divendres, 1 de juliol de 2011

Infraflor


Ahir vam llegir poesia. A poc a poc, el temps no importava massa ahir a la nit.

Ho vam fer en veu baixa, sense molestar a ningú...

I al fons del mar vam trobar algun vidre, vestigi d'un temps perdut. Érem menuts i, tot jugant, vam preguntar-nos d'on provenia tot plegat.

"Quan prenem vidres
al mar perden la brillantor:
Semblen fitxes suaus
d'un enigmàtic joc.

Els trossos de mosaic
conserven vagament
el rastre d'un dibuix.
El mar estava enrajolat?
Hi havia pobles i masos
enterrats a la sorra?

El vent corre per sota l'aigua
jugant amb pinzell de colors?"

El fons del mar. Àngel Rodríguez.

Ahir a la nit, ens va agradar llegir el nou llibre de l'Àngel, ens van agradar també les il·lustracions de l'Adrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada