After Murakami

Avui us parlaré d'un autor dels que segueixo. Vull dir d'aquells que n'he llegit més d'un llibre, d'aquells que no em faria res llegir-ne l'últim text publicat. Ara ve quan haig d'expressar perquè el segueixo, per quina raó llegeixo els seus llibres i no els dels altres: M'agrada trobar-me personatges solitaris. Personatges que deixen passar el temps entre cigarrets, una copa, un llibre,... M'agrada trobar-me personatges sense futur, sense passat, també sense present... volàtils. Ànimes que vagaregen entre bars, apartaments de disseny i grans metròpolis. Us confesso que hi ha temes que m'atrauen: el suïcidi n'és un d'ells. La mort m'atrau, em fa por, em neguitega i alhora em fascina. He llegit Murakami, he pres un cafè amb ell i, per una estranya raó, m'ha captivat.

Deledda

... només se sentia, a fora, la remor del vent acompanyada de la fressa dels arbres del ribàs rere la petita parròquia. No era un vent gaire intens, però sí constant i monòton, com si envoltés la casa amb una gran cinta estrident, estrenyent-la cada cop més, i intentés arrencar-la dels fonaments i tirar-la a terra. Dins la casa hi havia una dona, vestida tota negra, parlava amb Déu i algun fantasma del passat. Dins la casa hi havia un jove sacerdot, pecador i enamorat, parlava amb Déu i patia una gran culpa. Més enllà de la casa hi havia tot un poble, un paissatge, el ferum feréstec dels homes i el perfum dolç de la dona, l'Agnese. Més enllà de la casa hi havia un món que oprimia, hi havia un vent que rebufava, hi havia un paissatge costerut, que feia pujada, que conduia a la mort, l'amor, el pecat i la culpa. Rere aquestes pàgines hi havia, hi ha, hi haurà una dona: Grazia Deledda

Dant

"Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura chè la diritta via era smarrita." Entrant al curt passadís, just a la primera porta a l'esquerra, hi trobareu un petit moble curull de llibres, tots ells ordenats alfabèticament, per autor. Hi trobareu, entre d'altres, Alighieri, Amat-Piniella, Anglada, Balzac, Baricco, Baudelaire, Borges, Buzzati, Calvino, Camilleri, Cavafis, Cervantes, Claudel, Cortazar, Gil de Biedma, Homer, Levi, Joyce, Llull, Murakami, Nothomb, Poe, Proust, Rodoreda, Vargas Llosa, Woolf, Zweig... Dant i la seva Divina Comèdia inicien el recorregut i ocupen un espai considerable: Una edició en castellà traduïda per Martínez de Merlo, l'edició bilingüe en català amb la meravellosa traducció de Josep Maria de Sagarra i l'edició bilingüe en castellà, en tres volums, il·lustrada per Miquel Barceló, una altra meravella. Dant hi té un lloc destacat, hi té un lloc inesborrable. Els seus tercets encadenats ressonen arreu, dins l'habitació, dins el meu cor.

L'assassina

Avui us parlo d'una dona, d'una vella. Coneix tot els remeis per allargar la vida, totes les flors i totes les herbes. Ha donat la vida a molts nadons i ha cuidat i suportat tota una família. La dona de qui us parlo és tot això. La dona que us descric és una assassina. Les seves raons són nobles, compassives, pietoses. Entre els seus actes ens sembla entreveure una voluntat divina. Els seus actes, tanmateix, són horribles, antinaturals, vessen d'odi. Alèxandros Papadiamandis potser va sentir a parlar de la nostra dona, qui sap si fins i tot la va conèixer. Papadiamandis potser també coneixia aquell món pobre, injust amb les dones, un món sense futur. Potser, per tot això, la vella i la seva fugida cap a la mort ens commouen.

El ball

El nostre personatge d'avui ha llegit un relat curt, una novel·la breu, un conte llarg.

De fet, el nostre personatge ha rellegit aquest text, n'ha fet la tercera relectura i es pregunta què ho fa que, de tant en tant, es vegi temptat a llegir una obra tres o quatre vegades, potser més, al llarg dels anys.

El nostre personatge té una sèrie de llibres que rellegeix sovint... el problema és que encara no ha esbrinat el per què?

Podria ser el tema del relat:

A El ball hi trobem dues dones enfrontades, mare i filla. Es tracta d'una família, els Kampf, convertida, de la nit al dia, en gent de categoria, nou-rics. Madame Kampf vol celebrar un ball esplèndid per donar a conèixer a tothom la seva nova situació, però la seva filla Antoinette, que no ha estat convidada, té uns altres desitjos.

Podria ser l'autora:

Irène Némirovsky, va néixer a Kiev l’onze de febrer de 1903, filla d’un ric banquer jueu. La seva educació va ser a càrrec d’una institutriu francesa, i la seva mare, de la que diuen que, mai es va interessar per la noia, sembla que no li parlà pas en cap altre llengua que la francesa. A causa de la revolució russa canvien sovint de domicili i fan cap finalment a França. Es casa, té dues filles i escriu el que serà la seva obra publicada en vida i, deixa escrita, a la seva deportació a Austwitch, algunes de les grans obres, a parer de la crítica, en llengua francesa. El 17 d’agost de 1942 és gasejada, com tants i tants, als crematoris nazis.

Podria ser, fins i tot, el llenguatge, la ironia, els diàlegs, el desig de venjança de la filla, el desig de riquesa de la mare, la seva lluita.

Podria ser, encara que no és del tot segur, que el nostre personatge s'hagi identificat amb el garbuix de senitments que flueixen del text, fins i tot que hagi simpatitzat amb l'Antoinette.

Podria ser tot això i moltes altres coses, però del que podem estar segurs és que el nostre personatge d'avui anirà a dormir sense saber el per què de les seves relectures.

Sense espina ni os

Hores prohibides. Núria Martí

(Ens trobem en una llibreria. El repic d'una campaneta ens indica que algú ha entrat. El llibreter d'esquenes al taulell ha flairat el perfum en un moviment imperceptible.) Llibreter (encara sense girar-se): Bon dia tingui, senyora K. Senyora K.: Bon dia, què li recomana a aquesta vella sense temps i amb massa estona per perdre... Llibreter: Avui... un llibre de casa, un llibre potser un pèl curt, escrit per a dones, un llibre amb un bon llengutage, acurat, treballat... un bon llibre. Senyora K.: què vol dir un llibre per a dones? no serà pas un d'aquells amb portades eròtiques i suggerents, d'aquells romàntics i ardents? Llibreter: No, no senyora K. Volia dir un llibre escrit per una dona, on les protagonistes són dones i on els sentiments i la societat castiguen les dones. Un text breu de passió i dolor. Senyora K.: Hi diu que m'agradarà? Llibreter: De ben segur. L'autora, en tot moment, escull el mot adequat. Senyora K.: D'acord, molt bé. Me l'emporto. Llibreter: ...

Una obra mestra inconeguda

No em serà fàcil parlar d'aquesta obra.

És el llibre que més vegades he llegit, que més cops he rellegit, que més cops he comprat i que més he recomanat, ... no em serà, doncs, gens fàcil parlar de l'obra.

No sóc pintor, de pintura no hi entenc ni un borrall. Ho dic per endavant, per no confondre al personal.

L'obra mestra desconeguda (1831) ha estat llibre de culte i referent per a molts pintors (Picasso, Cézzane, Matisse,...), tots ells han cercat, igual que els personatges de Balzac, la bellesa, l'ideal de l'art.

Jo, neòfit de la literatura, només hi he buscat paraules, un seguit de màximes que m'orientin sobre properes lectures, sobre pròxims escrits. L'ideal de l'art no és exclusiu de la pintura...

"Brrr! Per ser un gran poeta no n'hi ha prou de conèixer a fons la sintaxi i no cometre faltes d'ortogafia. El domini de la tècnica, del coneixement és només la part d'un tot, malauradament ens mancarà l'alè tebi de la vida, aconseguir-lo és el secret.

Per acabar un darrer consell que ens servirà, a tots plegats, per cremar, com l'embogit Frenhofer, tot el que hem llegit, tot el que, sense seny, hem pretès escriure: "La missió de l'art no és copiar la naturalessa, sinó expressar-la! No ets un vil copista, sinó un poeta!... Altrament, un escultor s'estalviaria tots els seus maldecaps emotllant una dona!"

L'obra mestra desconeguda. Honoré de Balzac

Avui he escrit un llibre...

Avui he escrit un llibre, ara dorm al calaix, l'he desat perquè reposi i perdi tot el seu pòsit. Es tracta d'una text a mode de bildungsroman. Hi parlo de mi*, de la infantesa, dels records, de com s'han escolat la infantesa i els records. Així s'inicia el meu llibre: "Aquest vespre hem sopat, per primer cop, llet de mico barrejat amb poca cosa, acompanyat de patates viues, i llengües de gat per postres...", el plat ens el preparava l'àvia, a mi i als meus germans, i no us podeu imaginar com n'era de bo. El llibre el guardaré al calaix, encara em delectaré uns dies més amb les primeres crítiques: "...un autor jove amb grans dots literàries...", "...la barreja entre realitat i ficció ens transporta, amb mà delicada, fins al món màgic dels infants"..., ..."un autor que, sens dubte, haurem de seguir"... El meu llibre és ple de paraules, de lletres. Potser, el lector, hi trobarà a faltar l'acció trepidant i les conxorxes d'alta volada. Potser, el lector, hi buscarà un final que s'escapa en tot moment. Potser, el lector... El llibre l'he desat al calaix. L'hi auguro un son profund, llarg, qui sap si etern. ____________________ * Per si quedaven dubtes, tot el que escric parla de mi.

Llibreria i llibres

Entro a la llibreria. Un munt de llibres amuntegats, enlleixats, exposats. M'abelleix tot el que veig.

Em dirigeixo al llibreter: - Voldira una novel·la.

Ell em mira estranyat, semblaria que li he demanat poesia, sembla riure per sota el nas: - Una novel·la? La vol romàntica, de viatges, d'experiències, d'intriga, d'aventures, fantàstica, històrica o potser la vol negra?

- Negra..., sí, si us plau, negra, blava, verda, taronja, violeta i de tots colors... això, en vull una de tots colors. Ahir en vaig llegir una i voldria repetir.

El llibreter fa cara de no haver-me entès, busca alguna cosa entre les taules centrals i m'assenyala un prestatge, al fons, mig amagat, on m'assegura que hi trobaré el que cerco.

Malauradament no trobo res, me'n vaig capcot, un xic trist, ja se sap... el llibreter no sempre l'encerta.

Breu informe. Per què llegir els clàssics

Pels uns:

1. Perquè allà s'hi amaga tot. Tot el que es faci després ja s'haurà escrit.

2. Perquè la literatura ja no existeix, el que avui es llegeix no és res més que un succedani.

Pels altres:

1. No sé de què em parla... què vol dir amb els clàssics?

2. Ho puc buscar al diccionari? Clàssic: ....

Pels demés:

1. Perquè no t'oxiden com la Coca-cola. (però et cremen per dins)

2. Perquè no et maten com el tabac. (però et deixen sense alè i et parteixen el cor)