divendres, 29 d’abril de 2011

L'última trobada escalenca

Biblioteca de l'Escala. L'última trobada. Un bon grapat de bons lectors. Sándor Márai. El general. Kónrad (Jospeh Conrad?). Krisztina. Nini. Els tròpics. Un quadre despenjat i tornat a penjar quaranta-un anys després. Un quadern groc ple de secrets i cremat. La cacera. Traïció. Honor. Fidelitat. Covardia. Dues preguntes, un munt de preguntes. Un món acabat i decadent. Un imperi desaparegut. Uns personatges peculiars. La música. L'art. L'amistat filial, fraternal, maternal, paternal.
Al voltant d'aquest llistat va transcòrrer la tertúlia.
Vam llegir un llibre extraordinari, ple de silencis, on és més important el que no s'explica, tot allò que s'insinua, que tot el que escoltem en boca del general. Una conversa que esdevé un monòleg on l'interlocutor és el propi lector.
Vam xerrar i vam escoltar opinions per a tots els gustos. Vam rellegir algun fragment, ens vam preguntar el per què i què n'hem tret de tot plegat.
Sándor Márai va ser un home marcat per l'exili, per un món perdut, per una vida difícil, per una dona que el va acompanyar durant seixanta anys.
Sándor Márai sol, malalt i vell es va tirar un tret a l'edat de vuitanta-nou anys.
Sándor Márai em recorda a Stefan Zweig.
Sándor Márai ens ha deixat un seguit de novel·les i escrits d'una gran força i bellesa.
Us el recomano vívament.

4 comentaris:

  1. Aquesta lectura, la tinc a la llista! M'agrada molt en Márai!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Excel•lent novel•la. Em va agradar moltíssim.
    "ple de silencis, on és més important el que no s'explica, tot allò que s'insinua" boníssim.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Àfrica. En Márai i en Zweig tenen bona acceptació a casa!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Quadern de mots,

    És una gran novel·la! Moltes vegades les novel·les que ens agraden són plenes de silencis, allà el lector hi té el paper principal!

    Una abraçada.

    ResponElimina