dimarts, 3 de juny de 2014

Bones històries i edicions de merda


Quan el lector agafa un llibre ho pot fer per diferents raons: potser per l'autor a qui coneix o vol descobrir, potser per una recomanació que seguirà a ulls clucs o amb cautela segons qui la faci, potser per una portada cridanera o potser per portar la contrària a algun moviment de masses.

A vegades, fins i tot, el lector es decideix per una bona història.

Aquest darrer cas és el que ens ocupa avui: La millor oferta de Giuseppe Tornatore sembla una bona història, no parlem de la pel·lícula que el lector no ha vist.

"Un famós crític d'art amb certes reserves cap a les dones, una noia que no ha sortit mai de la seva habitació, un jove expert en autòmats i l'amor que tot ho capgira."

La història atrau al lector que llegix amb avidesa, tot i que s'encalla alguna vegada a causa d'una qüestió que el treu de polleguera: 

....

p. 8-9 … a causa d’un seguit de greus problemes psicològics, vivia reclosa a casa de por de caminar pels carrers i barrejar-se  amb els altres. 

p. 50 Mentre transcrivia les dades, en Virgil va intuir que ella l’espiava per forat del pany.
....

Al lector li rellisca si tot plegat es deu a una mala traducció, a un error de transcripció, a una falta de corrector o al càstig dels déus. Al lector li sua si l'Editorial Anagrama s'ha decidit a publicar en català i tot just comença, potser l'any vinent ho faran més bé pobrets!

El lector està fart que li prenguin el pèl i només pensa que les bones històries no es mereixen edicions de merda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada