dimarts, 21 de juliol de 2009

El ball

El nostre personatge d'avui ha llegit un relat curt, una novel·la breu, un conte llarg.
De fet, el nostre personatge ha rellegit aquest text, n'ha fet la tercera relectura i es pregunta què ho fa que, de tant en tant, es vegi temptat a llegir una obra tres o quatre vegades, potser més, al llarg dels anys.
El nostre personatge té una sèrie de llibres que rellegeix sovint... el problema és que encara no ha esbrinat el per què?
Podria ser el tema del relat:
A El ball hi trobem dues dones enfrontades, mare i filla. Es tracta d'una família, els Kampf, convertida, de la nit al dia, en gent de categoria, nou-rics. Madame Kampf vol celebrar un ball esplèndid per donar a conèixer a tothom la seva nova situació, però la seva filla Antoinette, que no ha estat convidada, té uns altres desitjos.
Irène Némirovsky, va néixer a Kiev l’onze de febrer de 1903, filla d’un ric banquer jueu. La seva educació va ser a càrrec d’una institutriu francesa, i la seva mare, de la que diuen que, mai es va interessar per la noia, sembla que no li parlà pas en cap altre llengua que la francesa. A causa de la revolució russa canvien sovint de domicili i fan cap finalment a França. Es casa, té dues filles i escriu el que serà la seva obra publicada en vida i, deixa escrita, a la seva deportació a Austwitch, algunes de les grans obres, a parer de la crítica, en llengua francesa. El 17 d’agost de 1942 és gasejada, com tants i tants, als crematoris nazis.
Podria ser, fins i tot, el llenguatge, la ironia, els diàlegs, el desig de venjança de la filla, el desig de riquesa de la mare, la seva lluita.
Podria ser, encara que no és del tot segur, que el nostre personatge s'hagi identificat amb el garbuix de senitments que flueixen del text, fins i tot que hagi simpatitzat amb l'Antoinette.
Podria ser tot això i moltes altres coses, però del que podem estar segurs és que el nostre personatge d'avui anirà a dormir sense saber el per què de les seves relectures.

3 comentaris:

  1. El tinc a casa, i no l'he llegit mai. Aquesta tarda tindré, gràcies a tu, una bona alternativa a la migdiada.Ja et diré el què. Gràcies i abraçades.

    ResponElimina
  2. Espero que la lectura hagi compensat la migdiada perduda.
    Espero que, de tant en tant, trobis alguna bona recomenació en aquest bloc.

    Una abraçada,

    Albert.

    ResponElimina
  3. Hola,
    no l´he llegit, però ara el llegiré: en Sergi Belbel el portarà a escena al TNC.
    Va explicar que l´actriu Anna Lizaran li havia suggerit, el veia del seu estil. A la vegada Belbel el va va trobar molt teatral i amb això està.
    Imma

    ResponElimina