dijous, 28 de gener del 2010

Xerrada amb escriptor a les set de la tarda

El lector va a una xerrada literària i com sempre arriba puntual, massa puntual. Vol escoltar un autor que li fa molt el pes, li agrada sobretot la seva ironia. N'ha llegit algunes obres i aquella mateixa tarda ha iniciat el recull de contes Cercles d'infinites combinacions, publicat l'any 1990. Poc després arriba l'organitzadora, ja es coneixien, i decideixen fer una coca-cola i un cafè respectivament. Esperen l'escriptor i la presentadora. L'organitzadora s'aixeca i s'asseu, ara sí i ara també, mira el mòbil, escriu missatges, contesta trucades i parla amb el lector sobre la feina, l'escriptor, la xerrada i la presentadora. Finalment veu l'escriptor a l'altra costat de la barra, amb una cervesa a la mà, i el crida. Ella els presenta, l'escriptor li dóna la mà i, per sorpresa, diu que el coneix d'una foto, la del bloc, però que allà té la cara més plena. Ara el lector, espectador casual per haver arribat massa aviat, podria parlar de com es prepara la presentació d'una xerrada en deu minuts, de què en pensa l'autor de fer llegir Monzó a l'institut o de si l'autor es perpara o no esquemes d'allò que dirà, però el lector s'escapa, paga el cafè i puja a la sala per escoltar la xerrada. Resum de la xerrada fet pel lector: - Quan l'escriptor vol que el lector comprengui una obsessió la lectura esdevé obsessiva. (Tot i així hi ha lectors que han deixat la novel·la en aquest punt). Els jugadors de Whist - L'escriptor esdevindrà immortal com Greta Garbo o tocarà fins a la vellesa com els Scorpions? Carta a la reina d'Anglaterra

dimecres, 20 de gener del 2010

Tres llibres de gener

Avui us volia esmentar tres llibres: un de nou i llegit, un de més vell i rellegit i un de nou-vell i reescrit. - Una tempesta. Imma Monsó. - Adreça desconeguda. Kressmann Taylor. - Espiral. Manuel Baixauli. Són tres llibres, tres lectures de gener. La tempesta literària de la Monsó i els seus clubs de lectura són un bon exercici per a lectors que comparteixen opinions, per a escriptors que expliquen el que escriuen, el que borren i el que reescriuen, per a tots aquells que fan el "Ninot" amunt i avall. També hi ha un mort i altres coses com la por i la por de la por, blablabla... però a mi m'agrada fer el "Ninot". L'adreça desconeguda és un llibre epistolar, una bufetada, una denúncia, una amistat convertida en odi. Un text curt sobre l'Alemanya nazi, un text breu i visionari. L'espiral d'en Baixauli és segons ell mateix "una reescriptura i ampliació del que fou la meua opera prima, un recull de seixanta-vuit microcontes i, també, un epíleg escrit per a l'ocasió". I així arribem a dia d'avui amb tres llibres més, amb tres lectures menys...

dilluns, 4 de gener del 2010

Poema de gener amb roses de vellut

El lector llegeix poesia. El lector està enamorat. Quan el lector està enamorat i llegeix poesia, el lector es transforma i deixa de ser lector: A les set del matí deixa de ser lector i es fa xofer: acompanya la seva dona a la feina i, després d'un llarg petó, torna a casa. A les vuit del matí deixa de ser xofer i es posa el davantal: escombra, frega, treu la pols i fa el lavabo. Aquesta setmana li toca a ell i està enamorat. A mig matí deixa el davantal i surt a comprar: potser caldria comprar carn a Can Jordi i fruita a Ca la Pepi, però avui baixa al poble a la recerca d'una rosa, d'aquelles de vellut vermell, amb un llaç bonic i una targeta encara blanca. Finalment, altre cop a casa, aquell que era lector es fa aprenent de poeta i escriu:
"Que el roig vellut d'aquesta bella rosa,
atiï ardent l'amor dels nostres cors
i que el dolç cant de la temuda alosa
mai ens desvetlli del nostre etern somnieg."
Posa la rosa i el breu poema sobre el seu coixí, el d'ella, i surt, de nou vestit de xofer, a buscar la seva dona.

dissabte, 2 de gener del 2010

Maria Àngels Anglada. Poesia completa

Primera lectura de l'any:
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. Edicions Vitel·la, 2009.
Poesia, bellesa formal i riquesa lingüística al servei del compromís, la denúncia i la solidaritat.
Solidaritat, denúncia i compromís a través de la paraula justa, la forma poètica adient i la senzillesa aparent.
A CADA AMIC
A cada amic, cisellador d'imatges i caçador de mots, vodria dir-li: - fes-te llavis pe crit d'aquesta terra. D'un a un els seus sons ara m'arriben com alts fills de la nit, diamants de l'insomni: fidelitat us serà demanada i un cant rebel a tota defallença, car no hi ha sal per guardar les paraules sinó els llavis dels fills i els vostres versos.