dilluns, 22 de juny de 2009

Pirene

...ara que la neu davalla fins la mar, més m'estim recordar un grec compassiu davant l'estimada morta per Gerió, que un grec piadós davant el suïcidi d'un amor no correspost...
...així Hèrcules, després d'acabar amb la vida del gegant de tres caps, va construir el mausoleu que observem amb nitidesa aquest matí de tramuntana...
...tan sols una prova d'amor, res més que unes muntanyes eternes on ressonarà el seu nom...
"Digué, i la mort, amb freda besada geladora,
li empedreeix i deixa per sempre el llavi mut,
i vora el sec cadàvre lo grec sospira i plora,
com abre a qui ses branques florides han romput."
L'Atlàntida. Jacint Verdaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada