divendres, 29 d’octubre del 2010

Caca de vaca

El lector, i ara algú dirà que no és possible, llegeix gairebé 10 llibres cada dia! El lector, i ara algú dirà ah! d'acord, treballa en una sala infantil i tots els llibres passen per les seves mans! El lector, i ara algú dirà ja era hora!, us vol contar els contes que més li agraden, els contes que explica quan algú el visita! El lector, i ara algú riurà, li agrada, especialment, el Caca de vaca! No us han dit mai que certes coses no es poden anar dient pel món. Doncs bé, en Simó, un conillet un pèl trapella, només en sap dir una de cosa, una de ben encertada: Caca de vaca! Dir segons què, per esmorzar,per dinar, per sopar, per anar a dormir o pel carrer, et pot portar problemes, i en Simó acaba a la panxa del Llop! Sort que el pare d'en Simó és metge de llops i altres bèsties i reconeix, en aquelles paraules que surten de l'estòmac: Caca de vacaaaaa, el seu conillet desaparegut! En Simó es salva in-extremis d'una digesitó fatal, ben mirat no tornarà a dir mai més: Cac..., a paritr d'ara en Simó dirà: ...
Curiosament serà el lector, del més gran fins al més xic, qui , després de repetir-ho moltes vegades, no podrà deixar de dir: CACA DE VACA!

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Tres mestres del segle dinou

Avui, demà i qui sap quants dies més... llegiré:
Tres mestres. -Balzac. Dickens. Dostoievski.- de Stefan Zweig. Ed. La Llar del Llibre, S.A., 1988.
"Cadascun d'aquests tres novel·listes té la seva pròpia esfera. Balzac, el món de la societat; Dickens, el món de la família; Dostoievski, el món de l'individu i de l'univers."
Zweig és un autor de casa, vull dir que és dels autors que més s'ha llegit a casa. Sempre el trobem per tot arreu, biografies, relats, assaigs. Sempre el podem rellegir i gaudir.
Bona lectura!

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Oh lector!, jo no't voldria pas massa intelectual

Avui el lector llegeix un "Breu proleg de l'autor, amb unes paraules que no són de l'autor". “Oh, lector!, jo no't voldria pas massa intelectual; jo no't voldria pas massa profond; jo desitjo que tinguis l’enteniment fresc y el cor senzill, o al menys que de petit t’hagis amagat d’estudi i que servis intacta aquella afició al blau del cel y al verd de les montanyes que't feien avorrir els llibres, els mestres y les aules.” El lector creu ser el lector que demana Prudenci Bertrana a l'edició del 27 de setembre de l'any 1911 de Proses Bàrbares. (la té a les mans i fa una flaire!) Al llibre hi apareix una descripció de Sant Pere Pescador, una descripció de la seva gent, del paisatge empordanès d'aiguamoix, amb fems i palla pels carrers. Un breu i vivent retrat de la terra de tramuntana. Les Proses bàrbares faran 100 anys i el lector en prepara un breu article per celebrar-ho.