divendres, 4 de febrer del 2011

Un quadre a les golfes

Fa més de deu anys que vaig llegir per primera vegada la novel·la d'Òscar Wilde, ara l'he tornada a llegir amb deu anys més: el meu retrat no ha canviat, jo sí!

Fa deu anys només vaig pensar en el quadre, en l'eterna joventut, ara només he pogut pensar en Henry, l'estimat i cínic Henry.

Lord Henry, Harry pels amics, és qui fa avançar la novel·la, qui manipula aquest jove innocent, qui li fa viure el que ell més desitja, qui el converteix en un monstre al cap i a la fi.

En Henry és un gran orador, un home divertit, profeta de l'hedonisme, un manipulador, un penques, un ésser detestable, sarcàstic, un covard molt incisiu.

En Henry és en qui penso avui, passats deu anys ja ho veurem.

divendres, 14 de gener del 2011

Un desmemoriat a la Revista de Girona. Segona Part.

Aquests dies des de la Central de Biblioteques de Girona s'han donat a conèixer els nostres escrits sobre els clubs de lectura publicats a la Revista de Girona.
Us passo, ara sí, un enllaç on ens podreu llegir:
Gràcies a tots els que m'heu fet saber personalment la vostra opinió.

dissabte, 8 de gener del 2011

Un desmemoriat a la Revista de Girona

El mes d'octubre en Xavier Cortadellas em va convidar a participar al Taller de Creació del número de gener/febrer de la Revista de Girona. Tres o quatre persones relacionades amb els clubs de lectura podíem escriure un relat de lliure creació relacionat amb aquest tema. És una breu col·laboració, poca cosa, però són trenta ratlles que em fan molta il·lusió: per poder parlar dels clubs, per fer-ho al costat de companys de vocació i passió, per fer-ho a la Revista de Girona, on vaig publicar algunes ressenyes i algun article, ara farà uns anys, de la mà de la Mairàngela Vilallonga. De moment no us passo el text, el trobareu a la Revista, jo ja l'he comprada!!

dilluns, 3 de gener del 2011

Dedicacions...

El lector sempre para esment a les primeres pàgines, als preliminars. Desconeix qui va ser el primer a dedicar les seves creacions, l'agraïment als mecenes en podria ser l'inici. "A un Lord.............................. 1845" El lector sempre para esment a les darreres pàgines, quan l'obra mor. Desconeix qui va ser el primer, la curiositat i la impaciència en podrien ser l'inici. "Aquest adéu glaçà els dos pintors. L'endemà, Porbus, inquiet, tornà per veure Frenhofer, i va saber que havia mort durant la nit després d'haver cremat les seves teles." París, febrer del 1832.

dijous, 23 de desembre del 2010

Uns dies de tranquil·litat

Després d'un mes curt, de feina i més feina, de pràctiques, anglès, clubs de lectura,... arriben uns dies de tranquil·litat, una tauleta plena de llibres. Rellegirem les Hores prohibides i Les mateixes estrelles per presentar i parlar de lectura i escriptura amb l'autora i alumnes de català. (Acte organitzat pel CPNL de Figueres. Dimecres 19 de gener). Llegirem El retrat de Dorian Gray pel club de lectura de l'Escala, que començaré a coordinar l'any vinent. (Acte organitzat per la Biblioteca de l'Escala. Dijous 27 de gener.) Rellegirem Si menges una llimona sense fer ganyotes i llegirem la novel·la Coraline, així com l'adaptació a novel·la gràfica de Coraline, pels clubs de lectura que coordino a Figueres, adults i joves. (Acte organitzat per la Biblioteca de Figueres. Dilluns 31 de gener i dimecres 26 de gener). Continuarem llegint els versos de la M. Rosa Font i Massot, recent premi Carles Riba de poesia: Tres notes i el silenci, Quadern d'Erinna de Telos, Des de l'arrel. (Acte desorganitzat sense data concreta). Llegirem, finalment, Un dia tranquil de Ponç Puigdevall. (Acte desorganitzat sense data concreta).
Així doncs venen dies tranquils, d'una tranquil·litat desconeguda.
QUE PASSEU UNES BONES FESTES I UNES BONES LECTURES!!!

dimarts, 23 de novembre del 2010

Dos lectors coneguts

El lector ha conegut dos lectors, un i l'altre. Un s'informa sobre l'època, el moviment literari, les influències. Busca la intenció de l'autor, el per què de les seves paraules. L'altre llegeix el text, només el text. Es busca a si mateix, lectura rere lectura. La resta de lectors només es mouen entre aquestes fronteres.

dijous, 18 de novembre del 2010

Se una notte d'inverno un viaggiatore. Segona part

I avançant en la lectura, el lector transcriu aquest fragment, el subratlla, l'apunta, li fa un petit doblec a la pàgina 66.
"Llegir -diu ell-, és sempre això: hi ha una cosa que és present, una cosa feta d'escriptura, un objecte sòlid, material, que no es pot canviar, i a través d'aquesta cosa se'ns enfronta a quelcom d'altre que no és present, a quelcom que forma part del món immaterial, invisible, perquè és només pensable, imaginable, o perquè ha existit i ja no existeix, passat, perdut, inassolible, al país del morts... -... O que no és present perquè encara no existeix, quelcom de desitjat, de temut, possible o impossible -diu Ludmilla-; llegir és anar a l'encontre d'alguna cosa que està a punt de ser i ningú no sap encara què serà..."
El lector transcriu això i se'n torna a llegir.

divendres, 12 de novembre del 2010

Una novel·la de fal·lera i solitud

L'Esther em va portar un llibre, llegit d'una sola tirada, en un parell d'hores mentre es fa de vespre, molt original. La camarera és un llibre de fal·lera: f Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etc. Fal·lera de l'autor per les frases curtes, pel ritme ràpid, pel diàlegs de poques paraules, monosil·làbics. Fal·lera de la protagonista per la neteja, per la mare, per la Chiara, per viure en la repetició constant. Fal·lera del lector per avançar, còrrer entre les 143 pàgines de lletra gran. La camarera és un llibre de solitud: f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol. Solitud de l'autor quan descriu un hotel (un món) ple de gent amunt i avall, un hotel on tothom hi és de passada, sol o acompanyat, però de passada. Solitud de la protagonista quan passa les nits sota els llits, a casa, amb en Heinz, amb la Chiara, amb la mare. Solitud del lector quan llegeix, sota el llit, al sofà, en silenci, sol a casa.

dijous, 11 de novembre del 2010

Se una notte d'inverno un viaggiatore. Primera part

El lector obre el llibre, escrit en bolígraf blau: Albert Carol Bruguera - 99 El lector llegeix, altra volta, Calvino: descobreix, uns anys més tard, la seva existència, el seu origen. El lector recupera, aviat, el sentit de les seves lectures: "Les novel·les llargues escrites avui són possiblement un contrasentit: la dimensió del temps s'ha esmicolat, no podem viure o pensar més que fragments de temps cadascun dels quals s'allunya seguint una trajectòria i desapareix. La continuïtat del temps, podem retrobar-la únicament en les novel·les d'aquella època en que aquest temps no apareixia ja com a immòbil però tampoc com si hagués explotat, una època que ha durat si fa no fa cent anys, i després prou." El lector, per aquell temps, la va conèixer. Tot plegat li arrenca un somriure, un desig, un goig immens. El lector escriu això i se'n torna a llegir.

divendres, 5 de novembre del 2010

Sobre la taula, entre les mans

A dia d'avui, Sobre la taula: - Si una nit d'hivern un viatger. Italo Calvino. - El llibre negre dels secrets. F.E. Higgins. - El retrat de Dorian Gray. Oscar Wilde. Entre les mans: - La poseia essencial. Rosa Leveroni. - Ginesta pels morts -Un blues empordanès-. Agustí Vehí. - Tres mestres. Stefan Zweig. El lector no pot deixar de llegir, ja ho té això de ser lector, el defineix.
Ara llegeix una poesia de Rosa Leveroni
Els records
Jo fos per tu aquesta cançó dolça
que desgrana el molí;
aquest oreig suau que t'agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
en el repòs dels ports...,
o fos la punxa de la rosa encesa
d'un desig abrandat;
aquell record d'una hora de follia,
d'aguda voluptat.
Si fos l'enyoramentd'uns braços tendres
que varen ser-te amics,
o bé la revifalla rancorosa
d'aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almeny un neguit,
un odi o un dolor, una recança...
Ho fos tot, menys oblit.