dilluns, 31 d’agost del 2009

El nostre llibre

Si em permeteu us parlaré d'un llibre que encara no he acabat, aquests dies n'he llegit un breu capítol que m'agradaria compartir. Aquest llibre parla, com gairebé tots, de l'amor, la por, l'enyorança, la tristesa, la felicitat, dels sentiments més profunds. Està escrit en primera persona i les veus si alternen, les tècniques narratives, també. Es combinen monòlegs interiors, diàlegs, descripcions evocadores, fragments informatius i periodístics, passat, present i esperances de futur. L'últim capítol és una mena de carta, en transcric un breu fragment: "Ara ets a la dutxa i jo m'he posat a escriure. Voldria recordar les imatges que encara em ballen dins els ulls, els nostres gestos, les últimes hores al teu costat. Arribant a l'hotel, aquest bell hotel, just a l'entrada, a dalt la volta que condueix al jardí, amb un brollador ombrejat per un magestuós pi, una gran palmera i una frondosa magnòlia, hem llegit una inscripció, com un presagi d'aquests dies:
JE GOUSTERAY LE BIEN QUE JE VERRAY PRESENT
JE PRENDRAY LES DOUCERS A QUOY JE SUIS SENSIBLE
LE PLUS ABONDAMMENT QU'IL SERA POSSIBLE
Més tard, hem baixat per l'estret passeig que conduiex fins a la platja, aquella on el mar esquitxa el campanar, el del rellotge, el que els pintors evoquen sense descans. Tot dos ens hem deixat besar pel sol abans d'arribar, entre pedres rodones, fins a l'aigua cristalina.

La mar és freda, tu em dones la mà.

T'ajudo a desfer el mocador que et protegeix del sol i et capbusses un breu moment. Només un breu moment. Tot seguit, t'acompanyo altre cop entre les pedres abans de fer un bany més llarg, sol, pensant en tu."

El llibre del que us parlo no és una obra qualsevol. Es tracta d'un text sense fi, que pretén arribar més enllà d'una vida, qui sap si fins l'eternitat.

(Per a la Dolors: aquest escrit parla de tu, dels deu anys que fa que m'estimes, dels dos anys de matrimoni que celebrem avui.)

Esperant la propera estació

Avui he tornat a pujar al tren com cada dia. M'he assegut i he començat a escriure un missatge per dir-li, altra vegada, que l'estimo. Fa dies que la gent ha deixat aquells llibres voluminosos de la noia anorèctica. Fa dies que tothom ha tornat a escoltar música i a remenar el mòbil. Fa dies que la gent ha dessat el suec al costat dels Follet, Cercas, Zafón i Falcones. Ara, tothom seu, ningú llegeix, esperant la propera estació. A veure què hi troben.

No obriu aquest llibre

Un llibre que no heu de llegir: Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?, Julià de Jodar I ara vindrà algú que em preguntarà Per què? Fa anys, quan vivíem tots a casa, algun desconegut tocava el timbre. La mare afluixava ràpidament el volum del televisor, llavors s'acostava fins a l'espiera i observava, aguantant la respiració. A l'altra banda de la porta hi esperava una parella de testimonis de Jehovà, un venedor d'alfombres o un viatjant d'enciclopèdies. Ella no obria, no feia cap gest i, després d'una curta espera, ens permetia tornar a apujar el volum. I ara vindrà algú que em preguntarà Per què? Algú fins i tot hauria obert la porta, hauria aconseguit la vida eterna i la pau interior, una nova decoració per la sala d'estar i la definitiva excusa per utilitzar l'aspirador o uns 15 volums que ajudarien a l'educació dels seus fills i que serien oberts un parell de cops l'any. Jo, però, molts anys més tard, quan algun desconegut truca a casa afluixo el volum del televisor, vaig fins a la porta de puntetes i miro per l'espiera tot aguantant la respiració. Gairebé sempre, després d'uns breus instants, torno a respirar alleugerit.

