dissabte, 19 de març del 2011

Llibres infantils, Poemes francesos i una elageminada

El lector arriba a la llibreria Empúries, té tot el matí per triar llibres per la sala infantil: Stilton, Pocoyó, Gol!, Winx, Maisy, Sr. Coc, Baby Einstein, populars, manualitats, lletra de pal i lligada, il·lustrats, tapa tova, tapa dura, molt color i poca lletra, molta lletra i poc dibuix, llibrejoc, anglès, noms de nen i noms de nena,... Tres hores triant i remenant, un cafè, dos tiquets pel pàrquing, alguns clients: - Demanen bolígrafs, paper i llapís. - Hola, Joan! el transportista del lector-llibreter. - Dues monjes i un capellà (som a l'Empúries). - Un banquer, un dona atrafegada, un captaire i un que el truquen i se'n va. - Un que pregunta per la traducció de la Vilallonga, sí home, la Mariàngela, acabat de sortir del forn, un de poemes en francès, d'en Rilke?, sí em sembla que sí, inèdits al català, acarats sí, original i traducció, una nova editorial: ç trencada, no, elageminda, això; un a l'aparador i un altre a la taula, l'agafa, eh!, el de la taula, d'acord, sí! (el lector es quedarà el de l'aparador!). Tres caixes d'infantil i els Poemes francesos sota el braç. El lector li agrada aquest: 10 C'est le Centaure qui a raison, qui traverse par bonds les saisons d'un monde à peine commencé qu'il a de sa force comblé. Ce n'est que l'Hermaphrodite qui est complet dans son gîte. Nous cherchons en tous les lieux la moitié perdue de ces Demi-Dieux. (Vergers. Rainer Maria Rilke) 10 Té raó el Centaure, que travessa a salts les estacions d'un món a penes començat que ha omplert de la seva força. Només l'Hermafrodita és tot complet en el seu jaç. Nosaltres cerquem arreu la meitat perduda d'aquests Mitjos-Déus. (Vergers. Trad. Mariàngela Vilallonga)

divendres, 18 de març del 2011

Jaume Cabré. Segona presentació

El lector ha llegit una gran novel·la, un treball de set anys llargs, un llibre esplèndid. N'ha fet quatre apunts. Es prepara la presentació. Les veus del Pamano: secrets, mentides, por, odi, silenci i fredor. Les veus del Pamano: 697 pàgines, 71 capítols, unes quantes làpides. Les veus del Pamano: no aniré pas de vacances a Torena. Les veus del Pamano: un escriptor, un saber fer, un anar i venir, passat i present. Les veus del Pamano: una combinació de veus narratives que m'ha deixat parat. Les veus del Pamano: tota una vida en un guionet (1980-?) Les veus del Pamano: llegit al bar amb un cafè, al sofà amb una manta, a la cadira operat d'una hèrnia inguinal. Les veus del Pamano: Biblioteca de l'Escala, 31 de març, 20:00h, unes 40 dones, un home, l'autor i el lector.
"Pare no els perdonis, que saben què fan."
Vladimir Jankélévitch

divendres, 18 de febrer del 2011

Lectures de febrer

Mes de febrer. La tauleta del lector vessa de lectura: - Dobles parelles. Montse Banegas. Proa, 2010. - La novel·la de Dickens. Neus Canyelles. Proa, 2010. - Cançoner de Ripoll. Adesiara, 2009. - Sin noticias de Gurb. Eduardo Mendoza. Seix Barral, 1991. - L'òpera de Vigata. Andrea Camilleri. Edicions 62, 2004. - L'ocupant. Àngel Brugas. Oxford, 2010. - Vida i miracles d'Odell Kraus. Josep Pastells. Empúries, 2011. Llegir, fullejar, llegir, olorar, llegir, apuntar, llegir, marcar pàgines, llegir, abandonar, llegir, rellegir, llegir, xocolata, llegir, magdalenes, llegir, cafè, llegir, endormiscar-se, llegir, parlar amb ella, llegir, escoltar, llegir, un petó i bona nit, somiar.

Banyuts de Sodoma i putarrangues de Gomorra

El lector ha acabat de llegir L'òpera de Vigata, una novel·la fresca, una tragèdia amb la que et fots un bon fart de riure, una història de passions, d'òpera, de màfia siciliana, de morts i cardamenta desenfrenada, de banyuts de Sodoma i putarrangues de Gomorra, de ets i uts i malentesos, un retrat de l'illa al més pur estil Camilleri. El lector, sempre que llegeix Camilleri, sigui acompanyant en Montalbano o no, s'ho passa de collons, teta, de puta mare! A més, cap al final, es troba amb aquell capítol que comença: "Si una nit d'hivern pregona, ja fosca per natura, amb pluja i llamps i trons, un viatger s'hagués trobat passant per la plaça on s'erigia el teatre nou de Vigata, en veure el desgavell enmig del qual es trobaria, fanals arrencats, parterres destrossats, vidres trencats, soldats a cavall corrent cap aquí i cap allà, carruatges amunt i avall enduent-se persones ferides o senyores desmaiades i sentint trets llunyans, veus ara planyívoles o ara enrabiades, precs, crits d'auxili i renecs, de seguida esperonaria el cavall per escampar la boira d'allò que amb tota la raó podria considerar una revolta." I de seguida recorda que: "Si una nit d'hivern un viatger, fora de la població de Marlbork, abocant-se per la costa espadada sense témer el vent ni el vertigen, mira a baix on l'ombra es fa més densa en una xarxa de línies que s'enllacen, en una xarxa de línies que s'enstrecreuen sobre la catifa de fulles il·luminades per la lluna entorn d'una fossa buida: -Quina història allà baix espera la seva fi? -demana ansiós d'escoltar el relat." I així uneix dos dels seus preferits i acaba la novel·la cofoi, content com unes pasqües.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Una novel·la entre cafès

El lector pren un cafè sol i croissant. Ha baixat a Girona i ha entrat a l'Antiga, són les nou del matí d'un dimecres, tres clients i molta humitat. Entra un home amb americana i corbata, rodanxó, sense coll - un empleat de banca amb vint minuts per esmorzar - pensa el lector. Cinc minuts més tard entra un altre home amb ulleres, cabell curt i jaqueta tres quarts. Es saluden, parlen ben a prop de la seva taula. El lector llegeix Dobles parelles, en comença el tercer capítol quan s'adona que la conversa veïnal gira al voltant de la correcta tria entre narrador omniscent, primera o tercera persona, de l'error d'explicar massa cosa a l'inici, de no insinuar, de donar-ho tot mastegat, del llenguatge inadequat per un adolescent gironí dels anys 50 o 60, del que li passa al protagonista i com tot plegat es reflecteix en una ciutat grisa, una ciutat que s'anirà il·luminant de mica en mica. L'home amb ulleres ha llegit el manuscrit d'una novel·la, l'altre es defensa de les objeccions del primer. Un aconsella, l'altre es justifica, intenta encaixar-ho tot entre glops de cafè i mossegades al mini de fuet. Són les 9:30 i l'Antiga és plena de funcionaris i empleats de banca. El lector no pot seguir la conversa, ha deixat d'intervenir-hi dos cops: per proposar un doble narrador de capítols intercalats, per demanar el manuscrit i entregar-lo tot rebregat, ple d'anotacions. Potser algun dia llegirà la novel·la d'aquest home amb americana i corbata.

divendres, 4 de febrer del 2011

Un quadre a les golfes

Fa més de deu anys que vaig llegir per primera vegada la novel·la d'Òscar Wilde, ara l'he tornada a llegir amb deu anys més: el meu retrat no ha canviat, jo sí!

Fa deu anys només vaig pensar en el quadre, en l'eterna joventut, ara només he pogut pensar en Henry, l'estimat i cínic Henry.

Lord Henry, Harry pels amics, és qui fa avançar la novel·la, qui manipula aquest jove innocent, qui li fa viure el que ell més desitja, qui el converteix en un monstre al cap i a la fi.

En Henry és un gran orador, un home divertit, profeta de l'hedonisme, un manipulador, un penques, un ésser detestable, sarcàstic, un covard molt incisiu.

En Henry és en qui penso avui, passats deu anys ja ho veurem.

divendres, 14 de gener del 2011

Un desmemoriat a la Revista de Girona. Segona Part.

Aquests dies des de la Central de Biblioteques de Girona s'han donat a conèixer els nostres escrits sobre els clubs de lectura publicats a la Revista de Girona.
Us passo, ara sí, un enllaç on ens podreu llegir:
Gràcies a tots els que m'heu fet saber personalment la vostra opinió.

dissabte, 8 de gener del 2011

Un desmemoriat a la Revista de Girona

El mes d'octubre en Xavier Cortadellas em va convidar a participar al Taller de Creació del número de gener/febrer de la Revista de Girona. Tres o quatre persones relacionades amb els clubs de lectura podíem escriure un relat de lliure creació relacionat amb aquest tema. És una breu col·laboració, poca cosa, però són trenta ratlles que em fan molta il·lusió: per poder parlar dels clubs, per fer-ho al costat de companys de vocació i passió, per fer-ho a la Revista de Girona, on vaig publicar algunes ressenyes i algun article, ara farà uns anys, de la mà de la Mairàngela Vilallonga. De moment no us passo el text, el trobareu a la Revista, jo ja l'he comprada!!

dilluns, 3 de gener del 2011

Dedicacions...

El lector sempre para esment a les primeres pàgines, als preliminars. Desconeix qui va ser el primer a dedicar les seves creacions, l'agraïment als mecenes en podria ser l'inici. "A un Lord.............................. 1845" El lector sempre para esment a les darreres pàgines, quan l'obra mor. Desconeix qui va ser el primer, la curiositat i la impaciència en podrien ser l'inici. "Aquest adéu glaçà els dos pintors. L'endemà, Porbus, inquiet, tornà per veure Frenhofer, i va saber que havia mort durant la nit després d'haver cremat les seves teles." París, febrer del 1832.

dijous, 23 de desembre del 2010

Uns dies de tranquil·litat

Després d'un mes curt, de feina i més feina, de pràctiques, anglès, clubs de lectura,... arriben uns dies de tranquil·litat, una tauleta plena de llibres. Rellegirem les Hores prohibides i Les mateixes estrelles per presentar i parlar de lectura i escriptura amb l'autora i alumnes de català. (Acte organitzat pel CPNL de Figueres. Dimecres 19 de gener). Llegirem El retrat de Dorian Gray pel club de lectura de l'Escala, que començaré a coordinar l'any vinent. (Acte organitzat per la Biblioteca de l'Escala. Dijous 27 de gener.) Rellegirem Si menges una llimona sense fer ganyotes i llegirem la novel·la Coraline, així com l'adaptació a novel·la gràfica de Coraline, pels clubs de lectura que coordino a Figueres, adults i joves. (Acte organitzat per la Biblioteca de Figueres. Dilluns 31 de gener i dimecres 26 de gener). Continuarem llegint els versos de la M. Rosa Font i Massot, recent premi Carles Riba de poesia: Tres notes i el silenci, Quadern d'Erinna de Telos, Des de l'arrel. (Acte desorganitzat sense data concreta). Llegirem, finalment, Un dia tranquil de Ponç Puigdevall. (Acte desorganitzat sense data concreta).
Així doncs venen dies tranquils, d'una tranquil·litat desconeguda.
QUE PASSEU UNES BONES FESTES I UNES BONES LECTURES!!!