dimarts, 16 de febrer de 2010

Los girasoles ciegos

"La Bíblia, para referirse a quienes se hallan desorientados, dice de ellos que son como los girasoles ciegos: no ven la luz del sol, andan perdidos."
Llegeixo quatre històries, quatre relats de postguerra, quatre derrotes doloroses que em deixen abatut i pensatiu.
Sóc nascut el 1980, sóc de la generació de les vaques grasses. No he conegut la guerra, la fam, la pobresa, ni l'odi entre germans. He escoltat històries llunyanes de vides properes, però tot queda lluny, massa lluny, desconegut.
La guerra:
- La guerra és absurda i els personatges viuen moments tràgics plens d'absurditat. Un victoriós que el dia de la Victòria s'entrega a l'enemic; un condemnat moribund que sobreviu amb mentides i que decideix morir abans que seguir mentint; un home amagat dins d'un armari descobert per un religiós deshorientat i fill de puta.
- La guerra és macabre i els personatges saben que moriran, que han mort abans de la mort mateixa: homes, dones i infants.
- La guerra és dels homes, ells lluiten, ells maten, ells moren. A la guerra dels homes, absurda i macabre, ells maten i moren pel que pensen.

9 comentaris:

  1. Amb aquestes reflexions m'has fet pensar amb Incerta glòria, un dels millors llibres que he llegit sobre la Guerra Civil espanyola. Segurament ja l'has llegit, no et va semblar magistral? Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Doncs no l'he llegit, no. Potser algun dia m'hi posaré, però de moment descansaré de Guerra Civil durant un bon temps. Los girasoles ciegos m'ha deixat molt abatut. Necessito riure un xic i divertir-me amb la lectura.

    Una forta abraçada i moltes felicitats per les últimes notícies.
    Cuideu-vos molt!!

    ResponElimina
  3. Hola Albert,
    m'ha agradat molt el llibre. Això sí, acabes bastant "tocat", i no hem viscut la guerra civil en primera persona... Ens veiem el dilluns!
    PS. M'apunto a llegir alguna cosa alegre i divertida!

    ResponElimina
  4. La pròxima lectura no sé si serà gaire alegre i divertida, però canviarem de registre, de tema i d'ambient. Us tenim preparat l'obra Seda d'Alessandro Baricco, una lectura breu i intensa, per rellegir, a veure què us sembla!!!

    ResponElimina
  5. Jo t'anava a dir que potser un Arto Paasilinna t'aniria bé per desintoxicar-te de tristesa i misèries, però una mica de poesia en prosa segur que també és un bon canvi. Una abraçada!

    ResponElimina
  6. M'apunto a l'Alessando Baricco, tot i que, per a mi, Oceano Mare (a poder ser en versió original) és la seva millor obra. També per rellegir. Fa remoure sentiments. I somiar.

    ResponElimina
  7. Per divertida divertida, "L'òpera de Vigata" d'ANDREA CAMILLERI. Feia temps que no em divertia (i reia) tant amb un llibre.
    Sobre "El professor d'història" de J.F. Mira: no sé ben bé per què em feia pensar en Voltaire. La història només és un pretext perquè l'autor despulli el seu pensament, un fil tènue per anar descabdellant les seves cavil·lacions. Una novel·la filosòfica? Per a ser assaborida sobretot per lectors a la tardor de la vida? Probablement!

    ResponElimina
  8. Gràcies per les vostres recomenacions: Paasilinna l'he tingut a les mans i no l'he llegit, Oceano Mare i les obres de Baricco tenen un lloc preferent al prestatge i Camilleri era el meu salvador després de novel·les dures... però crec que en vaig fer un abús (n'he llegit més de 15 títols, tots són a casa) i fa temps que no el llegeixo.

    Gràcies a tothom.

    ResponElimina
  9. Sobre Camilleri: Cada vegada m'interessen més les obres seves que no són de la sèrie Montalbano. Aquesta de "L'opera de Vigata" em recorda molt la manera de fer de Leonardo Sciascia, que ja deus conèixer. (I, si no, estàs en pecat mortal literari i et cal una forta penitència lectora!)

    ResponElimina