dilluns, 31 d’agost de 2009

El nostre llibre

Si em permeteu us parlaré d'un llibre que encara no he acabat, aquests dies n'he llegit un breu capítol que m'agradaria compartir. Aquest llibre parla, com gairebé tots, de l'amor, la por, l'enyorança, la tristesa, la felicitat, dels sentiments més profunds. Està escrit en primera persona i les veus si alternen, les tècniques narratives, també. Es combinen monòlegs interiors, diàlegs, descripcions evocadores, fragments informatius i periodístics, passat, present i esperances de futur. L'últim capítol és una mena de carta, en transcric un breu fragment: "Ara ets a la dutxa i jo m'he posat a escriure. Voldria recordar les imatges que encara em ballen dins els ulls, els nostres gestos, les últimes hores al teu costat. Arribant a l'hotel, aquest bell hotel, just a l'entrada, a dalt la volta que condueix al jardí, amb un brollador ombrejat per un magestuós pi, una gran palmera i una frondosa magnòlia, hem llegit una inscripció, com un presagi d'aquests dies:
JE GOUSTERAY LE BIEN QUE JE VERRAY PRESENT
JE PRENDRAY LES DOUCERS A QUOY JE SUIS SENSIBLE
LE PLUS ABONDAMMENT QU'IL SERA POSSIBLE
Més tard, hem baixat per l'estret passeig que conduiex fins a la platja, aquella on el mar esquitxa el campanar, el del rellotge, el que els pintors evoquen sense descans. Tot dos ens hem deixat besar pel sol abans d'arribar, entre pedres rodones, fins a l'aigua cristalina.

La mar és freda, tu em dones la mà.

T'ajudo a desfer el mocador que et protegeix del sol i et capbusses un breu moment. Només un breu moment. Tot seguit, t'acompanyo altre cop entre les pedres abans de fer un bany més llarg, sol, pensant en tu."

El llibre del que us parlo no és una obra qualsevol. Es tracta d'un text sense fi, que pretén arribar més enllà d'una vida, qui sap si fins l'eternitat.

(Per a la Dolors: aquest escrit parla de tu, dels deu anys que fa que m'estimes, dels dos anys de matrimoni que celebrem avui.)

4 comentaris:

  1. Caro Albert,
    Che dire! Penso che qualsiasi donna innamorata vorrebbe ricevere una dichiarazione simile. Auguri a te e a "la Dolors" per il vostro amore e per il vostro anniversario, e che quel libro veramente non finisca mai!
    Sandra

    ResponElimina
  2. Sandra,

    Moltes gràcies de part meva i de la Dolors.
    Farem tot el possible perquè el llibre no fineixi mai.

    Una forta abrçada,

    Albert.

    ResponElimina
  3. Hola,
    estic d´acord que Les closes és un llibre per sempre, M. Àngels Anglada, una gran escriptora. Tenia el cor partit entre Vic i Figueres.

    Segueixo el blog de passeig i tb estaven de celebració de 2 anys.

    STILL LIFE

    El llapis, abandonat
    damunt la taula
    -al costat d´un got buit,
    que es mor de set:
    en comptes de vidre,
    sembla fet d´argila resseca.
    El llit desfet,
    amb la gran arruga
    fonda de dos cossos.
    El plaer d´escriure,
    el plaer de l´amor.
    ¿On són, els papers?
    ¿Per quina pofrta han marxat,
    els nostres cossos?

    Diari d´un setembrista. Jordi Llavina

    Imma

    ResponElimina
  4. Imma,

    De les Closes en parlaré, segur, algun dia. Potser deixaré de parlar de Vic o de Figueres, però segur que parlaré de Vilamacolum (Vilasirvent a les Closes).
    Anglada és de les autores que més he llegit i la seva descoberta va ser extraordinària i especial.

    Fins aviat i gràcies pel poema i les teves paraules.

    Albert.

    ResponElimina