divendres, 14 de gener de 2011

Un desmemoriat a la Revista de Girona. Segona Part.

Aquests dies des de la Central de Biblioteques de Girona s'han donat a conèixer els nostres escrits sobre els clubs de lectura publicats a la Revista de Girona.
Us passo, ara sí, un enllaç on ens podreu llegir:
Gràcies a tots els que m'heu fet saber personalment la vostra opinió.

7 comentaris:

  1. Preciós, sensible, original, realitat, ficció... enhorabona Albert!

    ResponElimina
  2. Bon escrit, Albert! Em va agradar llegir-te!
    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. Sílvia i Núria,

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, esperem poder escriure moltes més coses!

    Us veure, a totes dues, aquest dimecres.

    Albert.

    ResponElimina
  4. Tantes coses a dir (i de tan poca importància!). Primera: fa temps, la meva neboda Pilar (suposo que la coneixes) em va dir que no havia llegit mai perquè no tenia temps i que, en canvi, havia descobert el plaer de la lectura des que viatjava en avió i aprofitava el temps. Segona: no he estat mai assídua a clubs de lectura; em sembla que llegir és una cosa íntima i que no cal que algú suggereixi què o qui hauríem de llegir. Tercera: sóc una fan de l'obra "Com una novel·la" de Daniel Pennac i del seu decàleg, que et dóna el dret de llegir o no, de llegir a mitges o de llegir una obra saltant-te els fragments que no t'interessen o en l'ordre dels capítols que et vinguin de gust. Quarta: sóc una gran afeccionada al Barça i si algú em fes analitzar els partits com s'acostuma a analitzar la literatura hauria avorrit el futbol des de faria una colla d'anys. Cinquena: El meu home, que fins avui mateix, s'ha passat quaranta-cinc anys de la seva vida llegint deu hores diàries, quan li pregunten quin és l'últim llibre que ha llegit, diu: "PER LLIBRES, ELS TAXIS!" Cinquena: m'he aixecat torracollons, avui? Ep! Un petó i no tinguis en compte les parides d'una tia que fa temps que va a la seva.

    ResponElimina
  5. Albert, Albert, enhorabona per l'escrit. Ja veig que vas fent camí per l'apassionant món dels llibres. Espero poder trobar el teu nom en moltes d'altres publicacions!

    Ja veues que encara em recordo d'aquest funestament desmemoriat amic de la universitat! Records a la Dolors!

    Anna Galí

    ResponElimina
  6. Per la Roser, una abraçada ben forta!! Torracollons o no, la Roser, la meva tia, sempre diu el que pensa, el dia que vulgui la convido a venir al club ;)

    Un petó!

    Albert.

    ResponElimina
  7. Anna!!! Quina il·lusió llegir-te, quina il·lusió que em diguis el que em dius.
    Els records seran donats i espero que tot us vagi d'allò més bé.
    Tot i la meva poca memòria encara penso, tot sovint, amb els meus amics i amigues universitaris!!

    Una forta abraçada,

    Albert.

    ResponElimina