dimarts, 18 de desembre del 2012

Calders: metamorfosi patètica



Quan Apol·lo persegueix a Dafne aquesta acaba convertida en llorer. Les seves fulles ornaran, per sempre, els seus cabells:

"Tot just acabada la pregària, un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pits delicats comencen a ser envoltats per una fina escorça, els seus cabells creixen transformant-se en fulles, els seus braços en branques; els peus, suara tan àgils, queden fixats a terra, convertits en arrels immòbils, el seu cap esdevé una copa d'arbre. Només queda d'ella la seva bellesa resplandent." 

La cursa esdevé angoixant i apassionada, les arrels la fixen eternament, però sempre en restarà la seva bellesa inicial.

Quan el protagonista de l'Hedera Hèlix compra una heura de creixement extraordinari acabar convertit en un manyoc de tiges:

"Quan ja era gairebé a la porta, les arrels arribaren a terra i s'hi van clavar, convertint-me en una mata d'herba. Un manyoc de tiges es va dividir sota la meva barba, pujà la meitat per cada galta i en arribar al cap s'uní novament i va trenar-se, de manera que em va serrar de dents i no podia emetre cap so."

La cursa fins a casa és del tot patètica. La paròdia és un fet i només en restarà la corbata, causant de tal dissort.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Calders dantesc

Perquè em digué: "Si, havent arrabassat
un brot, el tronc amb la ferida deixes,
no seguiràs pensant el que has pensat."

Que el lector digui que Calders va llegir Dant és dir ben poca cosa.

Que el protagonitsa de l'Hedera Hèlix, un cop convertit en arbre, et faci pensar en els suïcides condemnats al  cercle setè, rotllo segon et pot definir com a lector obsessiu.

Que Calders iniciï el seu conte Un estrany al jardí dient: "Tot just al punt d'haver recorregut la meitat del camí de la vida,..." et converteix de nou en un lector intuïtiu.

divendres, 16 de novembre del 2012



Algú pot pensar que des de llavors el lector...

"Tan sols mirava les pàgines sense participar-hi, sense goig i sense entendre-hi res: no aconseguia que les lletres es convertissin en paraules, que les paraules esdevinguessin imatges, i que les imatges fossin seqüències de vida."

... algú ho pot imaginar, certament, però qui sap si l'encertaria?

Text extret del tercer conte del recull L'atzar favorable de Ponç Puigdevall.

dijous, 2 d’agost del 2012

Guia per no llegir

 
En Charlie Joe Jackson és un jove no lector que ens dóna consells per no llegir, el consell número tres diu així:

"Sempre hi ha mètodes per no haver de llegir. Aquí en tens una breu llista:

1. Dormir
2. Endreçar l'habitació.
3. Fer veure que endreces l'habitació. Matís important.
4. Sortir a jugar a fora. Als pares els hi encanta que surtis a jugar fora de casa.
5. Tocar un instrument. Encara que no el sàpigues tocar, als pares els encanta que assagis sense haver-te hagut de clavar uns quants sermons.
6. Menjar alguna cosa. (Aquest és el meu preferit.)
7. Fer que el gos es mengi el llibre. Guai, eh?
8. Netejar els vomitats del gos. Ecs! Però millor que llegir. 
9. Guillar de casa. (Només en casos extrems.)
10. Al·legar demència. Que t'has trasctocat, vaja."

També ens adverteix que llegir no ens ajudarà a triomfar a la vida, que llegir engreixa, que llegir fa perdre la vista o que si volem agradar a les noies val més que no llegim!

Tot i això, en Charli i els seus lectors no deixen mai de llegir... arribarem a al·legar demència, trastocats de tant llegir!


divendres, 6 de juliol del 2012

Lector comatós



He escollit aquest fragment, no per la masturbació sanguinolenta, l'herva fumadora o el matoll com a llit improvisat.

L'he escollit per la sonorització de comatós i per l'ús de l'adjectiu plural de l'indefinit qualssevol.

Sóc lector filòleg, no un pervertit:

"Em masturbava fins que em sortia sang. Repassava tot de cares mentalment buscant-hi mostres de bellesa severa i de rectitud. L'herba em vessava pels porus. Bevia fins que quedava comatós i em despertava en un matoll o una presó qualssevol." A la caça de la dona. James Ellroy. Angle Editorial, 2011; p. 48.

Continuo investigant entre frases curtes i seques.

dimecres, 4 de juliol del 2012

Cada primavera llenço llibres



Després de tenir-la als dits desenes de vegades, he llegit la correspondència de HH i Frank Doel.

Us deixo un fragment sobre un tema recorrent i a voltes problemàtic: l'espurga de llibres i la relectura.

"Faig neteja de llibres cada primavera i llenço els que no tornaré a llegir, de la mateixa manera que llenço roba que no em tornaré a posar. Tothom se'n fa creus. Tinc amics peculiars, pel que fa als llibres. Llegeixen tots els best sellers, se'ls empassen tan de pressa com poden -em sembla que se'n salten molts trossos. I MAI no llegeixen res una segona vegaa, amb la qual cosa al cap d'un any no recorden ni una sola paraula del que han llegit. Però se'n fan moltes creus quan veuen que tiro un llibre a la parerera o que el dono. De la manera que ells s'ho miren, et compres un llibre, te'l llegeixes, el poses al prestatge, no el tornes a obrir mai més de la vida però NO EL LLENCIS! NO SI ÉS DE TAPA DURA! ¿Per què no? Jo, personalment, no puc pensar en res menys sacrosant que un mal llibre o fins i tot un llibre mediocre." Carta del 18 de setembre de 1952, escrita per hh, dins 84 Charing Cross Road. Helene Hanff. Empúries, 2002; p. 64-65.

De moment queda bastant fins a la propera primavera, en tot cas aniré fent recull d'obres dignes de ser estripades.

Bona lectura i bona neteja!

dimarts, 15 de maig del 2012

(In)comunicació i relacions (in)humanes

(Brau edicions. Narrativa contemporània, 1.)
A Germans, gairebé bessons hi trobareu un bon grapat de bons diàlegs i una manca de comunicació evident.

A Germans, gairebé bessons hi trobareu un munt de comparacions cinematogràfiques i una manca de sang i fetge que potser esperem en va... quan tot sembla esdevenir, el lector va somniar, per un moment, amb un final apocalíptic, remake de Tarantino: un petita capelleta catalana, un casament improvisat acaba en bany de sang, assassinat de germans, cunyades, antics i nous amants, tots trinxats per la màfia russa... i tot solucionat... però l'autora ens porta per altres camins més (in)humans, amb uns personatges que no estimen i s'estimen encara menys.


El llibre me l'he empassat de cop, assegut al costat de la Basílica catedralícia de Santa Maria de Castelló d'Empúries: he sentit fàstics pels maquiavèl·lics i malaltissos germans Ester i Joan, compassió per la ximple de la Raquel, repulsió per l'aprofitat de l'Albert, curiositat pels russos, sí els russos tal qual,  i  li hagués fotut un bon clatellot al penques d'en Hans.

Finalment he comprès la (in)utilitat dels éssers humans, la seva (in)comunicació constant, aquella que els fa tirar pel dret sense comptar amb la resta: volent esdevenir herois reconeguts, es converteixen en ombres ignorades.

Només, doncs, em resta felicitar a la Mercè per la novel·la!

PD: finalment, el lector es pregunta... què carai representa la portada, o n'he perdut la referència o m'ha despistat en absolut?

dilluns, 14 de maig del 2012

M'ha semblat llegir, gaudir, copiar, recomanar


He tornat a llegir un llibre d'Amélie Nothomb.

M'ha semblat llegir sobre la relació entre humans, entre escriptor i lector, via epistolar.

He tornat a gaudir d'un text d'Amélie Nothomb.

M'ha semblat gaudir de la seva visió del món, del seu ego.

He tornat a copiar un fragment d'Amélie Nothomb:

M'ha semblat copiar un fragment sobre Robinson Crusoe, sobre l'altre, sobre la joia de conèixer i el perill que comporta.

"Coneixes algú, en persona o per escrit. La primera etapa consisteix en la constatació de l'existència de l'altre: pot ser que sigui una època de meravellament. En aquest primer instant som Robinson i Divendres a la platja de l'illa, ens contemplem, estupefactes, extàtics de saber que en aquest univers hi ha un altre tan altre i tan proper a la vegada. Existim amb més força en la mesura que l'altre se n'adona, i sentim un esclat d'entusiasme per l'individu providencial que ens dóna la rèplica. Li atorguem un nom fabulós: amic, amor, camarada, hoste, col·lega, depèn. És un idil·li. L'alternança entre identitat i alteritat (<És ben bé pastat a mi! És tot el contrari que jo!>) ens fa caure en l'estupor, en una exultació de nen. Estem tan embriagats que no veiem venir el perill.


I de sobte, l'altre és allà, a la porta. Desemborratxats de cop i volta, no sabem com dir-li que no l'hem convidat. No és que ja no ens agradi, és que justament ens agrada que sigui un altre, és a dir, algú que no és un mateix. Ara bé, l'altre s'acosta com si volgués assimilar-nos, o com si volgués assimilar-se a nosaltres."


He tornat a recomanar un llibre d'Amélie Nothomb.

