dijous, 14 d’abril de 2011

Fer anys llegint

El lector llegeix i, de tant en tant, un cop cada any, celebra el seu aniversari.
El lector, no fa mai anys sol, el lector és lector, però també és bessó.
El lector, llegeix i ahir que feia un any més, recordava que fer anys ho ha fet sempre, però llegir... llegir fa tan sols mitja vida.
Fins als 15 anys recorda: un recull de Disney, Lope y su amigo Indio, El dragó de Jano, El Zoo d'en Pitus, El Trobador Català amb el Verdum recitat per l'avi i el pare, els llibres d'en Salgari i en Verne que a casa van comprar amb una minicadena.
A partir d'aquí recorda un llibre d'Anne Rice, Un grito al cielo, el llibre que ho va iniciar tot plegat. La seva germana, l'Anna, havia llegit i tenia La entrevista con el vampiro. Rice el va fer lector conscient per primer cop.
Després van venir els llibres de la tia Roser i en Joan: molts llibres, tots amb aquella agradable olor de vell i tabac: Rayuela, els d'en Monzó, la Jaén, en Sábato, l'Eco i El Nom de la Rosa llegit al llit, amb febre.
Més tard les lectures universitàries, les obligatòries i d'altres perquè sí. Al costat de la Dolors, sí, ja al seu costat, Anglada, Calvino, Borges, Dante, Virgili, Homer, alguns clàssics castellans i catalans, literautra universal.
La llibreria el va fer llegir i posar-se al dia, la biblioteca el va fer buscar i remenar entre novetats i relíquies del passat. Així, doncs, i qui sap si fins al final, el lector farà anys llegint. BONA LECTURA, AMICS!!!

8 comentaris:

  1. Moltes felicitats, Albert! Doncs bona manera de fer anys, no?
    Una abraçada i bon Sant Jordi!

    ResponElimina
  2. Felicitats!! i bones lectures.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Que bé! Per moooolts anys, i que els segueixis celebrant així, acompanyat d'uns bons llibres!
    Una abraçada!

    Ps. Ja he acabat el llibre, dilluns te'l porto!

    ResponElimina
  4. "I és que enyora lo que veu / pels filferros de la gàbia; / i és que enyora lo que veu: / camps i bosc, que era tot seu."
    Uf! Coi de memòria i coi d'enyorament! Sort que nosaltres encara tenim ales per volar i ulls per poder llegir i contemplar les orquídies.
    Per molts anys! (a tu i a la fotocòpia)
    PS: "Olor de vell i tabac". En això del tabac tens raó (encara sóc una fumadora compulsiva), però mira que dir-me vella! Ja vindràs a bordo a menjar galetes!

    ResponElimina
  5. Gràcies, Núria! Bon Sant Jordi, també, per a tu. La Naturalesa Humana i els projectes veig que van a bon vent! Felicitats.

    Gràcies, Quadern de mots! Les teves lectures i, sobretot, les teves ressenyes són molt interessants ;)

    Gràcies, Àfrica! Ens veiem dilluns, una abraçada.

    ResponElimina
  6. Tia Roser,

    Un dia l'escriuré al bloc: "Dins del bosc i en el seu niu / un matí de primavera / dins del bosc i en el seu niu / el verdum canta festiu."

    Vells ho eren els llibres, eh!!... així almenys ho recorda un nebot funestament desmemoriat. Algunes col·leccions d'aquella habitació llarga, a mà esquerra, m'han quedat a la memòria com a vells i fumats. Ja em perdonaràs ;P

    Felicitaré a la fotocòpia de part teva.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Dius que un dia el vols publicar al bloc. Com a regal d'aniversari i perquè jo mateixa m'adoni que tens raó en dir-me "vella", t'estalviaré feina. Directament extret del llibre (que és a casa meva i que d'aquí a molts, però que molts, anys serà herència teva) del qual el meu pare me'l llegia a mi i d'on el teu avi i el teu pare te'l recitaven a tu (és a dir, de l'edició del 1963 de la col·lecció Biblioteca Popular Catalana Vell i Nou de l'editorial Millà, p. 69-71):
    "Dintre el bosc i en el seu niu
    un matí de primavera,
    dintre el bosc i en el seu niu
    un verdum canta festiu.
    Per 'llà passa un xivalet,
    i al sentî aquella tonada,
    per 'llà passa un xivalet
    va i agafa l'ocellet.
    Cap a casa l'ha portat
    tot content de sa troballa;
    cap a casa l'ha portat
    i en la gàbia l'ha posat.
    En la gàbia ja el verdum
    no refila com solia;
    en la gàvia ja el verdum
    de tristesa se consum.
    I és que enyora lo que veu
    pels filferros de la gàbia;
    i és que enyora lo que veu,
    camps i bosc que era tot seu.
    El xical, tot enfadat,
    el fa cego, perquè canti;
    el xival, tot enfadat,
    els ullets li ha travessat.
    Allavores, l'ocellet
    com no veu lo que enyorava,
    allavores, l'ocellet
    ja refila satisfet.
    Acostant-s'hi un passerell
    s'ha posat sobre la gàbia;
    acostant-s'hi un passerell
    companyia fa a l'ocell.
    I li diu en dolç cantar
    lo que és vell poder ser lliure;
    i li diu en dolç cantar
    lo que és bell poder volar.
    Mes de sobte el foraster
    sent soroll i pren volada;
    mes de sobte el foraster
    deixa al pobre presoner.
    I quan lliure el seu reclam
    el verdum sent que s'allunya,
    quan ja és fora el seu reclam,
    ell resol morir de fam.
    Bé n'hi posa el xivalet
    de panís i d'escaiola;
    bé n'hi posa el xivalet,
    mes no en menja l'ocellet.
    I aixecant el cant més fort
    fa el verdum l'última queixa;
    i aixecant el cant més fort,
    el verdum ha caigut mort."

    Petons.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, tia!!

    M'ha agradat moltíssim aquest regal d'aniversari!

    Si algú em diu: "ets un passerell", sempre penso que sóc lliure ;)

    Petons!

    ResponElimina