divendres, 2 de setembre de 2011

Lector - Escriptor


"Un lector, crec jo, és un escriptor en potència; però no ho és necessàriament, de la mateixa manera que el públic d'un concert, per més atent i culte que sigui, no té per què ser músic. Un lector no té per què ser escriptor; hi estic d'acord. Ara bé, un escriptor no pot deixar mai de ser lector."

Aquestes paraules són de l'escriptor Jaume Cabré, estic acabant de llegir El sentit de la ficció -Itinerari privat-, una mena d'assaig sobre el què és, per a ell, l'escriptura i com és, concretament, el seu mètode a l'hora d'escriure. El va escriure el 1999, cinc anys abans de publicar Les veus del Pamano. El 2005 sortia a la llum un altre assaig, aquest cop sobre la lectura, La matèria de l'esperit.

Cabré és dels que escriu sense saber on va, a l'aventura, buscant el to de la novel·la mitjaçant proves i acompanyant els seus personatges per veure on el portaran. M'agrada com ho fa i com ens explica que ho fa.

He llegit un parell d'obres d'aquest escriptor i hi he pogut parlar en una ocasió, crec que tot el que diu val molt la pena d'escoltar i el que escriu de llegir.

Si no vaig equivocat, ahir ja es podia trobar a les llibreries l'última novel·la de Jaume Cabré: Jo confesso. El llegirem segur i us animo a fer-ho.

PD: personalment, també llegiré l'última novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff que també sortirà ben aviat, el dia 8: La melancolia dels oficials.

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Imprescindibles, els dos llibres de Cabré sobre la lectura i l'escriptura.I Jo confesso ve acompanyat d'una gran campanya de promoció, però jo també confio que és un llibre en majúscules, com Les veus del Pamano. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. El diumenge en vaig llegir un petit frament al setmanari Presència. Em va venir molt de gust continuar-lo, tot i les seves 1008 pàgines :P
    Com confessa ell mateix no té pressa a publicar i durant sis anys ha tingut temps d'escriur força ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. En Jaume Cabré és un geni de les lletres. Havia llegit Les Veus del Pamano i vaig tornar-hi quan el vas proposar al Grup de Lectura El Petit Príncep. Encara vaig gaudir-ne més rellegint. I evidentment, Jo confesso serà una altra obra d'art.
    També he rellegit El sentit de la ficció. I això que tinc poc temps...

    ResponElimina
  4. Gràcies, Marta,

    Pel teu comentari i per donar un cop d'ull al bloc. El grup de lectura El petit Príncep ens posarem en marxa el 27 d'octubre amb El Jardí dels Finzi-Contini. També crec que serà una lectura molt interessant per comentar.

    Fins aviat,

    Albert.

    ResponElimina