divendres, 2 d’octubre de 2009

Baricco i la Ilíada

L'Esther, a qui agraeixo que m'acompanyi sovint en aquest bloc, parlava últimament de la seva redescoberta d'un autor, Baricco, a qui tinc especial estima. Avui, només us vull parlar de la Ilíada, d'un Homer recreat, adaptat als temps que corren. Un llibre on els personatges prenen la veu, on els Déus descansen al seu Olimp i on la guerra és crua, violenta, però també bella: una visió per estimar la pau. Baricco va crear una obra nova, un escrit per ésser recitat, un experiment dels bons, un llibre que es llegeix amb emoció. Us recomano Baricco, us recomano Homer, us recomano les Ilíades.

4 comentaris:

  1. Prometo llegir-me la Ilíada d'en Baricco. L'altra... ja veurem. Ja et diré què m'ha semblat. Esther

    ResponElimina
  2. Non c'entra niente con Baricco, (è un pretesto per lasciare un commento nel blog di un giovane autore, che, lingua permettendo, seguo sempre) ma colgo la palla al balzo per dire: leggete l'Odissea, un autentico capolavoro e una figura sempre affascinante, quella di Ulisse. Ciao, mi piacerebbe essere una delle giovani (???) delle tue scuole di lettura. Devono essere molto stimolanti.

    ResponElimina
  3. Albert, che dirti, grazie! Addirittura ti sei dichiarato lettore fisso di Folgorata, che è un minuscolo blog di nicchia che più di nicchia non si può! Mi domando che interesse possa avere tu a leggere i deliri presenili di Folgorata! In ogni caso, grazie davvero!

    ResponElimina
  4. Sandra, jo també et volia donar les gràcies: pels teus comentaris suggerents i sempre amables, pels teus blocs de grans parrafades, de deliris i grans idees, d'una ironia que només pot trobar-se en aquesta maduresa que tens sempre present i que converteix les teves reflexions en divertides, nostàlgiques, sempre úniques.

    Tens les portes obertes per participar al club de lectura, al juvenil o al d'adults, la diferència no és tan gran com pot semblar.

    Gràcies,

    Albert.

    ResponElimina