dimarts, 25 d’agost del 2009

Ulisses -Primera part-

Quan tenia disset anys va llegir per primera vegada l'Ulisses de James Joyce.
Acabava de sopar amb uns companys, s'havia acostat al despatx de la casa, fumava el seu primer cigarret i, potser, havia begut un xic massa.
Va agafar el primer volum d'una edició castellana, traduida per José Mª Valverde, i va conèixer "l'orondo Buck Mulligan".
Quan la festa va acabar es va empotar aquell volum, dos dies més tard, va demanar el segon.
Passada una setmana havia acabat de llegir aquell text i no havia entès res de res, absolutament res, però ja podia dir que havia llegit l'Ulisses de James Joyce.
Des d'aquell dia la novel·la l'ha perseguit, pel Nadal de 2002 la Dolors li va regalar una nova edició amb dedicatòria inclosa.
De fet, ha llegit el text tres vegades més i, encara avui, confessa no entendre-hi ni un borrall, bé, potser un borrall sí, però no gaire més.

divendres, 21 d’agost del 2009

Porcel i el diccionari

Fa uns dies vaig llegir un llibre. Fa uns dies vaig acabar de llegir un llibre que feia tres setmanes que llegia.
No es tractava pas d'un llibre massa extens, unes 200 pàgines, ni en una llengua massa exòtica, només un xic.
Hi vaig esmerçar tres setmanes de lectura interrumpuda per l'estiu calorós i les responsabilitats del moment.
Es tractava, doncs, d'un llibre espès, d'història i histèria familiar, de records, fragments històrics i breus retalls de vida i moltes evocacions de mort i morts.
El narrador del llibre feixuc recordava el seu paissatge, la seva ciutat, tots els petits racons de la seva illa.
El narrador recordava el passat d'una nissaga marcada per la bogeria, la corrupció, la religió, la passió i els moments obscurs i oblidats.
Es tractava d'un llibre dels que llegeixes aprenent vocabulari enmig d'un llenguatge ric, un llibre dels que llegeixes amb el diccionari mig obert.
Aquest era el llibre que vaig llegir i ara recordo.

Vicenç Pagès i els punts suspensius

Aquest passat diumenge, 16 d'agost, vaig llegir al setmanari Presència un article de Vicenç Pagès que tractava, entre altres coses, sobre l'ús i abús dels signes de puntució, en especial dels punts suspensius. "[...] Eugeni d'Ors va desfermar la seva ira contra els punts suspensius. Segons ell, "formen part de l'arsenal d'immoralitats de la literatura contemporània", ja que serveixen per dissimular "la inapacitat per a la precisió" [...] són el recurs dels escriptors que renuncien al mot just: un símptoma de mandra intel·lectual, d'incompetència i de deshonestedat." L'articulista i escriptor ens parla de moviments i corrents literaris, d'autors que amb el diferent ús dels signes de puntuació retraten el seu temps. Avui, segueix Vicenç Pagès, "nedem en la irresolució, la perplexitat i la indecisió, pendents del minut següent, del que encara no s'ha esdevingut, imprecisos, equívocs, confusos, inacabats, refractaris a les sentències". Després de llegir el text, un parell de vegades d'inici, una altra aquesta tarda i un quart cop quan en copio els fragments, reflexiono en veu alta: No renunciaré al mot just, això ja m'ha fet perdre bona part del vocabulari de la meva llengua, però tampoc renunciaré al meu temps i això vol dir que...

