dimarts, 22 de setembre de 2009

Blau de Prússia

Cada cop que el lector es troba amb un personatge marcat per la mort, el lector es trasbalsa.
El lector ha llegit una novel·la negra: amb un crim (transfronterer), un policia andorrà (l'Andreu), una mossa d'esquadra (l'Alícia), una conxorxa política, un incendi, un robatori,...
(Feia temps que el lector no llegia una novel·la de gènere, una novel·la negra, feia temps que, abandonat el seu amic Camilleri, no s'endinsava entre investigacions policials).
Tot i la trama, doncs, tot i la investigació, la història real que s'hi amaga i la descripcio d'un país petit i particular, de la seva societat,... tot i això, el lector no pot deixar de trasbalsar-se per la presència constant de la mort de qui s'estima amb força.
La dona de l'Andreu va morir, fa temps, d'accident, per una fatalitat, per un seguit de coincidències de les que et fan creure en el mal fat, en aquell destí escrit per algun enemic ignorat, per alguna divinitat de justícia dubtosa.
De fet al llibre hi ha més d'un mort: la mort que s'investiga, la mort del perseguit, la mort dels més vells, però pel lector, i potser per l'autor, tot gira al voltant de la mort de la dona estimada, del seu record, de la seva llarga i impossible superació.

5 comentaris:

  1. No crec que pugui dir res més del que ja hem dit avui, moltes gràcies per la feina i pel bloc, que ja he estat xafardejant i sembla molt interessant, podria continuar escrivint sense posar ni un punt, però no ho farem, oi?
    Fins aviat!

    ResponElimina
  2. Hola Àfrica,

    Moltes gràcies per les teves paraules.
    Espero que aquest durant aquest curs poguem treure molt de suc dels clubs de lectura. Em dóna la sensació que vàrem començar amb bon peu.

    Gràcies per ser-hi, amb punts i comes o sense ;)

    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. Segur que els clubs aniran molt bé! És veritat que ahir van haver-hi opinions molt interessants (i per tots els gustos!). Ens fa il·lusió seguir el teu bloc i el dia que no sàpiga què llegir, a veure si hi trobo inspiració! Fins aviat!

    ResponElimina
  4. No saps la gràcia que m'ha fet trobar aquest bloc remenant per internet. Et suggereixo dos llibres d'Antoni Pladevall: Terres de Lloguer,i La Papallona Negra. A veure què te'n semblen!
    Ramon Caralt

    ResponElimina
  5. Hola Ramon,

    Quina il·lusió que m'hagis trobat i escrit aquesta recomanació. Des d'aquell premi Josep Pla de l'institut que no he parat de llegir i, finalment,m'he decidit a compartir les meves lectures i reflexions literàries.

    Estic molt content de poder-te saludar. Demà buscaré els llibres, a veure si els tenim a la Biblioteca.

    Gràcies i fins aviat,

    Albert.

    ResponElimina