dimecres, 10 de juliol del 2013

Flaire de despertar



Fa uns dies que oloro i llegeixo de la mà de Philippe Claudel: el repàs d'una vida a través de les seves olors, sentors, flaires, pudors o tufs.

Uns capítols breus, unes belles evocacions poètiques on la memòria olfactiva campa per on vol i s'atura on menys esperaríem: acàcia, alambí, amors, cansalada fregida, cementiri, dutxes col·lectives, fems, nen que dorm, quitrà, terra, tórtora, viatge....

Em quedo amb el flaire del Despertar (p. 61)

"Els perfums dels cossos d'aquells qui s'estimen i han travessat les hores nocturnes plegats, i alhora i per desgràcia separats pels seus sons solitaris, estan relacionats amb aquells altres que floten en els contes de fades en què les princeses embalbides en el son etern esperen el petó dels seus prínceps."


dimarts, 9 de juliol del 2013

Setmana Olid



Tenia entre les mans un llibre. El vaig acabar, vull dir que el vaig llegir des de l'inici fins al final, tots els contes, tretze.

Tenia un llibre entre mans del que n'han dit coses bones i excel·lents.

Entre les meves mans hi reposava un recull de contes de la Bel Olid.

Més tard, hi descansava una novel·la, de la mateixa Olid.

Tres dies més tard, per casualitat, escoltava a l'autora en una xerrada sobre orientació sexual i identitat a la literatura infantil.

Per acabar la setmana Olid vaig copiar aquest fragment, per tenir-lo en compte en un futur: 

"Abans anava a tallers d'escriptura, però hi ha gent molt rara que explica xorrades i es pensen que seran el pròxim Joyce, o encara pitjor, el pròxim Neruda, i són molt pesats."