M'ha semblat recomanar una forma de vida.

dilluns, 7 de maig del 2012

Contraban català



Fragment anotat de la gran novel·la El amor en los tiempos del cólera:

"... que ofrecían por debajo del mostrador cuantos artificios equívocos llegaban de contrabando en los barcos de Europa, desde postales obscenas y pomadas alentadoras, hasta los célebres preservativos catalanes con crestas de iguanas que aleteaban cuando era del caso, o con flores en el extremo para que desplegaran sus pétalos a voluntad del usuario." p.151-152 (Editorial Mondadori. Barcelona, 1999 ).

 A principis de segle XX, els catalans ja ho havien inventat tot!

dijous, 3 de maig del 2012

Salvar-se a pesar de tot


Un text del meu soldat que, un dia sí i l'altre també, vaig deixant abandonat. L'esborrany, amb el text de la Lolita d'inspiració, deia així:

"La por de la bogeria també és això: el cos partit d'un cuc que segueix arrossegant-se i deixa la meitat de si mateix al seu darrere sense adonar-se'n, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de tu. De tots nosaltes." p. 127 (Ara, escric. Lolita Bosch)


"El soldat reposa entre unes pedres. La sargantana surt corrents, repetidament, d'un cau a l'altre, buscant el sol, intranquil·la, surt i s'amaga a prop seu.
Les parets de casa eren el lloc idoni per caçar-ne, amb la mà fent de cullera, prement amb suavitat. 
L'ha mig agafat, sobre el palmell la cua es recargola. Ha pensat menjar-se-la, calmar aquest buit profund; mes ella ha decidit abandonar part del seu cos, part de si mateixa, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de la guerra, a pesar dels morts, a pesar de la gana.

El soldat es posa la cua a la boca, l'últim zig-zag. Immediatament escup."

dimecres, 2 de maig del 2012

Por respeto a los demás... permanezca con la cabeza descubierta


(Por respeto a los demás...permanezca con la cabeza descubierta)


"El libro que Vd. quiera consultar, tómelo del estante, y una vez lo haya leído, no lo vuelva a su sitio, entréguelo personalmente a la Bibliotecaria, e interese de ella, el libro del catálogo que casual o accidentalmente no halle en la estantería correspondiente. 


Por respeto a los demás, se ruega:
1º Que se permanezca con la cabeza descubierta.
2º Que no fume.
3º Que guarde un silencio absoluto; y si tiene que consultar al compañero o a la Bibliotecaria, lo haga con las menos palabras posibles y en voz baja.
4º Que entre y salga silenciosamente de la sala.


Cada libro de la Biblioteca es patrimonio de todos; debiendo conservarlo para que todos puedan leerlo; por lo tanto es necesario:
1º No volver las hojas del libro con los dedos humedecidos con saliva, no doblarlas, ni marcarlas con líneas como punto de lectura. Ponga un papel.
2º No abrir ni cerrar los libros sin cuidado; hágalo con suavidad.
3º No hacer anotaciones en los márgenes de los libros.
4º De no tener las manos bastante limpias o estar sudorosas, láveselas, antes de tomar el libro; en lugar a próposito, hay el lavabo."

***Text copiat, literalment, d'un punt de llibre realitzat per "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Sucursal de Figueras".***

No us podem detallar la data, tan sols sabem que alguns portaven capell, que els bibliotecaris de sexe masculí no existien, que es fumava a tot arreu, que s'animava a parlar poc i amb les paraules justes, i que alguns, com ara, suaven més del compte.

Amb el vostre permís, i després de rentar-me les mans, continuaré llegint.

dimarts, 3 d’abril del 2012



Remenant llibres i llibres... quants en deuen passar per les mans al cap de l'any? Dels llegits, dels col·locats, dels prestats, dels admirats, dels ignorats, dels nous, dels vells,...

A la solapa d'un d'aquest remenats, Lectura y ficción en el siglo de oro. Las razones de la picaresca de B. W. IFE, no he pogut deixar de copiar-ne:

PHILOLOGIA. f.f Cienca com-
puefta y adornada de la Gram-
ática, Rhetorica, Hiftoria, Poesía,
Antigüedades, Interpretación de
Autores, y generalmente de la
Crítica, con efpeculación general
de todas las demás Ciencias. Es
voz Griega. Lat. Philologia.
                                                  
                                           Diccionario de Autoridades.

