l'art no és exclusiu de la pintura...
"Brrr! Per ser un gran poeta no n'hi ha prou de conèixer a fons la sintaxi i no cometre faltes d'ortogafia. El domini de la tècnica, del coneixement és només la part d'un tot, malauradament ens mancarà l'alè tebi de la vida, aconseguir-lo és el secret.
Per acabar un darrer consell que ens servirà, a tots plegats, per cremar, com l'embogit Frenhofer, tot el que hem llegit, tot el que, sense seny, hem pretès escriure: "La missió de l'art no és copiar la naturalessa, sinó expressar-la! No ets un vil copista, sinó un poeta!... Altrament, un escultor s'estalviaria tots els seus maldecaps emotllant una dona!"
L'obra mestra desconeguda. Honoré de Balzac

dijous, 25 de juny del 2009

Avui he escrit un llibre...

Avui he escrit un llibre, ara dorm al calaix, l'he desat perquè reposi i perdi tot el seu pòsit. Es tracta d'una text a mode de bildungsroman. Hi parlo de mi*, de la infantesa, dels records, de com s'han escolat la infantesa i els records. Així s'inicia el meu llibre: "Aquest vespre hem sopat, per primer cop, llet de mico barrejat amb poca cosa, acompanyat de patates viues, i llengües de gat per postres...", el plat ens el preparava l'àvia, a mi i als meus germans, i no us podeu imaginar com n'era de bo. El llibre el guardaré al calaix, encara em delectaré uns dies més amb les primeres crítiques: "...un autor jove amb grans dots literàries...", "...la barreja entre realitat i ficció ens transporta, amb mà delicada, fins al món màgic dels infants"..., ..."un autor que, sens dubte, haurem de seguir"... El meu llibre és ple de paraules, de lletres. Potser, el lector, hi trobarà a faltar l'acció trepidant i les conxorxes d'alta volada. Potser, el lector, hi buscarà un final que s'escapa en tot moment. Potser, el lector... El llibre l'he desat al calaix. L'hi auguro un son profund, llarg, qui sap si etern. ____________________ * Per si quedaven dubtes, tot el que escric parla de mi.

Llibreria i llibres

Entro a la llibreria. Un munt de llibres amuntegats, enlleixats, exposats. M'abelleix tot el que veig.
Em dirigeixo al llibreter: - Voldira una novel·la.
Ell em mira estranyat, semblaria que li he demanat poesia, sembla riure per sota el nas: - Una novel·la? La vol romàntica, de viatges, d'experiències, d'intriga, d'aventures, fantàstica, històrica o potser la vol negra?
- Negra..., sí, si us plau, negra, blava, verda, taronja, violeta i de tots colors... això, en vull una de tots colors. Ahir en vaig llegir una i voldria repetir.
El llibreter fa cara de no haver-me entès, busca alguna cosa entre les taules centrals i m'assenyala un prestatge, al fons, mig amagat, on m'assegura que hi trobaré el que cerco.
Malauradament no trobo res, me'n vaig capcot, un xic trist, ja se sap... el llibreter no sempre l'encerta.

dimarts, 23 de juny del 2009

Breu informe. Per què llegir els clàssics

Pels uns:
1. Perquè allà s'hi amaga tot. Tot el que es faci després ja s'haurà escrit.
2. Perquè la literatura ja no existeix, el que avui es llegeix no és res més que un succedani.
Pels altres:
1. No sé de què em parla... què vol dir amb els clàssics?
2. Ho puc buscar al diccionari? Clàssic: ....
Pels demés:
1. Perquè no t'oxiden com la Coca-cola. (però et cremen per dins)
2. Perquè no et maten com el tabac. (però et deixen sense alè i et parteixen el cor)

Il seno nudo

"Il signor Palomar cammina lungo una spiaggia solitaria."
Avui camino per un espai desconegut. Intento observar el món com aquell que observa una sina nua, com aquell que pretén posar cada cosa al seu lloc. He deixat al calaix, tancats en clau, els prejudicis, les convencions socials.
Miro el món, una, dues, tres, quatre vegades. Vaig i vinc, el visualitzo des de tots costats, l'analitzo amb respecte... però igual que la banyista solitària que mostra la sina nua, el món es tapa, rondina, s'allunya sacsejant les espatlles fastiguejat, "come sfuggisse alle insistenze moleste d'un satiro".
Palomar. Italo Calvino, sempre Calvino.

dilluns, 22 de juny del 2009

Pirene

...ara que la neu davalla fins la mar, més m'estim recordar un grec compassiu davant l'estimada morta per Gerió, que un grec piadós davant el suïcidi d'un amor no correspost...
...així Hèrcules, després d'acabar amb la vida del gegant de tres caps, va construir el mausoleu que observem amb nitidesa aquest matí de tramuntana...
...tan sols una prova d'amor, res més que unes muntanyes eternes on ressonarà el seu nom...
"Digué, i la mort, amb freda besada geladora,
li empedreeix i deixa per sempre el llavi mut,
i vora el sec cadàvre lo grec sospira i plora,
com abre a qui ses branques florides han romput."
L'Atlàntida. Jacint Verdaguer

Iniciem les ficcions

Jo no sóc l'Irineo Funes, no sóc aquell "Funes el memorioso" que en caure del cavall ha perdut la capacitat d'oblidar, no, no sóc res més que un lector funestament desmemoriat. L'Irineo em recorda que no sóc res més que un cec, un sord, un boterut, en definitiva, un desmemoriat absolut. Un home que porta vint-i-nou anys mirant sense veure, escoltant sense sentir, oblidant-ho tot,... gairebé tot,... Aquest bloc esdevé un petit racó memorístic, aquí hi trobaré un lloc per recordar, per deixar escrit allò que demà oblidaria després d'un nou somni fugisser. De moment, i per no caure malalt d'hipermnesia, només recordaré lectures, llibres, relats. Ho faré sense precisió, sense convertir-me en Mendel, el de los libros (Stefan Zweig), ni, encara menys, en el meu estimat Funes el memorioso (Ficciones. Jorge Luis Borges)