Salvar-se a pesar de tot

Un text del meu soldat que, un dia sí i l'altre també, vaig deixant abandonat. L'esborrany, amb el text de la Lolita d'inspiració, deia així:

"La por de la bogeria també és això: el cos partit d'un cuc que segueix arrossegant-se i deixa la meitat de si mateix al seu darrere sense adonar-se'n, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de tu. De tots nosaltes." p. 127 (Ara, escric. Lolita Bosch)


"El soldat reposa entre unes pedres. La sargantana surt corrents, repetidament, d'un cau a l'altre, buscant el sol, intranquil·la, surt i s'amaga a prop seu.
Les parets de casa eren el lloc idoni per caçar-ne, amb la mà fent de cullera, prement amb suavitat. 
L'ha mig agafat, sobre el palmell la cua es recargola. Ha pensat menjar-se-la, calmar aquest buit profund; mes ella ha decidit abandonar part del seu cos, part de si mateixa, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de la guerra, a pesar dels morts, a pesar de la gana.

El soldat es posa la cua a la boca, l'últim zig-zag. Immediatament escup."

Por respeto a los demás... permanezca con la cabeza descubierta

(Por respeto a los demás...permanezca con la cabeza descubierta)

"El libro que Vd. quiera consultar, tómelo del estante, y una vez lo haya leído, no lo vuelva a su sitio, entréguelo personalmente a la Bibliotecaria, e interese de ella, el libro del catálogo que casual o accidentalmente no halle en la estantería correspondiente. 


Por respeto a los demás, se ruega:
1º Que se permanezca con la cabeza descubierta.
2º Que no fume.
3º Que guarde un silencio absoluto; y si tiene que consultar al compañero o a la Bibliotecaria, lo haga con las menos palabras posibles y en voz baja.
4º Que entre y salga silenciosamente de la sala.


Cada libro de la Biblioteca es patrimonio de todos; debiendo conservarlo para que todos puedan leerlo; por lo tanto es necesario:
1º No volver las hojas del libro con los dedos humedecidos con saliva, no doblarlas, ni marcarlas con líneas como punto de lectura. Ponga un papel.
2º No abrir ni cerrar los libros sin cuidado; hágalo con suavidad.
3º No hacer anotaciones en los márgenes de los libros.
4º De no tener las manos bastante limpias o estar sudorosas, láveselas, antes de tomar el libro; en lugar a próposito, hay el lavabo."

***Text copiat, literalment, d'un punt de llibre realitzat per "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Sucursal de Figueras".***

No us podem detallar la data, tan sols sabem que alguns portaven capell, que els bibliotecaris de sexe masculí no existien, que es fumava a tot arreu, que s'animava a parlar poc i amb les paraules justes, i que alguns, com ara, suaven més del compte.

Amb el vostre permís, i després de rentar-me les mans, continuaré llegint.

Remenant llibres i llibres... quants en deuen passar per les mans al cap de l'any? Dels llegits, dels col·locats, dels prestats, dels admirats, dels ignorats, dels nous, dels vells,...

A la solapa d'un d'aquest remenats, Lectura y ficción en el siglo de oro. Las razones de la picaresca de B. W. IFE, no he pogut deixar de copiar-ne:

PHILOLOGIA. f.f Cienca com-
puefta y adornada de la Gram-
ática, Rhetorica, Hiftoria, Poesía,
Antigüedades, Interpretación de
Autores, y generalmente de la
Crítica, con efpeculación general
de todas las demás Ciencias. Es
voz Griega. Lat. Philologia.
                                                  
                                           Diccionario de Autoridades.

De vegades va bé recordar el per què de tot plegat.

Jo, Roberto Bolaño

"Jo que vaig llegir Bolaño fa uns anys, quan encara no m'atreia Bolaño, jo que vaig tornar a llegir Bolaño, no fa ni un mes, quan Bolaño em va fotre un mastegot i em va tornar a la vida, jo que ara escric Bolaño, que no escric res més que un Bolaño de pa sucat amb oli, llegeixo Bolaño, plagio horriblement Bolaño, jo que dormo cada nit al costat de l'Edith Lieberman, jo que us deixo un antipoema, poema de poetes i de temps passats, de mort, jo que teclejo i no sé què em dic, jo que escric un poema com si fos el propi Bolaño, trista imitació de Bolaño, jo que només volia anunciar que flipo amb Bolaño, que gaudeixo amb Bolaño, que ric amb Bolaño, que m'exilio amb Bolaño, que jugo amb Bolaño, que violo, ploro i disparo amb Bolaño, jo que vaig ser qui era i sóc qui sóc ara, jo, simplement, somnio amb Bolaño."*


Entre las moscas

Poetas toryanos
Ya nada de lo que podía ser vuestro
Existe

Ni templos ni jardines
Ni poesía

Sois libres
Admirables poetas troyanos

Los perros románticos. Roberto Bolaño.

*NOTA: Los sinsabores del verdadero policía. Roberto Bolaño. Ed. Anagrama, 2011. [p. 41]

Vuit o deu perfils de la mateixa dona

"Per primera vegada, en aquella inhòspita passejada matinera a través dels carrers de Nova York encara bruts de les puntes de cigarreta i les ampolles buides de la nit, la Sabina va entendre el Nu baixant una escala que havia pintat Duchamp. Vuit o deu perfils de la mateixa dona, com les múltiples exposicions d'una personalitat, netament dividida en moltes capes, baixant les escales a l'uníson." p. 121

Vull saber més sobre el llibre!
Vull saber més sobre una editorial que cal seguir!

