dissabte, 12 de febrer del 2011

Una novel·la entre cafès

El lector pren un cafè sol i croissant. Ha baixat a Girona i ha entrat a l'Antiga, són les nou del matí d'un dimecres, tres clients i molta humitat. Entra un home amb americana i corbata, rodanxó, sense coll - un empleat de banca amb vint minuts per esmorzar - pensa el lector. Cinc minuts més tard entra un altre home amb ulleres, cabell curt i jaqueta tres quarts. Es saluden, parlen ben a prop de la seva taula. El lector llegeix Dobles parelles, en comença el tercer capítol quan s'adona que la conversa veïnal gira al voltant de la correcta tria entre narrador omniscent, primera o tercera persona, de l'error d'explicar massa cosa a l'inici, de no insinuar, de donar-ho tot mastegat, del llenguatge inadequat per un adolescent gironí dels anys 50 o 60, del que li passa al protagonista i com tot plegat es reflecteix en una ciutat grisa, una ciutat que s'anirà il·luminant de mica en mica. L'home amb ulleres ha llegit el manuscrit d'una novel·la, l'altre es defensa de les objeccions del primer. Un aconsella, l'altre es justifica, intenta encaixar-ho tot entre glops de cafè i mossegades al mini de fuet. Són les 9:30 i l'Antiga és plena de funcionaris i empleats de banca. El lector no pot seguir la conversa, ha deixat d'intervenir-hi dos cops: per proposar un doble narrador de capítols intercalats, per demanar el manuscrit i entregar-lo tot rebregat, ple d'anotacions. Potser algun dia llegirà la novel·la d'aquest home amb americana i corbata.

1 comentari:

  1. De petita, a Las 4 Puertas, era una nena de bar. Ara sóc una dona de bar. Havent dinat, ningú em priva del cafetó (curt i amb got de vidre) i d'uns quants cigarrets (visc en un lloc on encara no sóc cap terrorista leprosa pudenta culpable de la mort de milers d'innocents) en qualsevol bar. I escolto els parroquians: a vegades s'aprèn més en una conversa de cafè que en qualsevol llibre, tot i que no pots triar el tema. Dels teus dos tertulians de l'Antiga, el de les "ulleres, cabell curt i jaqueta tres quarts" em fa una mica de llàstima. Potser no sap que un cop hagi passat pel sedàs del de l'"americana i corbata" haurà de passar per les urpes d'un editor i per la lupa desenfocada d'un "cagalló de la gramàtica", que és com Pla anomenava els correctors. Quant a les dobles parelles, ai, què n'he de dir dels bessons!

    ResponElimina