Un escriptor que pinta

Manuel Baixauli és, ara mateix, un escriptor que pinta. Ens ho diu en l'epíleg del seu reescrit Espiral. Un dia vaig descriure ESCRIPTOR i des de llavors vaig pensar que, sempe, llegiria la seves properes obres. Aquest cop ho he fet i l'experència és la següent: L'autor és metòdic i obsessiu, metòdic a l'hora d'escriure, de reescriure i obsessiu en els temes, en les situacions descrites. Als seus microrelats hi trobem els morts, els nostres (els familiars i amics), el nostre passat que conviu amb el nostre present. La mort (una nena bella i petita) s'escampa al llarg dels relats, ens persegueix, se'ns anuncia. Hi veiem tot allò que hem perdut, tot allò que hem destruit. Als seus mircorelats hi ha el somni, imatges oníriques, una fantasia macabre que ens provoca un breu somrís. Als seus mircorelats hi ha el jo i també l'altre. L'autor, el narrador, el personatge es desdoblen molt sovint, es busquen i es troben. Baixauli ha reescrit la seva primera obra. Algú dirà que és boig, que no calia, jo l'aplaudeixo! Baixauli parla amb Baixauli i ens ofereix una obra d'una obsessió perfecta. Només em queda dir-li que té sort de no tenir un germà bessó, llavors la seva obsessió no tindria límit.