dimarts, 30 de juny de 2009

Sense espina ni os

Hores prohibides. Núria Martí
(Ens trobem en una llibreria. El repic d'una campaneta ens indica que algú ha entrat. El llibreter d'esquenes al taulell ha flairat el perfum en un moviment imperceptible.) Llibreter (encara sense girar-se): Bon dia tingui, senyora K. Senyora K.: Bon dia, què li recomana a aquesta vella sense temps i amb massa estona per perdre... Llibreter: Avui... un llibre de casa, un llibre potser un pèl curt, escrit per a dones, un llibre amb un bon llengutage, acurat, treballat... un bon llibre. Senyora K.: què vol dir un llibre per a dones? no serà pas un d'aquells amb portades eròtiques i suggerents, d'aquells romàntics i ardents? Llibreter: No, no senyora K. Volia dir un llibre escrit per una dona, on les protagonistes són dones i on els sentiments i la societat castiguen les dones. Un text breu de passió i dolor. Senyora K.: Hi diu que m'agradarà? Llibreter: De ben segur. L'autora, en tot moment, escull el mot adequat. Senyora K.: D'acord, molt bé. Me l'emporto. Llibreter: ...

2 comentaris:

  1. Una manera ben original de comentar una novel·la! Estic contenta que t'hagi agradat!

    Una abraçada,

    Núria Martí Constans

    ResponElimina
  2. Em fa molta il·lusió rebre aquest comentari, espero seguir llegint més novel·les de Núria Martí Constans en un futur.

    Moltes gràcies,

    Albert

    ResponElimina