dimarts, 6 de setembre del 2011

Un llibre al camp de batalla


Avui el lector es decideix a penjar l'inici de tot plegat, potser així es deixarà de romanços i continuarà el seu camí pel camp de batalla, que la força ens acompanyi!!!:

"El jove soldat era sec i magre, semblava mort. El combat havia durat poc, «massa temps per a tots aquests cossos escampats» −vaig sospirar −, un bombardeig ràpid i calculat.

Jeia immòbil, a tocar d’aquell forat fumejant provocat per un obús. El vaig estirar per l’espatlla, girant-lo a poc a poc; m’enfrontava, per enèsima vegada, al rostre de la mort. Uns metres més enllà un llibre mig obert, perdut, gairebé intacte; les seves fulles ballaven, ara endavant, ara enrere, empeses per un aire irrespirable de metralla i sang. El vaig agafar, com aquell que recull un rosa en un jardí abandonat: El coronel Chabert. Honoré de Balzac.

Vaig arribar a Sarinyena en ple mes d’agost, només tres dies abans havia sortit de casa, deixava família i gat per fer la guerra.

Durant aquells dies d’infern vaig descobrir l’horror, l’amor, la lectura d’uns llibres que no he volgut oblidar.

Aquesta és la meva història, però també el relat d’uns llibres, els que em van acompanyar al front."

El lector agafarà aquest soldat, de braçet, a veure cap a on el porta.

6 comentaris:

  1. D'aquest camp de batalla no te’n puc dir res que no l'he llegit.
    Aquesta nova imatge viatgera del blog m'agrada. :D

    ResponElimina
  2. Gràcies, Quadern de Mots,

    El llibre com a viatge, sempre m'ha semblat suggerent, no?

    El camp de batalla no s'ha de llegir, s'ha d'escriure, de moment tenim l'inici penjat al bloc ;)

    Albert.

    ResponElimina
  3. glups!!! doncs si que ho he entès bé. Apa, a escriure. :D


    Tots els llibres són un bon viatge.

    ResponElimina
  4. No, si per la meva part ho has entès perfectament! La meva intenció era penjar un inici de novel·la que semblés real. De fet la novel·la que m'agradaria escriure en aquests moments, però, tot plegat, sense que ho semblés.
    Sempre intento jugar entre realitats i ficcions, em sembla el punt més atractiu de la literatura.

    Perdona per marejar tant la perdiu ;)

    Gràcies pel teu seguiment i els teus comentaris que tant m'animen a seguir penjant posts.

    Albert.

    ResponElimina
  5. Posats a escriure una novel·la centrada al camp de batalla i tenint en compte que t'agrada jugar entre realitats i ficcions, per a la teva ficció literària tingues present la realitat del teu oncle avi Josep Carol Roura, que va morir al front de batalla a Vivel del Río Martín (Terol) l'any 1938, als 24 anys. Un dia... guanyarem!

    ROSER

    ResponElimina
  6. Roser,

    Posats a escriure una novel·la per què no ens trobem un dia i en parlem un xic.
    M'agradaria molt poder-ne parlar i preguntar-te algunes coses.

    Una abraçada,

    Albert.

    ResponElimina