dimarts, 18 d’agost del 2015

Prudenci Bertrana i el seu "Sacrilegi"


El lector acaba de llegir Nàufrags, la tercera novel·la de Prudenci Bertrana que publica l'editorial gironina Edicions de la ela geminada, el tercer pas d'un projecte, el de la Biblioteca Prudenci Bertrana que va iniciar-se al 2013:

"En cinc anys, des d’ara mateix fins al 2017, quan es commemori el 150è aniversari del naixement de Bertrana, el segell gironí es proposa publicar, a un ritme de dos títols anuals, la seva obra novel·lística completa, “en edicions filològicament fiables, regides per criteris de normalització coherents i alhora màximament respectuoses amb l’estil i el lèxic d’un autor que massa sovint ha estat sotmès a deformacions importants a causa d’un excés de zel corrector”, segons adverteix l’editor Oriol Ponsatí-Murlà" (fragment de l'article d'Eva Vàzquez). 

El lector ignora si s'assolirà el termini proposat, si l'Oriol en serà capaç o no. Seria bonic, seria adient, seria una gran notícia. 

El lector, passi el que passi, ha gaudit de la lectura de les tres primeres obres: Violeta (inèdita), Josafat i Nàufrags.

El lector esperarà amb delit les properes publicacions mentre rellegeix algun fragment del sacrilegi (1) de mossèn Joaquim:

"Una nit, una nit gaia, quieta, primaveral, una d'aqueixes nits en què totes les enyorances esdevenen tiràniques, en què tots els amors esdevenen enyorívols, en què totes les ànsies es renoven i en què totes les penes es desfan en llàgrimes, el sacerdot, de colzes sobre la barana del balconet de sa cambra, mirava les estrelles." p. 176

(1) "L'esborrany manuscrit de la novel·la... porta per títol Sacrilegi, i Nàufrags n'és el subtítol." p. 12 de la Introducció.

dimarts, 4 d’agost del 2015

Avui es dorm menys al món...


Aquests dies, després d'un parèntesis obligat per oposicions, retorno a recuperar l'hàbit lector, moltes lectures pendents, algunes acabades de comprar vora al mar, d'altres inacabades, amb el punt de llibre immòbil, abandonades per centenars de fulls sobre préstec, esporga, cronologia bibliotecària, plans d'acció i communities manegers.

Recupero amb intensitat lectora Stefan Zweig i els seus articles sobre l'inici de la I Guerra Mundial, recollits per Edicions de la Ela Geminada. Uns textos breus i bel·ligerants, recollits en premsa, que mostren un Zweig no tan conegut, patriòtic, exaltat, però a la vegada brillant, poètic, colpidor. 

He llegit i rellegit aquest fragment, no pararia de llegir-lo, sento les hores caminant, caminant, caminant, sento el corc dels pensaments, i com la por espanta el son. 

És l'inici d'un article escrit a vint dies escassos de l'inici de la Gran Guerra, la que va deixar més de deu milions de morts, més de vint milions de ferits i gairebé vuit milions de desapareguts. 


"Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, i més llargs els dies. A tots els països de la infinita Europa, a cada ciutat, cada carreró, cada casa, cada habitació, la respiració tranquil·la del son s'ha tornat més breu i enfebrada; com una sola nit d'estiu, xafogosa i asfixiant, l'època ardent abranda les nit i estén la confusió. Quants n'hi ha que, a banda i banda de la frontera, abans lliscaven suaument de la nit al matí dins la negra barca del son -empavesada amb somnis virolats i onejants-, i ara, a la nit, senten el so que fan les hores caminant, caminant, caminant, pel camí inacabable que va de llum a llum, i senten dins d'ells el croc dels pensaments i dels neguits que rosega i devora sense treva, fins que el cor se'ls fereix i emmalalteix. Ara una humanitat sencera desvarieja nit i dia, febrosa; un desvetllament paorós i invencible guspireja a través dels sentits excitats de milions, el destí penetra, invisible, per mil finestres i portes i espanta el son, espanta l'oblit de totes les alcoves. Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, i més llargs dels dies."

"El món insomne" ("Die schalflose Wlet"): Neue Freie Presse, Viena, 18 d'agost de 1914. Dins "El món de 1914. Edicions de la Ela Geminada, 2014."

divendres, 26 de juny del 2015

Passió pels llibres a la I Trobada de joves lectors


El lector va assistir a la I Trobada de joves lectors, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i el fòrum virtual Què llegeixes?

El lector hi va intervenir, com a ponent, en una taula més rectangular que rodona.

