dijous, 18 de novembre de 2010

Se una notte d'inverno un viaggiatore. Segona part

I avançant en la lectura, el lector transcriu aquest fragment, el subratlla, l'apunta, li fa un petit doblec a la pàgina 66.
"Llegir -diu ell-, és sempre això: hi ha una cosa que és present, una cosa feta d'escriptura, un objecte sòlid, material, que no es pot canviar, i a través d'aquesta cosa se'ns enfronta a quelcom d'altre que no és present, a quelcom que forma part del món immaterial, invisible, perquè és només pensable, imaginable, o perquè ha existit i ja no existeix, passat, perdut, inassolible, al país del morts... -... O que no és present perquè encara no existeix, quelcom de desitjat, de temut, possible o impossible -diu Ludmilla-; llegir és anar a l'encontre d'alguna cosa que està a punt de ser i ningú no sap encara què serà..."
El lector transcriu això i se'n torna a llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada