divendres, 30 d’abril de 2010

Les pomes i les llàgrimes de la Tsukiko

Un fragment d'una novel·la deliciosa, com les pomes que desprenien una olor dolça que, amb el fred de l'hivern, era més intensa que mai: "Vaig agafar un poma del cistell. Vaig intentar pelar-la sencera, com la meva mare, però la pell se'm va trencar a mitges. Tot d'un plegat, els ulls se'm van negar de llàgrimes. Ja no eren només les cebes, el que m'irritava els ulls, sinó també les pomes. Me la vaig menjar sense deixar de plorar. Entre queixalada i queixalada, sentia el degoteig de les llàgrimes que picaen amb l'aigüera metàl·lica. Entre menjar i plorar no donava a l'abast." El cel és blau, la terra blanca. Una història d'amor. Hiromi Kawakami. p. 75.

1 comentari:

  1. Últimament t'atreuen molt les terres blanques... Crec que necessites urgentment una platja paradisíaca de sorra netíssima !!!!!!

    ResponElimina