Viure en la irrealitat

L'escriptor rumia, pensa i reflexiona, més tard hi torna i ho deixa fins demà. L'endemà, l'escriptor escriu: "El senyor K. viu en la irrealitat" L'escriptor continua: Quan el senyor K. viu intensament, quan frueix, quan tot li ve de cares, quan totes li ponen una rere l'altra. Quan això passa, el senyor K. confessa: "això no pot pas ser real!". Quan el senyor K. viu angoixat, patint per ell i pels demés, quan el bufeteja el fat, el destí i el Déu profètic. Quan això passa, el senyor K. confessa: "això no pot pas ser real!". A vegades, però, el senyor K. viu realment. Quan això passa, no passa res.

Una lectura poc corrent

Tinc una llista a les mans. Una llista de britàncis, galesos, irlandesos, autors de llengua anglesa, també hi aparexien Jean Genet i Proust. Ivy Compton-Brunett, Nancy Mitfort, J. R. Ackerley, Robert Frost, Anita Brookner, Ian McEwan, A.S. Byatt, Dylan Thomas, John Cowper Powys, Jan Morris, Francis Kilvert, Andy McNab, Joanna Trollope, Salman Rushdie, Henry James, Dickens, Thackeray, George Eliot, Bronte, Thomas Hardy, Philip Larkin, Rose Tremain, Kazuo Ishiguro, Mary Renault, Isherwood, Anthony Powell, Laurence Sterne, Shakespeare, Swift, Dick Francis. Alguns, bastants, no em sonen de res, els desconec i no n'he llegit mai res. D'altres els he sentit anomenar, d'aquest o aquell n'he llegit alguna cosa. Tots ells són citats i llegits per la Reina d'Anglaterra i el seu nou asistent literari, el seu amanuense, en Norman. Tots ells apareixen a la novel·la Una lectora poc corrent d'Alan Bennett, una obra breu i divertida, plena d'ironia. Una text que ens parla de la lectura, del fet de llegir.