divendres, 14 d’agost del 2009

Quan la literatura deixa de ser literatura

Quan la literatura deixa de ser literatura, la insignificant secció de poesia de la llibreria es troba amagada, sota la secció de cuina, molts metres més avall de la de sexe tàntric. Quan la literatura deixa de ser literatura, el nostre llibreter dedica l'expositor a l'últim best-seller de més de 600 pàgines de llenguatge planer i acció trepidant. Quan la literatura deixa de ser literatura, el llibre amb la coberta suggerent es ven deu vegades més que el llibre amb la història commovedora. Quan la literatura deixa de ser literatura, el periodista d'actualitat ven més llibres que diaris. Quan la literatura deixa de ser literatura, la llibreria es cotitza a metres i els llibres es venen a pes. Quan la literatura deixa de ser literatura, l'autor visita la llibreria més propera per situar, d'amagatotis, la seva creació acarada, a la vista del lector despistat; després de comprovar que només pel llom no té gens d'èxit. Quan la literatura deixa de ser literatura, algú que pretén broncejar-se a la vora de la piscina, agafa un volum oblidat de poesia escandinava per col·locar-lo sota la pota de la taula, evitant que balli i faci vessar el cafè. Quan la literatura deixa de ser literatura, i cansada que la literatura deixi de ser literatura... ella s'amaga a l'habitació, obre aquell volum que té mig amagat, fora de l'abast de la resta, i ensuma profundament, abans de girar les planes, a la recerca de noves aventures o d'alguna revel·lació insospitada.

dijous, 13 d’agost del 2009

Llegir abans de dormir

Avui, cap al tard, he llegit un conte breu, ahir van ser quinze pàgines d'una novel·la rica en paraules, fa dos dies vaig passar de la cinquantena de fulls... Em sembla recordar que va ser en Ponç Puigdevall qui, en un curs de relat curt, va manifestar que no es podia anar a dormir si no s'havia llegit alguna cosa, un text breu, un conte llarg, un trist capítol, uns versos inspiradors,... Avui dormiré tranquil, a veure si demà podré tancar els ulls.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Baixauli, l'ESCRIPTOR

Aquest és el missatge que un noi va escriure a l'escriptor Manuel Baixauli després d'un club de lectura organitzat per un dona, l'Esther:
Confesso que l'Home manuscrit, abans del divendres 12 de desembre (2008), no era un llibre que m'hagués tret la son... però durant la nit de divendres no hi havia manera de dormir i només pensava en aquell escriptor metòdic que havia escoltat amb molt d'interès.
Bé... així que no tenia cap més opció que escriure un text... Te l'adjunto per dos motius:
- Perquè vaig gaudir molt de la xerrada.
- Perquè abans que quedi perdut en algun lloc desconegut de Finlàndia prefereixo que en quedi constància.
Espero que aquest retrat personal no et molesti i que el puguis jutjar amb un somriure.
Records i moltes gràcies per la trobada.
El noi que tenies a la dreta.
_______________________________
Si voleu continuar... us deixo l'escrit al que es referia el noi i que deia així:
ESCRIPTOR
Escriptor és metòdic.
Escriptor és convidat a parlar del seu llibre. Abans d’entrar confessa no haver-lo llegit.[1]
Escriptor és metòdic i ja ha complert els quaranta.
Escriptor no escriu, reescriu.
Escriptor té un tic. Estén la mà dreta amb el polze aixecat. L’altre mà subjecta el polze i, aparentment, pretén arrencar-lo en algun moment.
Escriptor també és lector. El millor lector. Lector de clàssics. Lector de múltiples lectures que perjura no haver tingut mai entre mans.
Escriptor és pintor.
Escriptor és metòdic. Defuig la improvisació. Tot i així contesta improvisant tot allò preparat durant quatre setmanes.
Escriptor no és creient. El que realment ignora és que serà canonitzat per múltiples miracles.
Escriptor amaga quelcom. Alguna vegada ensenya part del que amaga. És llavors quan fa evident que encara amaga més.
Escriptor és vanitós. No més que cap altre.
Escriptor ha viscut moments difícils. Escriptor potser comença a creure.
Escriptor, no recordo si us he dit, és metòdic. Tot i així confessa no haver preparat aquest acte.
Escriptor reescriu i no agafa l’autobús literari. Escriptor és veu obligat a agafar el tren.
Escriptor és un gran escriptor. Com tot gran escriptor té al darrere una gran dona.
Escriptor és viatger. Sovint visita Finlàndia a la recerca del seu passat.
Escriptor viu lluny. On viu hi ha un pou.
Escriptor, potser, no és res més que un dels seus personatges que podria ser real. _________________________________ Un noi que improvisa abans de fer els quaranta [1] Aquesta confessió la fa en veu baixa, poc abans d’entrar a la sala. Escriptor també és irònic.