El lector va quedar en estat de xoc davant l'energia, la facilitat de paraula i la destresa dels joves lectors: l'huracà contagiós de la Marta Botet, la saviesa i tranquil·litat detectivesca d'en Bernat Sut, la sensibilitat i el romanticisme de l'Íñigo Ovejero, la brillant recerca de l'anell de l'Arnau Sant i l'entusiasme i altíssim nivell lector de la fila 0!

El lector va gaudir amb les opinions, les bones pràctiques dels joves lectors i de tot el que expressaven els ponents: els records del conseller, la coordinació i la saviesa de la Laura Borràs, el càlid acolliment de l'Ester F. Matalí, el saber fer de la Sílvia Caballeria, l'entusiasme bilbaí de la Reina Duarte, el WhatsApp de la Gemma  Pascual, el conte de la Gisela Ruiz, l'ensenyança de l'Irene Santamaria, el Twitter de la Laura Santacruz i l'amor per les lletres de la Mixa. 

El lector n'escriu, per acabar, unes quantes reflexions:

- El lector es referma en la definició de joves lectors com a  lectors devoradors:

"Els joves lectors xalen i es burlen de la resta de lectors. Ells no s'acaben d'identificar amb cap, els hi escau més la categoria de lectors devoradors. Trilogies i tetralogies són empassades per aquests lectors sense prejudicis, sense complexes, només pel fet de devorar lletres i més lletres i viure infinitats d'aventures a través de vides fantàstiques. "

- El lector es converteix en "bibliotecari terrorista" (Laura Borràs dixit!) quan posa en qüestió la visió negativa del panorama lector, quan treu ferro al fet de convertir els joves en grans lectors, quan confessa no parlar de literatura en un vestidor de futbol (de dones sí!) o quan considera gran part de l'oferta editorial com una gran "merda" prescindible.

- El lector acaba badant amb l'Infinite book challenge i el taller de booktubers. Allarga la jornada intentant absorbir no se sap ben bé què, qui sap si la passió pels llibres que transpiren aquests joves lectors.  

- El lector marxa entusiasmat, sap que els lectors estan en bones mans (han acabat el dia en una llibreria diu el tuït de la Laura Borràs).  

- El lector agafa l'AVE i llegeix. Més d'un torna a casa i llegeix, de fet ningú ho ha deixat de fer en tot el dia. 

Gràcies a tots els que han fet possible aquesta trobada i les que vindran. 


Salut i bona lectura. 

dissabte, 21 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 13.



Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 13.


Somriures i llàgrimes.

"Detestava la cara de la Julie Andrews, aquella badoca amb serrell de fleuma i mirada de vedell acmí de l'escorxador...

La pobra Andrews pateix una nova Cuartiella. Que sí! Que els seus personatges creen empatia, que són gent normal, que tot té un punt costumista, però la veu narrativa de la Cuartiella s'està endurint. Utilitza més que mai l'ironia, l'humor negre, i els seus personatges propers cada vegada fan més cas de l'instint i ignoren les convencions socials.

La nova Cuartiella serà bona, potser més i tot!"

Va de presentacions:

- Les breus reflexions sobre els contes de Gent que tu coneixes acaben aquí i ara. Confessem que hem gaudit del joc entre el text i el lector.

- Demà, a les 12.00 a la Llibreria Vitel·la, intentarem gaudir també del joc entre text, lector i autora. 

Hi esteu tots convidats!

divendres, 20 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 12.


Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 12.


Objectiu Prim.

"Alguns personatges de la Cuartiella parlen massa, tenen incontinència verbal, pateixen de verborrea, dia i nit. Li passa a la Marta i a la Carreras.

De fet parlar o no fer-ho, amb la Cuartiella, sempre esdevé significatiu: l'Amàlia potser no va cridar prou fort; la Berta calla massa; la Contxita i en Rafel han de callar, l'Eva i en Roger haurien de conversar més sovint, igual que la clienta del Bar Oslo, també l'Òscar; en Lluís s'equivoca fent callar els seus fills; hi ha silencies que són intolerables i incòmodes, com el de la mare de l'Enric; en canvi hi ha moments que val la pena haver parlat, com quan ho fa en Robert; fins i tot hi ha qui hauria de callar per sempre, i no hi ha manera."


Incontinència verbal:

- Alguns personatges de la Cuartiella parlen massa, tenen incontinència verbal...

- Potser xerren massa. Potser algun lector els hagués fet callar abans. 

dijous, 19 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 11.


Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 11.


ABC

"A ABC es parla d'una pel·lícula i el lector apunta: una comèdia antiga i divertida, anys cinquanta o seixanta, uns publicistes, Nova York, guerra de sexes, final feliç. 

No sap pas si la pel·lícula és rellevant o no, però té curiositat: avui, a través d'Internet, es pot trobar tot!

Un parell de cerques i ja tenim les 85 pel·lículas que ver si te dedicas al mundo de la publicidad, marketing, periodismo o comunicación; busquem entre els anys 50 i 60, i BINGO!