Bona lectura!

El mar en calma i viatge feliç

Tenim aquest llibre al menjador, obert sobre la tauleta.
El vam comparar a Besalú, en una preciosa botiga de llibres que hauríeu de visitar: Contes savis.
Dos bells poemes de Goethe, il·lustrats meravellosament per Peter Schössow.

Tot i la mar en calma, tot i possibles tempestes, sempre ens espera un Viatge Feliç.

El mar en calma

Sobre les aigües del mar

regna una calma tranquil·la,

el marí qu entorn la mira,

tem la llisa immensitat.

No mormoleja la brisa,

sols el silenci punyent

d'aquest oceà dorment

on cap onada es divisa.

_________________

Viatge feliç

Cel serè tot ple de llum.

Mentre la boira s'esquitlla,

Èol va desfent el llaç

de la temible quietud.

Desvetllen el mariner

els vents que apressats s'enlairen.

A tota vela, l'oreig,

rompent les ones del mar,

ens fa proper del llunyà

la terra ferma. La veig!

Aquest llibre no és una lata

Avui què:

A les 21:00h, Club de Lectura a la Biblioteca de l'Escala.

Obra:

La impaciència del cor. Stefan Zweig.

Què coi és:

La història d'un home entre covard i estúpid... vaja un home! (això ho diu un home)

El retrat de la compassió mal entesa i de les seves conseqüències fatídiques. (això també)

La història d'una mort anunciada.  (això en García Márquez)

Una obra, un llibre que no és una lata. (això ho dic jo, gràcies a un fragment de l'obra)

Fragment inical de la pàgina 82:

"¿Aquesta tarda? Ah sí, quina lata aquesta tarda. El coronel volia comprar-se un cavall nou i tots l'hem hagut d'acompanyar per examinar-lo i esbraveir-lo."

Enciclopèdia Catalana:

lata
1 f 1 Discurs, conversa, escrit, espectacle, etc., que enfastideix. No et recomano aquest programa: és una lata.
2 clavar (o donar) una (o la) lata Enfastidir, molestar, fer-se pesat, algú, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.
2 m i f Persona que clava o dóna una lata.

BONA LECTURA I MILLOR CLUB!

Prou d'ajornar res

Ara que l'any tot just acaba de començar, ara que tot els nostres projectes tan sols acaben de començar, ara que tot sembla acabar-se, però que no ha fet res més que començar, us ho asseguro!

Ara, avui, demà o, com a molt tard, demà passat, és moment de seguir endavant i millor fer-ho com diu el poema d'Àlex Susanna. Ell parla, com Dant, de quan la vida ja ha tingut recorregut, quan ens trobem al mig del viatge i hem de fer un cop de cap.

Jo us parlo d'ara, de quan, tot i ser a mig camí, tot només acaba de começar.

Salut a tothom i endavant!!!

Nel mezzo del camin

Quan el dia s'escurci a grans gambades, 

prou d'ajornar res

(cap ampolla ni viatge,

ni lectura ni conversa,

ni mercat ni cementiri, 

ni concert ni companyia).

i sigui tot desig satisfet a l'instant:

que mai no es digui que has badat 

o t'has adormit, 

però encara menys

que gana o pressa t'han pogut

i que tot ho has devorat

per pura golafreria

i no per necessitat.

Una trobada desaprofitada

Al Diari de l'Oreneta, Amélie Nothomb descriu un fet literàriament decepcionant:

"... ja no significa res, una trobada. Hi ha exemples que ho porten al paroxisme: Proust, que es va trobar Joyce en un taxi i, en el transcurs d'aquesta entrevista única, només va parlar del preu de la carrera; tot s'esdevé com si ja no hi hagués ningú que cregués en les trobades, en la possibilitat sublim de conèixer algú."

Qui sap què va pensar o va dir el taxista?

Espero no conèixer mai cap dels meus autors preferits, per sort la majoria són morts. En tot cas, m'arriscaria a acabar parlant del temps que fa.

Ordre literari anual

Vaig entrar a la llibreria a la recerca de quelcom que posés ordre de cares a l'any vinent. Exposats al taulell, d'esquerra  a dreta, l'Almanac del Cordill, el Calendari del Pagès, el del "Corazón de Jesús", el Blog Maragall i, finalment, un Almanac literari? El llibre de l'any de Vicenç Pagès: la decisió es va convertir en un impuls.

53 textos acompanyats d'unes fantàstiques il·lustracions de Joan Mateu.

Un recull de recomenacions, reflexions, cites, anècdotes, xafardaries literàries. Un grapat d'autors i obres que corres a buscar al prestatge, a la llibreria o a la biblioteca, t'hi aboques i no tens més remei que llegir per continuar llegint.

A Vicenç Pagès li agrada recomenar lectura, parlar del que ha llegit i del que faríem bé de llegir abans no sigui massa tard. Des del jardí, secció dominical d'on provenen bona part dels textos, continua amb aquesta dèria de parlar-nos del plaer de la lectura, de la llengua, de la paraula; creant, sense qui no vol la cosa, una guia de lectures imprescindibles.

De El llibre de l'any, el senyor Pagès n'imagina una lectura pausada, setmanal. Ho sento! L'any encara ha de començar i jo ja l'he acabat.