dilluns, 10 d’agost del 2009

Llibres, bíblies il·luminades i biquinis

El nostre llibreter és un home llegit. De jove va estudiar els clàssics, des de llavors ha repassat els màxims exponents de la literatura universal i s'ha submergit entre els millors poetes i prosistes de la seva llengua. El nostre llibreter estima els llibres, les paraules, les lletres... i li plau compartir els seus gustos i preferències amb els demés. Una dona, acompanyada per un home vell, recórrer els prestatges amb la mirada. El nostre llibreter és observador, es vana de reconèixer, amb un simple cop d'ull, els bons lectors. A ella li ha dedicat una estranya ganyota. La dona es dirigeix, tot altiva i decidida, al taulell i demana poder fer un cop d'ull als llibres grans. Es refereix -pensa el nostre llibreter- als de gran format, als de fotografies, aquells ideals per un regal de compromís. El nostre llibreter deixa de banda els versos i pensa en la possible bona venda que farà. Parsimoniosament, li mostra un desena de volums amb belles imatges de la mare naturalesa, un recull de vaixells de guerra i un extens mostrari de vestits d'època. La dona, rere les enormes ulleres de sol, no sembla massa interessada i continua observant les lleixes superiors a la recerca de no se sap ben bé què... fins que confessa: "Perdoni -dirigint-se al llibreter- el meu marit i jo hem comprat un menjador nou, d'aquells amb llarga taula al centre i dos enormes mobles de teca a banda i banda. El que busquem -continua dient tot passant els dits pels lloms- són llibres que facin goig. De llegir no llegim gaire, però sempre tenim visites i ens agrada fer bona presència. Pensàvem amb llibres d'aquells amb lloms gruixuts i bonics, amb coloraines i lletres grans, sap què vull dir..." El llibreter torna a fer una ganyota. Pren aire abans de desar la dotzena de volums i oferir un parell de bíblies il·luminades que guardava per alguna ocasió especial. La dona, acompanyada de l'home vell, marxa contenta. El nostre llibreter ha fet una gran venda, tot i així se'l veu abatut, un xic trist. ----------------------------------------------------------------------- Des de fa dos anys, el nostre llibreter té una botiga d'inflables, flotadors, biquinis i banyadors en un passeig concorregut de la costa catalana. El negoci rutlla la mar de bé i confessa poder llegir més que mai durant els llargs hiverns.

dimecres, 5 d’agost del 2009

A l'estiu tanquem per vacances... i llegim algun llibre

De tant en tant, quan la literatura deixa de ser literatura, un home entra en una llibreria qualsevol. L'home busca un llibre, alguna lectura per l'estiu, però no sap ben bé què llegir. A la llibreria hi troba: - Llibres de llarg recorregut (pesats, gruixuts, lents,...), ideals per a viatges en tren, vaixell o avió. - Llibres per anar fent parades (dels que no cal recordar on hem deixat la història), ideals per a viatges en metro o amb escales arreu del món. - Llibres d'aigua (volem dir aigualits), ideals per anar a la platja o a la piscina. - Llibres de merd..., ideals per anar a l'excusat i llegir tranquil·lament. Quan l'home pregunta el preu d'algun exemplar, el llibreter li confessa, a mitja veu, que els ven a pes. Que es pot quedar l'exemplar de butxaca, més lleuger gràcies a la lletra minúscula que conté. Si l'home vol llegir no té excusa... així doncs... deixem que triï la millor opció. Bones vacances i bona lectura.