dimecres, 29 de juliol de 2009

Deledda

... només se sentia, a fora, la remor del vent acompanyada de la fressa dels arbres del ribàs rere la petita parròquia. No era un vent gaire intens, però sí constant i monòton, com si envoltés la casa amb una gran cinta estrident, estrenyent-la cada cop més, i intentés arrencar-la dels fonaments i tirar-la a terra. Dins la casa hi havia una dona, vestida tota negra, parlava amb Déu i algun fantasma del passat. Dins la casa hi havia un jove sacerdot, pecador i enamorat, parlava amb Déu i patia una gran culpa. Més enllà de la casa hi havia tot un poble, un paissatge, el ferum feréstec dels homes i el perfum dolç de la dona, l'Agnese. Més enllà de la casa hi havia un món que oprimia, hi havia un vent que rebufava, hi havia un paissatge costerut, que feia pujada, que conduia a la mort, l'amor, el pecat i la culpa. Rere aquestes pàgines hi havia, hi ha, hi haurà una dona: Grazia Deledda

2 comentaris:

  1. Intervengo nel post su Grazia Deledda perchè sono sarda, ma a dire il vero ti volevo dire che riesco a cogliere l'intensità della tua scrittura anche attraverso il filtro di una lingua che riesco a leggere nel suo complesso, ma certo non posso dire di conoscere. Bravo!
    Sandra

    ResponElimina
  2. Benvolguda Sandra,

    T'agraiexo moltíssim les teves paraules. El teu cometari em dóna molts ànims per seguir omplint aquest bloc de reflexions i ressenyes literàries.

    Moltes gràcies i espero retrobar-te ben aviat,

    Albert Carol Bruguera.

    ResponElimina