1962. Pijama para dos. Rock Hudson i Doris Day. 

El millor però arriba quan llegeixes l'argument, veus la pel·lícula i acabes el conte!"


Va de recerca cinematogràfica:

- Quan llegeixes Cuartiella sempre pots jugar a descobrir pel·lícules.

- A L'Afer marsellèsel Txec i la Mei van a veure una pel·lícula de Frank Capra, segurament Vive como quieras (You can’t take it with you) protagonitzada per James Stewart i Jean Arthur.

dimecres, 18 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 10.


Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 10.


El millor padrí.

"Aquest conte no va de casaments, tot i que n'hi ha un. Aquest conte no va de camises, tot i que n'hi ha més d'una, aquest conte no va de núvies escrupoloses, tot i que també n'hi ha una.

Aquest conte va de la joventut perduda, de collons que ja en tens trenta-cinc! i la resta és aigua passada, i de que et tremolen les cames i vols que s'aturi alguna cosa que no saps ni tan sols si hi ha manera d'aturar, i de que estàs convençut que la cagues, però no hi ha més remei que cagar-la, i de ja està fet i tot plegat, i de com tota aquesta barrija-barreja acabarà confluint en una camisa, malva, tornassolada i punt."



Va de temàtiques:

- Drama, ironia, humor negre i àcid, situacions quotidianes i trivials: els contes de la Mercè es mouen per aquí.

- El millor padrí no és un drama. 

dimarts, 17 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 9.


Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 9.


Sempre em tindrà al seu costat.

"La Mercè Cuartiella mata, de fet ho fa com a mínim 7 vegades, sense comptar algun intent homicida i els personatges secundaris que ja no hi són, que van morir un temps abans de la narració dels fets.

La col·lecció de cadàvers inclou: dues morts absurdes, dos homicidis imprudents, dos assassinats a sang freda i un suïcidi induït.

El lector pensa que la gent que coneix, la gent normal, menja, respira, canta i balla, segurament com tothom. El lector rumia que a la Gent que tu coneixes, la gent mata i assassina, de fet mor, i això també ho fa la gent normal."


Va de morts:

- 7 morts en poc més de dues-centes pàgines no sabem si són molts o pocs.

- Jack l'esbudellador en va matar 5.

dilluns, 16 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 8.



Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 8.


Cinc minuts de silenci.

"M. Mercè Cuartiella ens presenta els personatges, tres o quatre pàgines, ens diu el seu nom i el que fan, com els hi ha anat la vida fins al moment que ens ocupa.

Llavors apareix l'anècdota, el tema del qual ens vol parlar, s'allarga tres o quatre pàgines més, cinc a tot estirar.

Finalment ens situem en temps present i observem l'escena: som a la ciutat francesa de Dijon, famosa internacionalment per la seva mostassa, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya.

I ja som al tram final, ens queden sis o set pàgines i un desenllaç d'un parell de paràgrafs, amb un to, sovint, moralitzant.


Va de pàgines:

- Tretze contes, no menys de 10 no més de 20: 11, 20, 15, 20, 12, 19, 14, 16, 13, 18, 17, 17, 13.

- La mitjana és de 15,76. Dada aquesta que encara no sé per què la faré servir!

diumenge, 15 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 7.


Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 7.


Bar Oslo

"Cuartiella i els seus personatges quotidians fan preguntes, potser a voltes coses sense més, sense importància, però a voltes també qüestions importants.

De què serveix, doncs, fer-se gran?

Llegit el conte, el lector pensa que, fet i fotut, fer-se gran no serveix per a massa res. Qui sap si tot plegat serveix només per recordar, per guadir del record juvenil d'aquell lleuger perfum de narcís, perfum d'una dona massa gran i indecisa."


Oslo:

- El Bar Oslo pot ser qualsevol bar, la següent línia que escriure no té cap fonament.

- A Figueres hi ha un Bar Oslo, impossible no pensar que podria ser aquest.  

dissabte, 14 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 6.


Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 6.


Embruixada.

"Us agrada el cinema dels anys cinquanta? L'americà, vull dir, Hollywood i tot això, eh? 

Perquè, si us agrada, és possible que aneu a fer un gintònic amb la Samantha i que allargueu la nit fins tard. A ella li agrada molt parlar, de fet no calla ni a sota aigua. 

És una dona intuïtiva, però altres impulsos li fan perdre la intuïció. 

De fet fer un gintònic amb la Samantha pot ser un plaer, potser fins i tot un esport de risc.".



Qüestió d'edat:

- Molts personatges de la Cuartiella ronden els quaranta, hi arribaran aviat o fa poc que els celebraven.

