dijous, 26 de gener de 2012

Aquest llibre no és una lata


Avui què:

A les 21:00h, Club de Lectura a la Biblioteca de l'Escala.

Obra:

La impaciència del cor. Stefan Zweig.

Què coi és:

La història d'un home entre covard i estúpid... vaja un home! (això ho diu un home)

El retrat de la compassió mal entesa i de les seves conseqüències fatídiques. (això també)

La història d'una mort anunciada.  (això en García Márquez)

Una obra, un llibre que no és una lata. (això ho dic jo, gràcies a un fragment de l'obra)

Fragment inical de la pàgina 82:

"¿Aquesta tarda? Ah sí, quina lata aquesta tarda. El coronel volia comprar-se un cavall nou i tots l'hem hagut d'acompanyar per examinar-lo i esbraveir-lo."

Enciclopèdia Catalana:

lata
1 f 1 Discurs, conversa, escrit, espectacle, etc., que enfastideix. No et recomano aquest programa: és una lata.
2 clavar (o donar) una (o la) lata Enfastidir, molestar, fer-se pesat, algú, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.
2 m i f Persona que clava o dóna una lata.

BONA LECTURA I MILLOR CLUB!

6 comentaris:

  1. La veritat és que aquest bloc tampoc és cap lata!!!
    M'encanta llegir-te de tant en tant, és increïble que siguem alhora tant iguals i tant diferents...

    Felicitats pel bloc i per les lectures

    Quim

    ResponElimina
  2. Uau, el títol del post m’ha sorprès moltíssim i, m’ha fet mal a les orelles. Lata és un mot que em sona molt malament i avui he descobert que també és català. :D

    Tinc unes quantes de Stefan Zweig pendents de llegir i tu sempre d’una manera o altre en recomanes, triaré.

    ResponElimina
  3. Quim,

    Moltes gràcies per les teves paraules, per ser-hi sempre!!!
    Celebro que t'agradi llegir-me i que siguem tan iguals i tan diferents.
    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina
  4. Quadenr de mots!

    Lata em feia mal a les orelles i mal d'ulls, vaig buscar la paraula a la Enciclopèdia i ja vaig tenir enllestit el post i la recomenació personal.
    Estic content de poder recomenar-te lectures, ja sigui d'una manera o d'una altra ;)
    Gràcies pel comentari,

    Albert.

    ResponElimina
  5. Estic completament d'acord amb tu, Albert, aquest llibre no és una lata (jo sempre havia pensat que "quina llauna" era l'expressió correcta de "quina lata"). El que sí que és una lata és no disposar de prou temps per llegir llibres com aquest... Stefan Sweig, Sandor Márai, Primo Levi... Per cert, una recomanació: CONTES de Primo Levi.

    ResponElimina
  6. Gràcies, Marta,

    Per passar per aquí, per recomenar el Contes de Primo Levi, per ser-hi i pels teus comentaris.

    El temps... quina lata el poc temps de lectura ;)

    Fins aviat,
    Albert.

    ResponElimina