De vegades va bé recordar el per què de tot plegat.

dimarts, 27 de març del 2012

Jo, Roberto Bolaño


"Jo que vaig llegir Bolaño fa uns anys, quan encara no m'atreia Bolaño, jo que vaig tornar a llegir Bolaño, no fa ni un mes, quan Bolaño em va fotre un mastegot i em va tornar a la vida, jo que ara escric Bolaño, que no escric res més que un Bolaño de pa sucat amb oli, llegeixo Bolaño, plagio horriblement Bolaño, jo que dormo cada nit al costat de l'Edith Lieberman, jo que us deixo un antipoema, poema de poetes i de temps passats, de mort, jo que teclejo i no sé què em dic, jo que escric un poema com si fos el propi Bolaño, trista imitació de Bolaño, jo que només volia anunciar que flipo amb Bolaño, que gaudeixo amb Bolaño, que ric amb Bolaño, que m'exilio amb Bolaño, que jugo amb Bolaño, que violo, ploro i disparo amb Bolaño, jo que vaig ser qui era i sóc qui sóc ara, jo, simplement, somnio amb Bolaño."*


Entre las moscas

Poetas toryanos
Ya nada de lo que podía ser vuestro
Existe

Ni templos ni jardines
Ni poesía

Sois libres
Admirables poetas troyanos

Los perros románticos. Roberto Bolaño.

*NOTA: Los sinsabores del verdadero policía. Roberto Bolaño. Ed. Anagrama, 2011. [p. 41]

dijous, 9 de febrer del 2012

Vuit o deu perfils de la mateixa dona


"Per primera vegada, en aquella inhòspita passejada matinera a través dels carrers de Nova York encara bruts de les puntes de cigarreta i les ampolles buides de la nit, la Sabina va entendre el Nu baixant una escala que havia pintat Duchamp. Vuit o deu perfils de la mateixa dona, com les múltiples exposicions d'una personalitat, netament dividida en moltes capes, baixant les escales a l'uníson." p. 121

Vull saber més sobre el llibre!
Vull saber més sobre una editorial que cal seguir!

Bona lectura!

dimecres, 8 de febrer del 2012

El mar en calma i viatge feliç


Tenim aquest llibre al menjador, obert sobre la tauleta.
El vam comparar a Besalú, en una preciosa botiga de llibres que hauríeu de visitar: Contes savis.
Dos bells poemes de Goethe, il·lustrats meravellosament per Peter Schössow.

Tot i la mar en calma, tot i possibles tempestes, sempre ens espera un Viatge Feliç.

El mar en calma

Sobre les aigües del mar
regna una calma tranquil·la,
el marí qu entorn la mira,
tem la llisa immensitat.
No mormoleja la brisa,
sols el silenci punyent
d'aquest oceà dorment
on cap onada es divisa.
_________________

Viatge feliç

Cel serè tot ple de llum.
Mentre la boira s'esquitlla,
Èol va desfent el llaç
de la temible quietud.
Desvetllen el mariner
els vents que apressats s'enlairen.
A tota vela, l'oreig,
rompent les ones del mar,
ens fa proper del llunyà
la terra ferma. La veig!

dijous, 26 de gener del 2012

Aquest llibre no és una lata


Avui què:

A les 21:00h, Club de Lectura a la Biblioteca de l'Escala.

Obra:

La impaciència del cor. Stefan Zweig.

Què coi és:

La història d'un home entre covard i estúpid... vaja un home! (això ho diu un home)

El retrat de la compassió mal entesa i de les seves conseqüències fatídiques. (això també)

La història d'una mort anunciada.  (això en García Márquez)

Una obra, un llibre que no és una lata. (això ho dic jo, gràcies a un fragment de l'obra)

Fragment inical de la pàgina 82:

"¿Aquesta tarda? Ah sí, quina lata aquesta tarda. El coronel volia comprar-se un cavall nou i tots l'hem hagut d'acompanyar per examinar-lo i esbraveir-lo."

Enciclopèdia Catalana:

lata
1 f 1 Discurs, conversa, escrit, espectacle, etc., que enfastideix. No et recomano aquest programa: és una lata.
2 clavar (o donar) una (o la) lata Enfastidir, molestar, fer-se pesat, algú, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.
2 m i f Persona que clava o dóna una lata.

BONA LECTURA I MILLOR CLUB!

dimecres, 18 de gener del 2012

Prou d'ajornar res


Ara que l'any tot just acaba de començar, ara que tot els nostres projectes tan sols acaben de començar, ara que tot sembla acabar-se, però que no ha fet res més que començar, us ho asseguro!

Ara, avui, demà o, com a molt tard, demà passat, és moment de seguir endavant i millor fer-ho com diu el poema d'Àlex Susanna. Ell parla, com Dant, de quan la vida ja ha tingut recorregut, quan ens trobem al mig del viatge i hem de fer un cop de cap.

Jo us parlo d'ara, de quan, tot i ser a mig camí, tot només acaba de começar.

Salut a tothom i endavant!!!

Nel mezzo del camin

Quan el dia s'escurci a grans gambades, 
prou d'ajornar res
(cap ampolla ni viatge,
ni lectura ni conversa,
ni mercat ni cementiri, 
ni concert ni companyia).
i sigui tot desig satisfet a l'instant:

que mai no es digui que has badat 
o t'has adormit, 
però encara menys
que gana o pressa t'han pogut
i que tot ho has devorat
per pura golafreria
i no per necessitat.