- A aquesta edat, i això també ho diu l'autora, ja no hi ha marge per als jocs.

divendres, 13 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 5.



Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 5.


Sinceritat.


"Eva - Roger - David / Roger - Eva - Begoña / Roger - Daniel - la consciència d'en Roger: tres triangels amorosos que no han esdevingut mai, tres triangles que desprenen una sinceritat sincera, plens de silencis i cadàvers a l'armari. 

L'amor de la gent que tu coneixes, quan aquesta gent se'n van cap a la quarantena, es converteix en un gos gros i fidel, dels que fan bona companyia, això és tot!"


Va de personatges:

- Els personatges de la Cuartiella provoquen empatia, això diuen, això he llegit. 

- Els personatges de Sinceritat no em cauen pas simpàtics, són dels que es mereixen un bon clatellot.

dijous, 12 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 4.


Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 4.

Taj Mahal. 


"Gent normal, gent que tu coneixes, gent que pot posar-li al seus fills Martí i Pol, el poeta més popular, més conegut. Aquesta és la gent com el lector, que compta fins a vint quan s'emprenya, recepta mèdica de la mare... o qui sap si ara pensarà en la brisa lleugera envoltant el Taj Mahal.



Amb M. Mercè Cuartiella sentim compassió, no és qüestió de ser bledes, és qüestió d'un estrany equilibri!"



Coses de bessons:

- L'obssessió pel bessons per part de la Cuartiella és un fet. 

- Que el lector és bessó n'és un altre. 

- En Martí i en Pol reben el nom al vuitè mes d'embaràs. 

- El lector i el seu germà van rebre els noms definitius quan van sortir, després de set mesos, ningú sabia que eren dos. 

dimecres, 11 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 3.




Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 3.


La Contxita i la senyora Concepció. 

"Que el pla de la senyora Concepció ja es veu a venir és tan clar com que pensem que tot acabarà com el rosari de l'Aurora. Les mentides no acaben mai bé, ens repetim, i un pla un xic poca-solta, que diu qui narra, encara menys... Però el ninot, el babau, fill del què diran, és ell i qui viu la gran aventura és la Contxita, i això només és el principi, perquè el relat és un tosset de vida, de fet un trosset immaculat!"

Recerca onomàstica:

- Immaculada. Orígen: Marià. Onom: 8-12. Abreviació de la Immaculada Concepció, delcarada dogma de fe per Pius IX.

- Damià. Orígen: Grec. Onom: 26-9. Germà de sant Cosme (v.). Significa "domador" o també "consagrat a Dàmia", sobrenom de Cíbele.


dimarts, 10 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 2.



Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 2.


Sabates Vintage.

"Moralitzant, amb moralitat, amb sentència final, la que ens deixa el pocapena del cambrer impertinent [...] La vida, la nostra, la dels altres, la d'aquells que ens creuem pel carrer, la vida que ens expliquen i la que vivim, la vida, vaja! [...] La vida és per les hienes, no pas per nosaltres, de cap manera pels morts de gana i lectors com jo."

Tics d'autora i lector:

Cuartiella: "s'entesta en situar els seus personatges en ciutats ni petites ni grans, deuran ser mitjanes, sense cap atractiu especial, diu ella."

Lector: "s'entesta en veure els seus personatges, els de la Cuartiella, com a fills de la seves ciutats, les d'ella, sense cap atractiu especial, diu ell"


diumenge, 8 de març del 2015

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 1.


Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 1.

[Inicio una sèrie de tretze entrades dedicades a la darrera obra de M. Mercè Cuartiella: el recull de contes Gent que tu coneixes, Premi Mercè Rodoreda 2014.

Tretze entrades que em portaran fins a les 12.00 h. del diumenge 22 de març, quan presentaré l'obra a la Llibreria Vitel·la de l'Escala.]


A l'acabar el primer conte del recull de M. Mercè Cuartiella escric quatre paraules, el primer que em ve al cap... aquest serà un diari de lectura personal i sense importància, per això i per res més el faig públic.


Jo vaig veure morir l'Amèlia Vidal.

"Aquest primer conte m'ha colpit, perquè la mort colpeix i la mort anunciada i ridícula potser més, perquè l'espero, la noto, la sento a prop i quan, a la fi, se'm fa present torço el rostre, tenso els braços, les mans estrenyen fort el llibre i estic a punt d'escopir al terra alguna cosa semblant a la ràbia que sento per un fet tan inoportú i fatídic. Tanco el llibre un moment, una estona que no sé quan durarà, per agafar aire i continuar."


Fragments relacionats:

"... notava el presagi d'una desgràcia, encara que mai no hagués pogut predir quina." Gent que tu coneixes. p.17

"Tampoco Santiago Nasar reconoció el presagio." Crónica de una muerte anunciada p.11