divendres, 12 de novembre de 2010

Una novel·la de fal·lera i solitud

L'Esther em va portar un llibre, llegit d'una sola tirada, en un parell d'hores mentre es fa de vespre, molt original. La camarera és un llibre de fal·lera: f Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etc. Fal·lera de l'autor per les frases curtes, pel ritme ràpid, pel diàlegs de poques paraules, monosil·làbics. Fal·lera de la protagonista per la neteja, per la mare, per la Chiara, per viure en la repetició constant. Fal·lera del lector per avançar, còrrer entre les 143 pàgines de lletra gran. La camarera és un llibre de solitud: f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol. Solitud de l'autor quan descriu un hotel (un món) ple de gent amunt i avall, un hotel on tothom hi és de passada, sol o acompanyat, però de passada. Solitud de la protagonista quan passa les nits sota els llits, a casa, amb en Heinz, amb la Chiara, amb la mare. Solitud del lector quan llegeix, sota el llit, al sofà, en silenci, sol a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari